Educar a casa i a l’escola en masculinitats igualitàries

Josep Vicent Codonyer Soria
Coordinador de l’ Àrea de Salut Laboral i Medi Ambient d’Intersindical Valenciana

Ara, a més a més, cal educar en masculinitats igualitàries tant els infants com la joventut. Hem de visibilitzar referents masculins que han defés els drets de les dones. Cal que els jóvens i, també, les jóvens vegen com a referents aquells que representen aquestes masculinitats contemporànies.

Encara ara, els models de masculinitat i feminitat que trobem en molts dibuixos animats, els videojocs, les pel·lícules, la música juvenil i la pornografia estan dissenyats pel patriarcat. Ens mostren relacions amoroses romàntiques basades en la possessió i els cels. TikTok s’ha convertit en un nou biopoder sense rostre al servei del patriarcat i, junt amb altres xarxes socials, estenen el control de la societat subtilment tot promocionant idees feixistes. Tot i que, xics i xiques fan servir les xarxes socials de manera diferent, aquestes fan reproduir-se els neomasclismes i els micromasclismes i, fins i tot, la violència en bandada, en un constructe social i cultural de masculinitat hegemònica amb una llavada de cara més atractiva per a la gent jove. Mentrestant, reproduïm en les xarxes socials i les nostres autofotos els estereotips de gènere que imposa la nostra cultura patriarcal. Mentre nosaltres posem virtualment representant allò que s’espera d’un home, perpetuem els rols i les desigualtats de gènere. I així, construïm una societat més individualista i insolidària, sense vincles ni respecte.

Els adolescents es troben perduts en una societat on les dones van guanyant protagonisme i les seues companyes cada dia són més lliures. Els jóvens naden entre la reacció masclista de l’extrema dreta en TikTok, la pornografia violenta imperant i l’absència de referents en masculinitats alternatives a l’hegemònica patriarcal. Continuen construint-se com a hòmens negant el que és femení que es puga trobar dins d’ells, i per descomptat, amagant-ho per a no patir vergonya ni escarni públic.

Hem de començar a l’escola a desconstruir el llenguatge de l’amo, perquè com deia Audre Lorde: «No es pot destruir la casa de l’amo amb les eines de l’amo». Per això, és tan important treballar a l’escola amb una nova mirada, que pose la cura i el benestar dels infants i els docents en primer lloc. Que utilitze noves eines, altres paraules, metodologies i pedagogies que ens facen pensar amb el cor i sentir amb la ment. És crucial aprendre des de menuts a escoltar, parlar i actuar des del respecte a les diferències, a un mateix i a l’altre. Amb la inclusió del llenguatge no violent, el cos, les emocions, l’art, la dansa o la cuina… com a pilars de l’aprenentatge. Hem d’educar tant els hòmens com les dones en el fet que l’ideal masculí no estiga marcat per la competitivitat, la violència, la manca d’empatia. Per aquesta raó, hem de fomentar la intel·ligència intrapersonal per a poder desenvolupar l’empatia amb un mateix i amb l’alteritat, per a, així, obrir-se a la nostra vulnerabilitat, per a abraçar-la, sostindre’ns i, des d’ací, poder acompanyar la vulnerabilitat aliena. Hem d’educar en la utopia que cadascú trobe i trie la seua manera de sentir-se i mostrar-se home, dona o no binari.