Embastar la diferència

Direcció: Sergi Miralles
Guió: Mia Luengo, Sergi Miralles i María Mínguez
Fotografia: Víctor Entrecanales
Música:   Jordi Sapena i Jorge Tórtel
Muntatge: Sergi Miralles
Repartiment: Carles Francino, Neus Agulló, Kandarp Mehta, Aïda Ballman, María Maroto, Empar Ferrer, Isabel Rocatti
Any: 2024. En el Festival d’Alacant aconseguí  la Tessel·la d’Or a la millor pel·lícula, la Tessel·la de Plata a a la millor actriu (Neus Agulló) i al millor actor (Kandarp Mehta) i el premi de la crítica.

L’àvia i el foraster embasta amb puntades de fina amabilitat i subtil humor l’experiència de ser un foraster. Sergi Miralles, en aquesta òpera prima, narra l’experiència de sentir-se un estrany des de dos punts de vista tan dispars com semblants, ja que el que és desconegut sempre convoca la interrogació sobre la identitat de cadascun i de l’altre. Per a retratar aquesta experiència, el director pegolí crea dos personatges que experimenten el buit de ser l’altre desconegut.

D’una banda, Enric, el protagonista, mostra el sentiment subjectiu de sentir-se un foraster en el seu propi poble. De l’altra, el personatge de Samir, un immigrant pakistanés, representa l’estranger real, en aquesta petita comunitat que conforma el poble fictici d’Algar de Palència. 

En l’epidermis de la trama, L’àvia i el foraster ens apel·la a preguntar-nos com mirem i descobrim a aquest altre que, des de la seua diferència, qüestiona la nostra identitat. I en aquest qüestionament radica la por que produeix l’immigrant, com assenyala el director en les entrevistes: «És aquesta cosa intrínseca a l’ésser humà: la por del diferent».

Ara bé, aquesta por i aquests prejuís es poden superar, trobant un llaç que unisca les diferències i permeta la convivència. I això és el que li ocorre a la protagonista, Teresa, l’àvia d’Enric, que entaula una entranyable amistat amb Samir a través de la passió per la costura que els dos comparteixen. 

D’aquesta manera, Miralles construeix el personatge de Teresa, igual que tota la trama, teixint amb entranyables i costumistes fils l’essència afectuosa i conciliadora que recorre la pel·lícula. Com diu el director: «És una pel·lícula feta des del cor que tracta un tema tan complex com el de la migració i la xenofòbia. En un to de comèdia dramàtica, contem aquesta història des d’un punt de vista amable i amb la vocació d’entretenir i fer que l’espectador passe una bona estona, alhora que el convide a reflexionar.»