Joves i virals en valencià

Vicent Xavier Contrí
Àrea de Publicacions i Comunicació

Allioli ha conversat amb Cabra Fotuda, Gina i Alegria de Poble per entendre el fenomen.

«El superpoder de la visibilitat ha caigut en bones mans, perquè el té un tio que farà el bé per la societat i lluitarà contra les injustícies». Qui tinga por dels continguts de les xarxes socials pot estar tranquil amb Alegria de Poble, autor d’aquesta afirmació, i de tot el que comuniquen els seus companys de viatge Cabra Fotuda i Gina. Són creadors de continguts en valencià que ho peten quan apareixen per la finestreta del mòbil. Els tres coincideixen a afirmar que intenten mostrar-se amb naturalitat, encara que, com apunta Fran Tudela (Cabra Fotuda. La Vila Joiosa), «en les xarxes mai tot és real; perquè al remat veus un minut del dia d’una persona». Per això reivindica que quan va als instituts a donar xarrades, explica als alumnes «que no facen mai ídols als influenciadors. Un ídol és un professor perquè és una persona que t’ensenya valors i coneixements. Un influencer és entreteniment».

Pareix que l’oci en les xarxes ha de ser pròxim com a premisa. «Jo em mostre tal com soc. Si he hagut de fer un vídeo sobre salut mental, i jo he patit ansietat, ho explique. Jo no interprete cap personatge. Si em maquille per eixir a comprar el pa també ho faig en les xarxes i si no, doncs igual», argumenta Gina Martínez (Gina. L’Alcúdia). I així han anat creixent en públic amb les seues històries, els seus viatges, excursions o anècdotes del dia a dia. En el cas de Rixi Barbera (Alegria de Poble. Vallada), ell mateix afirma que «és la vida de Rixi. No hi ha cap mentida. És un xicon que se sent orgullós de ser de poble, on es parla valencià i per això fa contingut en valencià».

La llengua com a eix vertebrador d’un sentiment en les xarxes. Cabra Fotuda relata el procés en primera persona. «La creació de continguts en valencià ha comportat que m’interesse molt per la nostra història, pel nostre país, la cultura i la llengua», qüestions que casen també amb els seus estudis de Turisme. «Crear contingut en valencià m’ha fet radicalitzar-me i entendre el context en el qual estem, com de maltractada que està la llengua. Nosaltres fem activament que els vídeos siguen en valencià. En el mateix procés vas creixent. Jo mai m’havia plantejat traure’m el C2 de valencià i al remat ho he fet», remarca. Un itinerari paregut viu Gina, que després d’acabar la carrera d’Història de l’Art ha encetat la de Filologia Catalana. “Jo he tingut una evolució i he aprés a parlar valencià millor en les xarxes. El que no veig bé és que martiritzen una persona per alguna errada o castellanisme”, emfatitza.

Entre els ingredients que destaquen en els relats audiovisuals dels tres protagonistes estan l’optimisme, el sentit de l’humor i la felicitat. El nom fa la cosa, podríem dir-ho així, amb Alegria de Poble. «Jo vaig començar en TikTok arran d’un canvi de vida molt gran. Vaig trobar faena en allò que havia estudiat, de monitor d’esports, i estava nerviós, cagat de por per fer una cosa per a la qual m’havia preparat estudiant, però que no havia desenvolupat. Tenia eixa por de plantar-me davant de vint persones i fer una classe de pilates. Aleshores, una forma d’expressar-me i de traure’m tot el neguit va ser plantar-me davant de la càmera i contar-ho tot». Gina va començar a fer vídeos durant la quarantena de la covid. A l’estiu següent el seu avi havia patit un ictus i per ajudar-lo amb la rehabilitació va fer balls amb ell i els gravava. “Com que els feia en valencià i amb el iaio, la gent empatitzava”, recorda Gina.

Una eixida laboral
Cabra Fotuda detalla que va ser un procés llarg fins que es va adonar que podia viure dels vídeos publicats. “Vaig estar dos anys creixent moltíssim en les xarxes. En aquell moment no hi havia infrastructura, ni agències de comunicació ni empreses que saberen que hi havia influenciadors en valencià i que podies comptar amb ells igual que en castellà”. Després va vindre l’esclat de Cabra Fotuda amb la tele i la ràdio… “La Plataforma per la Llengua em va contractar per a fer xarrades, unes quaranta, i aleshores vaig pensar que potser calia fer-se autònom”. Llavors va entrar en l’Agència Riure’s per a fer quasi de tot en el món de l’espectacle i dels mitjans de comunicació. “Un influencer valencià, malauradament, de moment no pot viure exclusivament de les xarxes”, sentencia.

Gina ha realitzat campanyes publicitàries, xarrades i col·laboracions en mitjans però no s’ha plantejat fer-se autònoma. “He hagut de treballar en coses externes a les xarxes per a poder pagar-me els estudis”, reflexiona. Enguany ha gaudit d’una beca en l’ajuntament del seu poble per a dur les xarxes institucionals. Al mig trobem Alegria de Poble. Enguany s’ha fet autònom i manté els dos treballs. “Tinc una faena, la de monintor d’esports, que m’agrada molt. Tinc els peus en terra i qui sap si el dia de demà em va malament alguna cosa. Ara porte setmanes de molt de treball i estrés. És possible que algun dia no puga dur les dos faenes alhora i pense que em decantaré per la faena de creador de continguts”, conclou.

Cabra Fotuda: “Als instituts explique que no facen ídols als influenciadors. Un ídol és un professor perquè és una persona que t’ensenya valors i coneixements”.

Alegria de Poble: “M’agrada molt parlar de la vida, de la salut mental i de l’esport perquè en aquests temps, on tot es posa fosc, cal posar un poc de llum a la vida”.

Gina: “Jo he tingut una evolució i he aprés a parlar valencià millor en les xarxes. El que no veig bé és que martiritzen a una persona per alguna errada o castellanisme”.