Allioli 294 - La llengua no es toca
Un País sense didàctica? (XVI)
Va ser l’amic Francesc Xavier Martí i Juan, de Castelló de la Ribera qui em va aconsellar visitar la llibreria de vell Herrero de Castelló de la Plana, ciutat on va treballar molts anys de docent. El vaig creure i un matí d’estiu hi vaig anar.
Ferran Pastor i Belda
No em podia imaginar que em trobaria una «perla» valenciana de la didàctica de les ciències socials. Es tracta de la Geografía de la provincia de Castellón de la Plana de Rafael Martínez Calatayud (text) i d’Antonio Carbonell Soler (il·lustracions). Maestros Nacionales. Editat per «Publicaciones de la Inspección de Enseñanza Primaria» 1958. Sí, la inspecció educativa volia demostrar que tenia sensibilitat per la didàctica del medi físic i humà de la«provincia»; Correspondiendo a una necesidad que se hace sentir con acusada fuerza en nuestras escuelas, la Inspección de Enseñanza primaria ha creído cumplir una de las misiones que específicamente le corresponden al poner en manos del Magisterio provincial y de los niños castellonenses este breve texto en el que pueden aprender las primeras nociones de la geografía de la tierra que les vio nacer.
Es tracta d’un fullet de 16 pàgines estructurat en temes molt didàctics de geografia física i humana: Nuestra Provincia (aspectes generals), Orografía, Clima, Hidrografía, Costas y Comunicaciones, Producciones, Gráficos comparativos. Tots els temes tenen el seu mapa. A més a la presentació també hi ha instruccions per a un bon aprofitament pedagògic del fullet. M’ha sorprés l’interés per explicar l’origen de les llengües del territori: El lenguaje no es el mismo en toda ella. Y es porque los cristianos que vinieron a echar a los moros y quedarse luego aquí, tampoco hablaban todos la misma lengua: unos eran aragoneses y otros catalanes. Y así el castellano, con acento aragonés, quedó como idioma de Segorbe, Viver y parte de Lucena del Cid, y el valenciano como lenguaje del resto de la provincia (...). Bé, l’origen i les estadístiques: Hablan el valenciano 84,2%, Castellano 14,8%, De transición 1,0 % (No sé a qué es refereix transición).
En fi, el provincianisme i les autoritats franquistes publicaven aquests materials per a disfressar la prohibició absoluta i penalitzada de l’estudi de la nostra llengua i cultura. Una reivindicació que va rebre una important embranzida durant els anys de la República sobretot al nord del País. Aquests materials didàctics deslligaven, amb tota consciència, les comarques del nord de la resta del País Valencià (de fet només hi ha una referència de passada en el primer tema a la «región valenciana» en minúscula). En canvi, per reblar la despersonalització de la nació valenciana proclama; “Se halla nuestra provincia al Este de España y forma parte del Levante español”. Levante en majúscula.
Per acabar diré que, pel que fa als autors, només he trobat referències clares de l’il·lustrador, Antonio Carbonell Soler, el qual va intervenir en altres obres didàctiques en aquells anys i posteriors. Per cert era de Cartagena, descendent segur de la primera repoblació catalana de Múrcia. Respecte a Rafael Martínez Calatayud no he trobat informacions clares.