L’Educació enfront del creixement de la ultradreta

Vicent Maurí
STEPV

Els sistemes educatius es troben ara en una cruïlla, en què han de fer front a nous reptes imposats per aquest auge ideològic.

La ultradreta, amb la seua agenda marcada per l’autoritarisme, el nacionalisme excloent i el rebuig a la diversitat, intenta reconfigurar els sistemes educatius per a inculcar valors que perpetuen la divisió i la intolerància. A través de la seua influència política, aquests moviments promouen reformes que busquen controlar els continguts educatius, limitant l’ensenyament de temes com la diversitat cultural, la igualtat de gènere i la història crítica.

Un dels principals perills que suposa el seu ascens és la seua capacitat per a infiltrar-se en les institucions educatives i redirigir el currículum cap a un model de formació que prioritze una visió monolítica de la societat. Aquesta visió exclou i menysté les minories ètniques, culturals, sexuals i de gènere, així com qualsevol expressió de pensament crític que qüestione l’statu quo.

En aquest context, els principals reptes per al sistema educatiu es poden concretar en els següents:

• Defensa de la inclusió i la diversitat: Un dels reptes més urgents és protegir i promoure una educació que celebre la diversitat en totes les seues formes. Això implica garantir que els programes educatius aborden temes com el racisme, el sexisme o la xenofòbia. L’educació ha de servir per a construir una societat més inclusiva, on totes les persones, independentment del seu origen o identitat, se senten respectades i valorades.
• Foment del pensament crític: Davant l’auge de la ultradreta, que sovint manipula la informació i distorsiona la realitat per a guanyar suport, és essencial que l’educació proporcione les eines necessàries per a pensar de manera crítica i analítica. Això inclou la capacitat de qüestionar les narratives dominants, contrastar fonts d’informació i comprendre els mecanismes de poder que perpetuen les desigualtats.
• Protecció dels drets humans i la democràcia: L’educació ha de ser un bastió en la defensa dels drets humans i dels valors democràtics. Això implica un compromís ferm per part del personal docent i les institucions educatives a l’hora de promoure la justícia social i la igualtat. És necessari garantir que comprenguen la importància de la participació ciutadana, el respecte a les llibertats individuals i col·lectives, i la necessitat de lluitar contra qualsevol forma de repressió i autoritarisme.
• Rebuig de la privatització i mercantilització de l’educació: L’agenda ultradretana va acompanyada de polítiques que afavoreixen la privatització i mercantilització del sistema educatiu. Aquestes polítiques no sols busquen reduir el paper de l’estat en l’educació, sinó que també tendeixen a desmantellar el concepte d’educació com a bé públic i dret fonamental. Cal oposar-se a aquestes tendències i defensar una educació pública, gratuïta i de qualitat, accessible per a totes les persones.
• Resistència a la manipulació de la història: Un dels punts centrals de l’agenda de la ultradreta, també d’amplis sectors conservadors, és la reinterpretació o manipulació de la història per a adaptar-la als seus interessos. Això inclou la negació o minimització de crims històrics com l’Holocaust, l’esclavitud, el colonialisme, o altres formes d’opressió. L’educació ha de combatre aquests intents de revisionisme històric, assegurant que la història s’ensenye de manera rigorosa, crítica i basada en fets contrastats.

Per a fer front a aquests reptes, és imprescindible adoptar una sèrie d’estratègies que enforteixen el sistema educatiu i el preparen per a resistir els seus embats:

• Formació contínua del professorat: El professorat és clau en la lluita contra l’ascens de la ultradreta. Per això, és fonamental proporcionar-li formació contínua en temes com la pedagogia crítica, la igualtat de gènere, els drets humans, i la gestió de la diversitat a l’aula. Un professorat ben preparat és capaç de transmetre valors democràtics i de promoure un clima escolar que rebutge qualsevol forma de discriminació.
• Impuls de projectes educatius transformadors: Cal desenvolupar projectes educatius que vagen més enllà del currículum tradicional i que fomenten la participació activa de l’estudiantat en la construcció d’una societat més justa. Això pot incloure iniciatives com l’educació per a la pau, els drets humans, la sostenibilitat i la ciutadania global.
• Creació d’aliances amb la comunitat: La lluita contra la ultradreta en l’educació no pot fer-se des de les aules de manera aïllada. És imprescindible crear aliances amb les famílies, les comunitats locals, i les organitzacions de la societat civil per a construir un front comú en defensa dels valors democràtics i inclusius. La col·laboració entre l’escola i la comunitat és clau per a reforçar els missatges educatius i per a crear una xarxa de suport mutu.
• Promoció de l’educació en valors: És important que l’educació no es limite a l’adquisició de coneixements acadèmics, sinó que també treballe en la formació de persones íntegres i compromeses amb els valors de la justícia, la solidaritat i la pau. Això implica integrar en el currículum activitats i continguts que promoguen aquests valors i que preparen l’alumnat per a integrar una ciutadania activa i responsable.

Per acabar, l’ascens de la ultradreta a escala global és un desafiament que no es pot ignorar. El sistema educatiu es troba a la primera línia d’aquesta lluita, ja que és a través de l’educació que es formen les noves generacions i es consoliden els valors que defineixen una societat. Per això, és essencial que l’educació es mantinga ferma en la defensa de la inclusió, la diversitat, la igualtat i els drets humans, i que siga un espai de resistència contra qualsevol intent de retallar llibertats i drets. Només així podrem garantir que l’educació siga un motor de progrés social i un instrument per a la construcció d’una societat més justa, igualitària i democràtica, capaç de fer front als desafiaments que planteja l’ascens de la ultradreta arreu del món.