La festa del Rei Pàixaro: que no es perda la tradició

Ma Leonor Sanjuán Ferrero i Miguel Francés Ferrero
Mestres del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Biar

Seguint el camí iniciat per Toni Doménech fa uns vint anys, cada gener, el cicle d’infantil del CEIP Mare de Déu de Gràcia celebrem la festa del Rei Pàixaro. Els inicis d’aquesta res tenen a veure amb com se celebra hui dia, però l’essència continua sent la mateixa: apropar als infants la festa, la cultura, les tradicions i la llengua pròpia del poble.

L’alumnat de 5 anys treballa durant tot el curs el projecte del Poble, el qual queda recollit en el Projecte Educatiu de Centre. Per aquest motiu, són els infants de 5 anys els que s’endinsen més en la festa.

Projecte El Rei Pàixaro amb els cinc sentits
L’any 2023, després de les vacances de Nadal, la festa del Rei Pàixaro va suscitar molt d’interés en el meu alumnat de 5 anys. Els infants van començar a veure publicitat pel poble i moviment de festa en les seues famílies. Alguns alumnes van portar el programa d’actes a classe i no deixaven de parlar del Rei Pàixaro. La nostra funció era sentir la curiositat que estava generant la festa en l’alumnat, intentar donar resposta a les necessitats que anaven sorgint i documentar el procés d’aprenentatge.

Aquest va ser el punt de partida del projecte. En primer lloc, necessitàvem decidir quins infants anaven a representar el Rei Pàixaro i els Balladors. Decidírem fer un sorteig per tal d’assignar els personatges. La sort va voler que el Rei Pàixaro i un dels Balladors foren xiquetes. En la festa que es representa al poble tots els participants són homes, en l’escola, tots i totes poden exercir aquests càrrecs.

Després del sorteig, els infants balladors es van mostrar nerviosos perquè no sabien com és el ball. Vam pensar què podíem fer, i demanàrem als Balladors de la festa del poble si podien vindre a ensenyar-nos el ball.

A més d’ensenyar-nos el ball i la importància d’agafar bé la capa, ens van ensenyar el vocabulari i expressions pròpies de la festa com: Rei Pàixaro prové del valencià (o Biarut) antic i utilitza l’expressió “Vítol a sant Antoni”. Vítol és una paraula en valencià arcaic i significa “visca!”. Els Balladors (com nosaltres sempre els anomenem) es diuen Bufons, perquè amb el seu ball es burlen del Rei Pàixaro. Els acompanyants del rei són els asimilers. Les torxes són fatxos. Utilitzen el terme cavallà per a dir cavalcada i xaramita per a dir dolçaina. També ens van mostrar la manera tradicional de maquillar els personatges de la festa.

El president de la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat ens va acompanyar al museu etnològic del poble a mostrar-nos els vestits i complements dels personatges. Descobrírem els plats Petitòries que van regalar (segons diuen) els Reis Catòlics i que s’utilitzen en la subhasta que es fa per Sant Antoni. L’alumnat proposà fer una subhasta per a esmorzar en classe, amb la col·laboració de les famílies. Una família va elaborar amb playmobil els personatges de la festa i ens els deixà per al racó dels minimons. Un alumne va portar el tabal i la dolçaina per conéixer de prop aquests instruments. Al racó de llengua van escriure i aprendre el vocabulari nou, al d’art preparàvem les capes de bufons per a la representació, mentre un grup d’alumnes feia dibuixos lliures de la festa i proposava fer una exposició. Vam pensar corm organitzar-la i decidírem aprofundir en cada personatge: fer un dibuix, escriure qui és i quina és la seua funció. Cada infant al seu ritme, uns en majúscula altres en lligada, uns copiant altres amb escriptura espontània. D’aquesta manera, vam muntar l’exposició “El Rei Pàixaro a ulls dels infants”. Al mateix temps, preparàvem el ball i la festa.

Arriba el dia de la festa
L’escola va obrir les portes per a celebrar la festa del Rei Pàixaro i rebre a tota la comunitat educativa i gent del poble. Tot estava preparat, el poni Rebelde, el grup de xaramites La Bassa la Vila i, com no, els protagonistes. Ara tocava gaudir del tradicional ball dels bufons i sentir cridar al rei Pàixaro: “Vítol a Sant Antoni”. Per acomiadar-nos, vam fer sonar la tradicional “globotà”.

Dies després de la festa del poble, es va suscitar una conversa en la qual els infants van contestar les cinc preguntes bàsiques que donaven sentit a aquest projecte i que van completar l’exposició: La festa fa olor a, fa gust a, sona a, què puc fer i el lloc que més m’agrada de la festa.

Premi Carme Miquel
Amb el suport de l’equip directiu del centre, de les famílies i de l’alumnat, vam presentar la documentació pedagògica al Premi Carme Miquel per a fomentar l’ús del valencià  de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual li va atorgar el Primer Premi a millor Projecte d’Aula 2023.
Aquest premi dona visibilitat al treball fet a l’aula i mostra una de les senyes d’identitat de l’escola.

“Un aula con corazón es imposible de ocultar”, Hermanas Abelleira