Allioli 294 - La llengua no es toca
Breu síntesi de la situació de les llengües pròpies d’Astúries
SUATEA defén l’oficialitat de les nostres llengües pròpies en col·laboració amb organitzacions com ara l’Acadèmia de la Llingua Asturiana, Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana i Iniciativa pol Asturianu. Pensem que només amb l’oficialitat podrem avançar significativament en la promoció i conservació del nostre patrimoni lingüístic.
Asturies
Xosé Lluis Colodrón
Secretaria Normalització Lingüística de SUATEA
El govern asturià ha promés abordar en aquesta legislatura el debat de l’oficialitat de les nostres llengües
L’Estatut d’Autonomia de Astúries (1981) arreplega en el seu article 4 que el bable gaudirà de protecció especial: “Es promourà el seu ús, la seua difusió en els mitjans de comunicació i el seu ensenyament, respectant en tot cas les variants locals i la voluntarietat en el seu aprenentatge”. Ara bé, tota la regulació es vincula a una llei posterior. Aquesta llei va ser aprovada en 1998 amb el nom de Llei d’ús i promoció del bable/asturià. En el seu article 10.1 diu:
“En l’exercici de les seues competències, el Principat d’Astúries garantirà l’ensenyament del bable/asturià en tots els nivells i graus, respectant no obstant això la voluntarietat del seu aprenentatge. En tot cas, el bable/asturià haurà de ser impartit dins de l’horari escolar i serà considerat com a matèria integrant del currículum.”
Aquesta llei en la seua disposició addicional afig:
“El gallec-asturià tindrà un tractament similar a l’asturià pel que fa a protecció, respecte, ensenyament, ús i tutela en el seu àmbit territorial.”
Malauradament, la llei s’ha incomplit sistemàticament. Gràcies a l’acció de SUATEA s’ha aconseguit el compromís de l’administració asturiana per a incorporar l’ensenyament de les nostres llengües en el segon cicle d’infantil per al curs 2025/26, amb una inversió d’uns 5 milions d’euros per a contractació del professorat.
Hui dia, el sistema educatiu públic compta amb 292 docents d’asturià i gallec-asturià, la majoria professorat interí contractat a mitja jornada (75%). No està reconeguda l’especialitat en les nostres llengües. Per a poder ensenyar asturià el professorat ha de comptar amb un Minor en Llingua Asturiana en la Facultat de Filologia i una menció en asturià del Grau de Mestres. En el cas del gallec-asturià: uns cursos organitzats per l’Acadèmia de la Llingua Asturiana.
Aquest curs 2023/2024 el nombre total d’alumnat participant ha sigut de 20.024. Però, en secundària i batxillerat només un 2% de l’alumnat tria com a optativa les nostres llengües. En resum, el panorama de normalització lingüística en l’educació és desolador.
D’altra banda, des de l’any 2020 es realitzen proves lliures per a adquirir certificacions de competència d’asturià en el nivell B2 del Marc Comú Europeu per a la Llengües. El curs passat ja es van realitzar les del nivell C1. A partir del curs 2025/2026 s’oferirà el seu ensenyament en les escoles oficials d’idiomes. El problema d’aquestes certificacions és que com que aquestes llengües no són oficials, no tenen els mateixos efectes que els de la resta.
L’oficialitat, clau per a la recuperació
L’asturià i el gallec-asturià, a pesar que no són llengües oficials, tenen un suport social ample. Així es veu en les últimes eleccions amb un 53% dels vots a partits favorables a l’oficialitat. L’Enquesta sociolingüística de 2017 evidencia que, tot i que el castellà continua sent la llengua preferent (entre el 40% i el 56%), l’asturià avança d’una manera clara i consistent.
El govern asturià ha promés abordar en aquesta legislatura el debat de l’oficialitat de les nostres llengües. Però, per a la seua aprovació, es necessiten 3/5 dels escons de la cambra (27 diputats de 45) i sense el suport del PP, que no hi està a favor, no es podrà aconseguir.
Si vols llegir l’article en asturià, punxa l’enllaç següent