Allioli 294 - La llengua no es toca
Ferms i decidits en la defensa del català
La recuperació i conservació d’una llengua no es guanya únicament amb gent amb capacitat de fer-la servir, sinó amb gent que l’utilitzi realment, és a dir, a l’escola per començar, però també al carrer, a casa, a la feina, als espais d’oci, al telèfon i fins i tot a les xarxes socials.
Perpinya. Catalunya Nord.
Guillem Nivet
President de La Bressola
Catalunya pateix la discriminació dels drets lingüístics per part de dos estats: l’estat Francés i l’estat Espanyol.
Malauradament, a la Catalunya del Nord la situació del català és preocupant i des de fa anys sem testimonis d’una dolorosa i progressiva pèrdua de la presència de la nostra llengua en la societat fent del català una llengua minoritària i minoritzada. Això és degut, en bona part, a la pèrdua de la transmissió familiar. No fa masses anys, el català es veia com una llengua bruta, de pobres, i la gent el va deixar de parlar perquè desitjava el bé de llur mainada.
Tot i això, cal ser optimistes. El català a la Catalunya del Nord comença a ser una llengua de prestigi que guanya espai entre els joves després de superar els traumes de la generació del segle XX. Un prestigi que ha augmentat, en bona part, per associacions com La Bressola, Arrels, APLEC, Aire Nou, el Casal del Conflent o el Casal de Perpinyà entre d’altres, que treballen dia rere dia de manera ferma i incansable per la recuperació i dinamització de la llengua i la identitat catalana.
Davant aqueixa situació crítica, com el foc que alimenta les brases, intentem mantenir encesa la flama del català malgrat les nombroses galledes d’aigua que hem patit i patim per part de l’Estat francès. Sense anar més lluny, un dels darrers atacs de l’Administració va tenir lloc fa uns mesos quan el Tribunal Administratiu de Montpeller va jutjar els Ajuntaments d’Elna, Els Banys, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac per haver inclòs en el reglament intern del consell municipal l’ús del català al plenari del consistori. Catalunya pateix la discriminació dels drets lingüístics per part de dos estats: l’estat Francés i l’estat Espanyol.
A la Catalunya del Nord, més de 15.000 alumnes cursen estudis en català amb fileres bilingües, a les escoles Arrels i a La Bressola. En el nostre cas, a La Bressola, tenim clar el nostre objectiu: la recuperació lingüística de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord. L’èxit de La Bressola és el resultat de molts anys de treball i d’una entrega excepcional i ferma dels nostres equips educatius, que treballen a través de tres pilars bàsics: immersió, verticalitat i pedagogia del projecte.
En aqueix sentit, La Bressola té l’obligació de ser més que una escola, perquè el nostre repte i essència va molt més enllà de l’ensenyament escolar. Tenim una història i uns valors comuns per transmetre. L’essència de La Bressola no és únicament la formació de locutors catalans. El que volem fer és aconseguir que la mainada s’enamori d’aqueixa llengua tan bella, que la faci viure dintre llur quotidià i que l’enriqueixi amb llurs valors, llurs somnis i llurs passions. Una fita tan romàntica que no se pot complir només amb el seny i la ment, ja que per poder viure una llengua aqueixa necessita gent que la porti no només al cap i a la boca, sinó també al ventre i al cor.