Cada llengua és un tresor. Una manera particular d’entendre la vida, de conéixer el que ens envolta, d’intentar aprofundir en els misteris de l’existència, de posar nom a tot allò que ens dona la felicitat o que ens angoixa. Les llengües són les manifestacions més palpables de les diferents cultures que hi ha al planeta. Totes i cada una formen part del patrimoni humà i, de la mateixa manera que fem ‒o que hauríem de fer‒ amb els edificis històrics, els monuments o els espais naturals, cal tindre’n cura. I com que allò que no es coneix no es pot estimar, en aquest Allioli vos proposem un viatge a tots els territoris on es parla la nostra llengua. Un viatge en què també coneixerem altres llegües que es parlen a l’Estat espanyol que, com la nostra, necessiten el compromís de totes i totes per matindre’n viu l’ús.
Les últimes setmanes, coincidint amb el Dia Internacional de les Llengües, hem conegut les dades al voltant de l’ús de la nostra llengua. El que desprén aquest estudi estadístic és la davallada en l’ús del valencià que ha ocorregut en les últimes dècades. Menys de la meitat de les persones que viuen al País Valencià l’usen habitualment (també és cert que no en igual grau en totes les comarques). Unes dades preocupants que deixen en evidència les polítiques lingüístiques que s’han aplicat en els últims anys. O bé han sigut totalment en contra de la nostra llengua ‒com les que vam patir en l’anterior etapa del PP, i les que albirem en l’actualitat‒, o bé, no han passat de bones intencions, com va ocórrer amb els governs del Botànic.
Eixe és el problema: que no s’ha invertit suficientment per a posar-la en valor. Si els nostres governants tingueren en compte que les llengües són un tresor i no un element de confrontació per a traure’n benefici electoral, ja fa temps que haurien aplicat polítiques per a protegir i recuperar-ne l’ús. Malauradament, no ha sigut així i temem que les úniques accions que es posaran en marxa a l’entorn de la llengua són les que contribuiran a la seua desaparició.
Per sort, no tot és negatiu. Al voltant de la llengua també hi ha un fort moviment pel que fa a la música, la literatura, el cine o, fins i tot, les xarxes socials. En la contraportada de l’Allioli que teniu entre les mans vos oferim una xarrada a tres bandes amb alguns dels influenciadors que més seguidors tenen en el món virtual usant únicament el valencià. I és que, quan s’ofereixen continguts de qualitat, la gent respon.
Contra el valencià i l’escola pública
El PP de Mazón i Rovira s’ha tret de la mànega la mal anomenada llei de llibertat educativa. Una normativa per a acontentar únicament els sectors més antivalencians de la societat valenciana que deixarà el valencià desemparat i arraconat en el sistema educatiu. Es deixarà el pes en les famílies, seran elles les que triaran la llengua en què volen que les filles i fills siguen educats. Per aquest motiu, l’STEPV participa activament en la campanya “Tria el valencià”, que s’ha posat en marxa perquè les famílies aposten pel valencià. Al final serà cert aquest conegut aforisme que ens va deixar Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
Una altre exemple el tenim en els acords de plantilles signats pels sindicats i l’anterior govern que el nou equip d’Educació va deixar sense efecte. Des de l’inici de la seua presa de possessió, Rovira va manifestar que li sobrava professorat. Que hi havia centres amb massa professores i professors. La conseqüència va ser la denúncia dels acords anteriors i una nova proposta de plantilles que deixava el sistema educatiu públic valencià amb 1.900 docents menys. STEPV va encapçalar l’oposició a aquesta mesura i ho va denunciar als tribunals. La justícia ens ha donat la raó i deixa ben clar que Rovira no podia denunciar els acords anteriors perquè encara no s’havien acabat d’aplicar, faltava el curs 2024/2025. La Conselleria ha recorregut la interlocutòria del TSJ valencià, però el que han de fer és deixar-se d’excuses, aplicar els acords vigents i dotar les escoles i instituts valencians del professorat necessari per a poder oferir a l’alumnat una atenció adequada i apostar per una educació de qualitat. Perquè sense una educació com cal, mai no podrem avançar com a societat.
L’entrada en vigor de la llei 1/2024 deixa en una situació molt compromesa el procés de normalització del valencià.
L’oficialitat de les llengües i, per tant, els drets lingüístics de les persones que les parlen depenen de la força del poder polític que tenen per defensar-se. I, ara per ara, la manifestació principal del poder polític són els estats i ho continuaran sent en el futur.
Vivim actualment una situació insòlita en la qual el treball del professorat de llengües es veu qüestionat i afeblit per una llei anomenada teòricament de llibertat educativa que, en realitat, no garanteix un impacte positiu en els aprenentatges en les diferents llengües, i en particular en valencià.
Venim d’un temps de relaxació en l’aplicació de la immersió lingüística, de subordinació lingüística dels catalanoparlants, d’atacs de la dreta política, mediàtica i judicial, i d’una manca d’implicació i de resposta des del Govern de la Generalitat.
Quan Conselleria va donar a conèixer les dades de tria d’ensenyament de primera llengua, a Menorca, el català havia estat triat per un 89,8% de famílies, a Mallorca, per un 79,7%, i a les Pitiüses, per un 65,2%. En temps de Bauzá, més del 90% també optaren pel català com a primera llengua, puix no hi havia cap demanda social que ho reclamés.
La recuperació i conservació d’una llengua no es guanya únicament amb gent amb capacitat de fer-la servir, sinó amb gent que l’utilitzi realment, és a dir, a l’escola per començar, però també al carrer, a casa, a la feina, als espais d’oci, al telèfon i fins i tot a les xarxes socials.
El català a la Franja és una matèria digna d’estudi. Tot i que des de mitjans dels anys vuitanta el nombre d’alumnes escolaritzats en català no ha parat de créixer, la imatge sociolingüística de la Franja ja no és aquella que ens permetia presumir de ser el territori administratiu dels Països Catalans amb un percentatge més alt de parlants. Dues rectes secants que demostren que l’educació no ho és tot.
El català és la llengua oficial a Andorra. Tot i això, la nostra història recent, amb enormes canvis econòmics, socials i polítics, iniciats als anys 50, ha portat que poc més de la meitat de la població identifiqui el català com a llengua pròpia.
(*)So nat a l’Alguer al 1946 a la plaça Cívica, al cor del centre històric i molt a prop al port, llocs on la llengua dominant era l’alguerés, parlat en la majoria de les famílies, en totes les botigues, nel món del treball, als carrers i entre los minyons que joganen a les placetes, als carrers, en davant de les escoles, mentre en classe l’única llengua admesa era l’italià.
El País Basc té el seu territori dividit en dos estats. El País Basc Nord està sota administració francesa, dins del Departament dels Pirineus Atlàntics, i l’èuscar no té cap reconeixement legal.
Si una de les llengües de l’Estat espanyol es troba en perill d’extinció, tal com ratifica la UNESCO en el seu Atles de les llengües del món en perill, eixa és sens dubte l’aragonés. No podem permetre la desaparició d’una llengua mil·lenària.
Les dades de l’Institut Gallec d’Estadística mostren una pèrdua clara de gallegoparlants. En 2003 el 43% de la població declarava parlar sempre gallec i el 18% “més gallec que castellà”. Dues dècades després, per primera vegada, el castellà se situava com a primera llengua.
SUATEA defén l’oficialitat de les nostres llengües pròpies en col·laboració amb organitzacions com ara l’Acadèmia de la Llingua Asturiana, Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana i Iniciativa pol Asturianu. Pensem que només amb l’oficialitat podrem avançar significativament en la promoció i conservació del nostre patrimoni lingüístic.
El doctor en Sociologia i professor de la Universitat de València explica algunes de les claus per a entendre la societat valenciana dels últims anys. També raona sobre l’evolució de l’ús del valencià en la seua universitat, després del seu pas com a director de Política Lingüística. Recentment, ha rebut la Medalla d’Honor de la Xarxa Lluís Vives d’Universitats.
La Conselleria recorre la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia, una nova estratagema per a no aplicar els acords i recuperar els 1.900 docents que faltava incorporar aquest curs. STEPV exigeix la dimissió del secretari autonòmic d’Educació i de la directora general de Personal per impulsar la denúncia il·legal dels acords de plantilles.
El 9 de setembre va començar el curs en infantil, primària, secundària i FP. Un curs marcat pel full de ruta del PP en el qual destaquen polítiques, tristament, contràries per a l’educació pública i la nostra llengua.
Les unitats de resolució de conflictes (URC) tenen com a funció mediar en conflictes laborals en què hi haja implicat el personal docent i que poden arribar a ser assetjament laboral
Professorat de les escoles oficials d’idiomes es va concentrar el 13 de setembre davant el Palau de la Generalitat
Al començament del juliol passat, un nombrós grup de persones lligades a l’MRP de les comarques del sud ens vam reunir a Elx en un dinar, a manera de miniescola d’estiu.
STEPV organitza una sèrie de jornades formatives amb l’objectiu de posar en valor els CEM
Amb el lema “Ensenyar, aprendre, aplicar per a transformar”, de l’11 al 14 d’abril, més de cent seixanta persones delegades van abordar a Valladolid una àmplia diversitat de temes que preocupen les treballadores i treballadors de l’ensenyament de tots els nivells educatius.
En el marc del congrés, es va celebrar una conferència internacional en què van participar nombroses organitzacions sindicals del món amb les quals STES-Intersindical manté relacions bilaterals o en forma part.
Mentre escrivim aquestes línies, el Ministeri d’Igualtat aporta noves dades oficials que aborronen: 32 feminicidis i la mort de 10 joves per violència vicària enguany. El 30% dels casos s’han concentrat durant els mesos d’estiu.
En els darrers anys, tota la societat instigada pel feminisme està fent una tasca admirable fent valdre figures femenines de la història: dones en la ciència, les arts, la música, les matemàtiques, l’enginyeria, la literatura, l’arquitectura… Així com celebrar el Dia de la Dona i plantar cara a la violència masclista.
La nova Llei de canvi climàtic, Llei 7/2021, de 20 de maig, i la LOMLOE, Llei Orgànica 3/2020 de 29 de desembre, obliga a incloure plans d’educació ambiental en els centres educatius.
L’experiència de voluntariat europeu del Cos Europeu de Solidaritat (CES) realitzat a l’ESFMB per Emilie (França), Arsen (Ucraïna) i Jessica (Itàlia) va finalitzar el juliol del 2024.
Els centres específics d’educació especial (CEE) concertats fa temps que demanen a la Conselleria d’Educació que revisen les quanties dels mòduls del concert educatiu i els actualitze, ajustant-los a la realitat.
STEPV-Ensenyament Privat Concertat insisteix a la Conselleria d’Educació que s’implemeten les mesures necessàries per a l’homologació en els docents dels centres concertats de la pujada salarial del 2% que va aprovar en agost el Consell i que s’aplicarà en la nòmina de setembre als funcionaris públics amb efecte retroactiu des de l’1 de gener de 2024.
El curs passat el meu alumnat de 4t de l’ESO de Tavernes de la Valldigna i jo vam poder gaudir d’una experiència única i sempre engrescadora com és el fet de poder participar en un programa de ràdio.
La festa del Rei Pàixaro se celebra al poble de Biar per Sant Antoni, al gener, i és la festa més important de l’hivern. El Rei Pàixaro fa referència al cobrador d’impostos que venia per l’any nou a Biar després de les collites tradicionals: raïm, blat i olives.
L’escola infantil municipal Ninos de Meliana som un col·lectiu de professionals caracteritzat per la il·lusió i l’aprenentatge continu.
En els últims anys, l’ascens de la ultradreta a escala global ha esdevingut un fenomen preocupant que amenaça els fonaments de les democràcies modernes. Aquest moviment polític, que guanya terreny en diverses parts del món, no només qüestiona els valors de la igualtat i la diversitat, sinó que també posa en risc els avanços assolits en l’àmbit educatiu.
Últimament han aparegut reivindicacions que reclamen la retribució més gran d’algunes tasques (com la tutoria o altres «especialitzacions») en la creença que l’educació millorarà donant respostes individuals a problemes col·lectius.
El llúpol (Humulus lupulus) (cast. lúpulo) és una planta enfiladissa herbàcia de la mateixa família del cànnabis. Sol créixer de manera espontània en les riberes dels rius.
Col·lectiu de Literatura Infantil i Juvenil Pep Sempere
Coord. Rafael Castelló Cogollos
Tirant lo Blanch.València 2024. 200 PÀG.
Va ser l’amic Francesc Xavier Martí i Juan, de Castelló de la Ribera qui em va aconsellar visitar la llibreria de vell Herrero de Castelló de la Plana, ciutat on va treballar molts anys de docent. El vaig creure i un matí d’estiu hi vaig anar.
Davant la tria de la llengua vehicular de l’ensenyament que les famílies hauran de decidir en breu, han sorgit diverses iniciatives que tenen per objectiu que les famílies trien valencià, ja que el que pretén la llei és arraconar l’ensenyament en la nostra llengua.
Els continguts en valencià de TikTok, Instagram i altres xarxes són una realitat que creix. Diferents joves s’han convertit en referents amb els seus vídeos directes, divertits i variats. Als seus perfils, hi trobem històries quotidianes, rutes mediambientals i urbanes, música, estima per la vida, aprenentatge de la llengua i qualsevol relat que entretinga els seguidors i seguidores.
