Educar per a la vida en la terra

Josep Vicent Codonyer Soria
Coordinador de l’ Àrea de Salut Laboral i Medi Ambient d’Intersindical Valenciana

Segons la llei, el sistema educatiu haurà de revisar el tractament que es dona al canvi climàtic i al desenvolupament sostenible dins del currículum bàsic, per a incloure-hi una visió transversal del problema. També pretén que l’emergència climàtica estiga present en totes les assignatures en cada nivell acadèmic. Per a fer açò possible, assegura que “el govern impulsarà una adequada formació del professorat”.


Malauradament, la realitat en les aules és ben diferent i, en molts casos, continuem ignorant l’emergència climàtica de manera que el sistema neoliberal on ens hem integrat ens aboca a un ecosuïcidi com a espècie i part de la solució som nosaltres mateixos.


Els temps de la renovació pedagògica pareixen llunyans i ara triomfen els postulats educatius del patriarcat: individualistes i competitius. Mentre una part dels docents advoquen per una educació viva, activa i vivencial connectada amb la Terra, on la cura pròpia i del planeta estan presents, una altra part està embriagada de noves tecnologies, xarxes socials i classroom games.

Cal apostar per una contraeducació que ens permeta alliberar-nos de la ment patriarcal, que a totes i tots ens té sotmesos. Que ens allibere de l’autoritarisme de la conformitat, la violència del dret del mercat i dels cants de sirena de la llibertat d’elecció del consumisme depredador neoliberal. En aquests temps convulsos, cal una educació holística i integral que abrace la totalitat de la persona: cos, emocions, intel·lecte i esperit. Cal educar en l’autoconeixement per a alliberar-nos de la compulsió repetitiva i les limitacions socials, de la competència i la conquesta del triomf. Un projecte de centre educatiu sostenible necessita ser global, integral, i incloure tots els aspectes relacionals, ambientals i educatius de l’escola. I així, impulsar polítiques educatives que pal·lien la crisi climàtica i implementen l’esperit de la col·laboració, la solidaritat i la cura pròpia i del planeta.

La terra continuarà evolucionant, però si nosaltres volem tindre futur com a espècie, haurem de passar a l’acció, de manera que una educació ecofeminista en els centres educatius és urgent i necessària. I açò passa per:

1. La creació d’una coordinació de sostenibilitat en els centres educatius, dotada d’hores i recursos per a fomentar propostes pedagògiques sobre canvi climàtic, mobilitat sostenible i consum conscient, previndre els riscos mediambientals i desenvolupar ecoauditories.
2. L’adaptació dels currículums educatius per a la transició a una societat ecològica i justa, en la línia que assenyalen la Llei de canvi climàtic i la LOMLOE, tot seguint els criteris de l’Agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible ODS.



3. La promoció de la mobilitat sostenible i els accessos segurs als centres educatius, molt més saludables, amables i respectuosos amb les persones i l’entorn. El disseny de rutes segures per a vianants i ciclistes, per a fomentar la mobilitat activa i que contribuïsquen a la millora de la qualitat de l’aire.
4. La transformació dels centres educatius amb l’arquitectura solar passiva, el bioclimatisme i la bioconstrucció, per a assolir el consum energètic zero i reduir al màxim l’impacte d’aquests en el territori.



5. La gestió sostenible i ètica dels centres educatius, de manera que fomentem l’estalvi energètic, d’aigua i recursos fins a arribar a l’autosuficiència energètica amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques. La reducció i separació de les deixalles dins d’un projecte global de gestió i reducció de residus.



6. La naturalització dels espais comuns i els patis, per a recuperar arbreda, perquè siguen espais verds, coeducatius, inclusius i sustentables.


7. El foment dels horts escolars ecològics per a conscienciar sobre el consum responsable i l’alimentació saludable. Mitjançant un projecte interdisciplinari podem aprendre a cultivar, collir i cuinar els nostres propis aliments, per a prendre consciència del treball de la gent del camp i fer valdre els productes de proximitat de quilòmetre zero. Implantar menjadors saludables i sostenibles i fomentar esmorzars adients i sense residus, impulsant una reflexió sobre la relació entre el sistema consumista, la sobirania alimentària i la salut, en clau de sostenibilitat i justícia social.



8. La pedagogia crítica amb el context, basada en l’anàlisi de macroprojectes i infraestructures de l’entorn, per a reflexionar sobre les seues conseqüències en el desenvolupament humà i en l’explotació dels recursos naturals. La crítica sobre les fake news que ens arriben per les xarxes socials per a aprendre a distingir les notícies falses amb interessos ocults.



9. El foment de la implicació dels centres educatius en la custòdia i cura del medi ambient mitjançant Aprenentatge Servei ApS i la seua col·laboració amb ajuntaments i entitats locals.



10. Potenciar la formació permanent dels docents en mobilitat sostenible, en agroecologia i els ODS, entre altres cursos.


11. Realitzar jornades de divulgació de la mobilitat sostenible, l’agroecologia i els ODS entre els futurs docents, és a dir, estudiants de magisteri i estudiants de Màster de Secundària de les diferents universitats valencianes. Considerem necessària la conscienciació dels futurs docents en les mateixes universitats i, així, oferir-los idees i ferramentes perquè quan s’incorporen als centres escolars puguen implementar projectes educatius sostenibles.
12. Modificar els currículums dels graus universitaris per a incloure-hi l’ecofeminisme. Volem que els futurs professionals valencians contribuïsquen a generar relacions, infraestructures, empreses i comerços respectuosos amb el medi ambient i les persones.