L’Èuscar evoluciona desigualment sota quatre administracions diferents

El 2023 s’aprovà la nova Llei d’Educació de la Comunitat Autònoma Basca que perpetua els models lingüístics, tot i que s’esperava que els superara

Tot i així, el 7,9 % de l’alumnat estudia en basc, sobretot a la xarxa d’ikastoles que va començar el 1969 i aquest darrer curs s’han iniciat 3 aules en el sistema públic. El 21 % estudia en un model bilingüe iniciat el 1983 majoritàriament en el sistema públic i en algunes escoles catòliques. El 71,1 % estudia tot en francès i l’èuscar és, com a molt, una assignatura.

Malgrat l’euskarafòbia institucional francesa i les altes taxes d’immigració de població d’altres indrets de l’Estat francés, l’ensenyament en basc resisteix i augmenta una mica, gràcies a les organitzacions a favor de la llengua.

(Murgiltzea = immersió en basc, elebiduna = bilingüe basc-francès, osoki frantsesez: tot en francès)

El País Basc Sud està sota administració espanyola. Tenim tres autonomies al territori: Navarra, la Comunitat Autònoma Basca i, Castella i Lleó, que administra Trebiñu.

A Trebiñu el basc no té cap reconeixement oficial per part del govern de Castella i Lleó i la llengua pròpia només es pot estudiar com a assignatura a l’escola pública a partir de sisé de primària. Per aquesta raó la major part de l’alumnat estudia en model d’immersió en basc en centres d’Àlaba.

A Navarra hi ha tres models lingüístics. El territori el van dividir artificialment el 1986 en tres zones lingüístiques i fins al 2015 era il·legal obrir una línia pública d’immersió en basc en l’anomenada “zona no bascòfona”. Per altra banda, els programes pseudobilingües castellà-anglés han minvat l’alumnat que estudia l’èuscar com a assignatura i han limitat el creixement de la immersió en basc.

Groc: model pseudobilingüe castellà-anglés o tot en castellà.
Verd: model d’immersió en basc.
Blau: com el groc, però el basc s’hi estudia com a assignatura.

A la comunitat Autònoma Basca també hi ha tres models lingüístics des de l’any 1982. El model D d’immersió lingüística ha esdevingut majoritari, si bé aquesta proporció baixa considerablement en la formació professional. El model bilingüe basc-castellà (B) i el que té el basc com a assignatura es troben gairebé tots als centres privats (concertats i sense concert).

Verd: model d’immersió en basc (D)
Gris: model bilingüe basc-castellà (B)
Blau: model castellà o bilingüe castellà-llengua estrangera on el basc s’estudia com a assignatura.
Groc: alumnat eximit d’aprendre basc o escoles privades per a “expats” i població local assimilada.

El 2023 s’aprovà la nova Llei d’Educació de la Comunitat Autònoma Basca que perpetua els models lingüístics, tot i que s’esperava que els superara, ja que juntament amb la distribució de l’alumnat entre la xarxa pública i privada, conformen els fonaments de la segregació escolar.

Els models trilingües basc-anglés i castellà com a assignatura cada vegada són més freqüents i es comptabilitzen com a model D d’immersió. Hi han molts dubtes sobre la qualitat d’aquest model i sobre l’impacte negatiu que té en l’aprenentatge de l’èuscar.

En definitiva, la situació de l’èuscar és desigual. A la Comunitat Autònoma Basca on, tret del parèntesi de Patxi López, hi ha hagut governs nacionalistes, hi ha una sensibilitat especial a favor de la llengua. En canvi, a la resta de territoris queda molt de treball per fer.

---