Qui som


El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià va nàixer, ara fa trenta cinc anys, dels moviments de professorat que compartien una forta vocació unitària, pluralista, participativa i democràtica. I així s’ha mantingut. Som una organització sindical jove però que acumula una àmplia experiència.

El nostre sindicat adopta, des dels seus origes, una concepció de la democràcia sustentada sobre l’exercici constant d’»una persona, un vot”. La nostra estructura s’arrela en el territori, des de les unitats més menudes, el centre de treball, la localitat i la comarca, a les més grans, el País Valencià, com a marc on es creuen totes les relacions humanes: culturals, socials, econòmiques, polítiques, laborals…

La nostra organització sindical és de classe, ens considerem treballadores i treballadors, i autònoms respecte a qualsevol ens públic o privat. No ens agraden ni la dependència política ni l’econòmica. La nostra organització sindical és el que l’afiliació és capaç de fer.
Practiquem un sindicalisme que abasta, a més dels àmbits laborals, el món de la cultura, de la solidaritat, de l’ecologia, de la pau i de l’emancipació de totes les persones i col.lectius que suporten qualsevol tipus d’opressió com a condició indispensable per aconseguir una societat més justa i un país més saludable.
En 1976, el moviment unitari, pluralista i participatiu que havia engegat el professorat davant la mancança d’un instrument organitzatiu que el vertebrara en la perspectiva de la democracia inminent, es va transformar en la UCSTE (Unió Confederal de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament).
La UCSTE, contràriament al que passà en altres organitzacions, no fou una creació artificial, sinó la conseqüència directa de la confluència de les coordinadores de delegats i delegades i representants de centre en els primers anys de la transició política i tot açò, a partir de la radical sobirania dels membres.
Al País Valencià, a partir d’una estructura assemblearia, naixen el SATE (Sindicat Assembleari de Treballadors de l’Ensenyament) a València, l’STEA (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament d’Alacant) i l’STEC (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Castelló) que al mateix temps integren realitats sectorials diferenciades al seu sí.
En març de 1979 aquests sindicats creen la Federació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, que celebra a Elx el I Congrés. Els següents congressos vertebren un únic sindicat al País Valencià, amb una única estructura que basa la seua sobirania en la realitat comarcal.
Serà el V Congrés (Guardamar, 1992), el que valorarà la consolidació del notable creixement del sindicat i marcarà la necessitat d’eixamplar-lo incorporant nous sectors. Com a consequència, en el procés electoral de 1994-1995, l’STEPV presenta candidatures en nous sectors de l’ensenyament (Universitat de Castelló, PAS de les Universitats, Personal Laboral d’Educació,..) i en altres, com l’Administració Local, o el cas més destacable de la Funció Pública Valenciana.
L’exercici constant de la pròpia sobirania és el que ha permés aprofondir, en aquests 20 anys, sobre el propi model, des de aquella UCSTE fins a aquest STEPV-Intersindical Valenciana.
El VI Congrés celebrat en juny del 1995 a Morella valora que cal difondre i eixamplar un model sindical útil per al conjunt dels treballadors i treballadores, amb independència del sector en el qual treballen, i la millor forma és la de confluir en la pràctica amb aquells col.lectius que estiguen interessats en la construcció d’eixe model sindical, sempre des del respecte a la mutua sobirania.
Per això la denominació Intersindical Valenciana, que s’afegeix a STEPV, és un projecte de futur, una voluntat de treball per extendre i recuperar aquelles característiques que han de constituir la base irrenunciable de qualsevol forma de fer sindicalisme: la participació i el respecte a la voluntat dels treballadors i treballadores, expressada democràticament, en defensa d’una societat cada vegada més justa i solidària. En definitiva un sindicalisme nacional, que contribuesca a vertebrar la societat valenciana, autònom, assembleari i progressista.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià nació, hace treinta y cinco años, de los movimientos de profesorado que compartían una fuerte vocación unitaria, pluralista, participativa y democrática. Y así se ha mantenido. Somos una organización sindical joven pero que acumula una amplia experiencia.

Nuestro sindicato adopta, desde sus origen, una concepción de la democracia sustentada sobre el ejercicio constante de “una persona, un voto”. Nuestra estructura se arraiga en el territorio, desde las unidades más pequeñas, el centro de trabajo, la localidad y la comarca, a las más grandes, el País Valencià, como marco donde se cruzan todas las relaciones humanas: culturales, sociales, económicas, políticas, laborales ...
Nuestra organización sindical es de clase, nos consideramos trabajadoras y trabajadores, y autónomos respecto a cualquier ente público o privado. No nos gustan ni la dependencia política ni la económica. Nuestra organización sindical es lo que la afiliación es capaz de hacer.

Practicamos un sindicalismo que abarca, además de los ámbitos laborales, el mundo de la cultura, de la solidaridad, de la ecología, de la paz y de la emancipación de todas las personas y colectivos que soportan cualquier tipo de opresión como condición indispensable para conseguir una sociedad más justa y un país más saludable.
En 1976, el movimiento unitario, pluralista y participativo que había puesto en marcha el profesorado ante la carencia de un instrumento organizativo que el vertebrará en la perspectiva de la democracia inminente, se transformó en la UCSTE (Unión Confederal de Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza).
La UCSTE, contrariamente a lo que pasó en otras organizaciones, no fue una creación artificial, sino la consecuencia directa de la confluencia de las coordinadoras de delegados y delegadas y representantes de centro en los primeros años de la transición política y todo esto, a partir de la radical soberanía de los miembros.
En el País Valenciano, a partir de una estructura asamblearia, nacen el SATE (Sindicato Asambleario de Trabajadores de la Enseñanza) en València, el Stea (Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza de Alacant) y el STEC (Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza de Castelló) que al mismo tiempo integran realidades sectoriales diferenciadas en su seno.
En marzo de 1979 estos sindicatos crean la Federación de Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza del País Valenciano, que celebra en Elx el I Congreso. Los siguientes congresos vertebran un único sindicato en el País Valenciano, con una única estructura que basa su soberanía en la realidad comarcal.
Será el V Congreso (Guardamar, 1992), lo que valorará la consolidación del notable crecimiento del sindicato y marcará la necesidad de ensancharlo incorporando nuevos sectores. Como consecuencia, en el proceso electoral de 1994-1995, el STEPV presenta candidaturas en nuevos sectores de la enseñanza (Universidad de Castelló, PAS de las Universidades, Personal Laboral de Educación, ..) y en otros, como el Administración Local, o el caso más destacable de la Función Pública Valenciana.
El ejercicio constante de la propia soberanía es lo que ha permitido profundizar, en estos 20 años, sobre el propio modelo, desde aquella UCSTE hasta este STEPV-Intersindical Valenciana.
El VI Congreso celebrado en junio de 1995 en Morella valora que es necesario difundir y ensanchar un modelo sindical útil para el conjunto de los trabajadores y trabajadoras, con independencia del sector en el que trabajan, y la mejor forma es la de confluir en la práctica con aquellos colectivos que estén interesados ​​en la construcción de ese modelo sindical, siempre desde el respeto a la mutua soberanía.
Por eso la denominación Intersindical Valenciana, que se añade al STEPV, es un proyecto de futuro, una voluntad de trabajo para extender y recuperar aquellas características que deben constituir la base irrenunciable de cualquier forma de hacer sindicalismo: la participación y el respeto a la voluntad de los trabajadores y trabajadoras, expresada democráticamente, en defensa de una sociedad cada vez más justa y solidaria. En definitiva un sindicalismo nacional, que contribuya a vertebrar la sociedad valenciana, autónomo, asambleario y progresista.

Les eleccions sindicals de 2014

STEPV va obtindre la majoria absoluta en les eleccions sindicals celebrades en 2014, quan va revalidar la majoria que manté des de les primeres eleccions sindicals de 1987. Amb una distància respecte del segon sindicat de 35 punts i amb una representativitat que supera amb escreix la majoria absoluta. Cal ressenyar que s’hi van elegir 8 delegats menys en tot el País Valencià per la disminució del cens.

El professorat valencià va confiar en STEPV per a assumir la responsabilitat de representar-lo davant l’administració i exigir-li una actitud totalment diferent amb el professorat. Una actitud que s’ha de manifestar en la recuperació de drets i en el respecte a les treballadores i treballadors del sector docent. En aquest sentit, el professorat ha expressat el seu rebuig rotund als decrets Vela i Moragues i tots els acords que han suposat una pèrdua de drets, com ara l’acord de professorat interí, l’acord Moragues o el de sexennis, que han suposat un greu retrocés en les condicions laborals del professorat valencià.

STEPV va augmentar la representativitat notablement, amb un 20% més a Alacant, un 12% a València i un 11% a Castelló.

Per contra, la participació va baixar més de vint punts respecte de la de 2010, que va ser de les més altes de l’estat. La responsabilitat d’aquesta davallada ha de recaure sobre la Conselleria del PP i aquells sindicats que es van oposat a establir mecanismes que afavoriren la participació, com la possibilitat de votar en cada centre (com en 2010), o amb una regulació del temps de votació que no interferira la vida dels centres.

peus_bandera