Sí al Valencià, sí a les llengües

Cada llengua és un tresor. Una manera particular d’entendre la vida, de conéixer el que ens envolta, d’intentar aprofundir en els misteris de l’existència, de posar nom a tot allò que ens dona la felicitat o que ens angoixa. Les llengües són les manifestacions més palpables de les diferents cultures que hi ha al planeta. Totes i cada una formen part del patrimoni humà i, de la mateixa manera que fem ‒o que hauríem de fer‒ amb els edificis històrics, els monuments o els espais naturals, cal tindre’n cura. I com que allò que no es coneix no es pot estimar, en aquest Allioli vos proposem un viatge a tots els territoris on es parla la nostra llengua. Un viatge en què també coneixerem altres llegües que es parlen a l’Estat espanyol que, com la nostra, necessiten el compromís de totes i totes per matindre’n viu l’ús.

Les últimes setmanes, coincidint amb el Dia Internacional de les Llengües, hem conegut les dades al voltant de l’ús de la nostra llengua. El que desprén aquest estudi estadístic és la davallada en l’ús del valencià que ha ocorregut en les últimes dècades. Menys de la meitat de les persones que viuen al País Valencià l’usen habitualment (també és cert que no en igual grau en totes les comarques). Unes dades preocupants que deixen en evidència les polítiques lingüístiques que s’han aplicat en els últims anys. O bé han sigut totalment en contra de la nostra llengua ‒com les que vam patir en l’anterior etapa del PP, i les que albirem en l’actualitat‒, o bé, no han passat de bones intencions, com va ocórrer amb els governs del Botànic.

Eixe és el problema: que no s’ha invertit suficientment per a posar-la en valor. Si els nostres governants tingueren en compte que les llengües són un tresor i no un element de confrontació per a traure’n benefici electoral, ja fa temps que haurien aplicat polítiques per a protegir i recuperar-ne l’ús. Malauradament, no ha sigut així i temem que les úniques accions que es posaran en marxa a l’entorn de la llengua són les que contribuiran a la seua desaparició.

Per sort, no tot és negatiu. Al voltant de la llengua també hi ha un fort moviment pel que fa a la música, la literatura, el cine o, fins i tot, les xarxes socials. En la contraportada de l’Allioli que teniu entre les mans vos oferim una xarrada a tres bandes amb alguns dels influenciadors que més seguidors tenen en el món virtual usant únicament el valencià. I és que, quan s’ofereixen continguts de qualitat, la gent respon.

Contra el valencià i l’escola pública
El PP de Mazón i Rovira s’ha tret de la mànega la mal anomenada llei de llibertat educativa. Una normativa per a acontentar únicament els sectors més antivalencians de la societat valenciana que deixarà el valencià desemparat i arraconat en el sistema educatiu. Es deixarà el pes en les famílies, seran elles les que triaran la llengua en què volen que les filles i fills siguen educats. Per aquest motiu, l’STEPV participa activament en la campanya “Tria el valencià”, que s’ha posat en marxa perquè les famílies aposten pel valencià. Al final serà cert aquest conegut aforisme que ens va deixar Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Una altre exemple el tenim en els acords de plantilles signats pels sindicats i l’anterior govern que el nou equip d’Educació va deixar sense efecte. Des de l’inici de la seua presa de possessió, Rovira va manifestar que li sobrava professorat. Que hi havia centres amb massa professores i professors. La conseqüència va ser la denúncia dels acords anteriors i una nova proposta de plantilles que deixava el sistema educatiu públic valencià amb 1.900 docents menys. STEPV va encapçalar l’oposició a aquesta mesura i ho va denunciar als tribunals. La justícia ens ha donat la raó i deixa ben clar que Rovira no podia denunciar els acords anteriors perquè encara no s’havien acabat d’aplicar, faltava el curs 2024/2025. La Conselleria ha recorregut la interlocutòria del TSJ valencià, però el que han de fer és deixar-se d’excuses, aplicar els acords vigents i dotar les escoles i instituts valencians del professorat necessari per a poder oferir a l’alumnat una atenció adequada i apostar per una educació de qualitat. Perquè sense una educació com cal, mai no podrem avançar com a societat.