La música en valencià a l’aula

Lourdes Fons Escrihuela
Professora de Valencià a l’IES Jaume II el Just (Tavernes de la Valldigna, la Safor)

Com que es tractava d’un programa de la nostra ràdio pública, encara els va fer més goig la proposta que ens havia arribat de la mà del company Vicent Xavier Contrí. Tot un luxe poder participar a la seua secció “Més que lletres” del programa de música en valencià Territori Sonor.

Es tractava de treballar una cançó d’un grup o músic que fera música en valencià i a més que fora de la nostra zona. Nosaltres, després de fer una recerca exhaustiva dels músics de la Safor, ens vam decidir per la cançó “Era glacial” de La Ruba, grup de Gandia encapçalat per Rubén Martín, el qual n’és el vocalista i lletrista.

La manera de treballar la cançó va ser anar de més a menys, és a dir, en un primer moment sentírem diverses cançons i triàrem aquella que més els cridà l’atenció, per a després analitzar-la de manera individual i acabar fent una posada en comú de les conclusions a què totes i tots havien arribat. Per últim, i després dels corresponents debats, recopilàrem les idees que més havien destacat i ens disposàrem a fer la gravació per al programa.

Huit alumnes, xics i xiques, van prestar amb molta il·lusió  les seues veus per tal de representar magníficament els seus companys i companyes. Realment ho van fer molt i molt bé!

De tot aquest procés m’agradaria destacar alguns detalls que aquesta experiència radiofònica ens va aportar.

En primer lloc, vam poder ampliar el coneixement del fet que la música en valencià existeix. Que la música en valencià té una grandíssima qualitat. Que la música en valencià pot transmetre tant o més que la música en qualsevol altre idioma, ja que el fet d’estar feta en la nostra llengua ens aporta una proximitat inabastable en altres llengües.

D’altra banda, la música és poesia, un gènere que, malauradament, el nostres joves veuen com un gènere literari en desús, ja que pocs d’ells han agafat mai un llibre de poesia si no és perquè a les aules es treballa de tant en tant. I no ens adonen que la poesia està present cada dia en les nostres vides, principalment en cada cançó que sentim encara que siga fortuïtament, en anuncis, en la ràdio o en la televisió. El fet de fer un treball reflexiu sobre una determinada cançó, acosta el món de la poesia al nostre jovent i els fa veure que allò que el professorat explica a les aules realment està en el món que els envolta. Gràcies a la manera en què vam aprofundir en el treball que férem sobre “Era glacial”, vam poder posar en pràctica els coneixements sobre mètrica i poesia que, sense quasi adonar-nos-en, han anat adquirint al llarg dels seus anys d’estudi.

Val a dir, per acabar, que totes i tots quedàrem profundament satisfets amb aquest treball, tot i que, com vam poder comprovar en sentir parlar Rubén Martín sobre la seua cançó, ens vam adonar que la nostra interpretació no havia estat la que ell li havia volgut donar en escriure’n la lletra. I lluny de veure-hi un fracàs o una errada en les conclusions a què havíem arribat, encara vam poder-ne extraure una conclusió més: i és que quan un autor o autora regala al públic les seues produccions, aquestes deixen de ser seues, i es converteixen en part de la nostra vida, els donem els nostres valors personals, les nostres vivències, el nostre tarannà. La música quan ix de les mans dels músics és ja nostra. Si, a més, eixa música és en la nostra llengua,  és més nostra encara.

Us heu parat mai a pensar quantes cançons som capaces i capaços d’emmagatzemar al nostre cap? Per més anys que passen, quan tornem a sentir alguns acords d’aquella cançó del passat, la lletra torna a brollar per les nostres boques com una lletania mai oblidada. Crec que aquest és un dels motius pels quals hem de fer que el nostre jovent conega que la música en valencià és viva, i que l’hem de consumir i fer-la nostra. Per això vull agrair a Vicent Contrí l’oportunitat que ens va brindar en poder participar al seu projecte, però sobretot vull agrair al meu alumnat la implicació que va demostrar en aquesta experiència. I vull recordar la frase amb què van acabar la seua participació en el programa: Que no s’acabe mai la música en valencià!