Allioli 294 - La llengua no es toca
L’escola com a pal de paller: el català a les Illes
Quan Conselleria va donar a conèixer les dades de tria d’ensenyament de primera llengua, a Menorca, el català havia estat triat per un 89,8% de famílies, a Mallorca, per un 79,7%, i a les Pitiüses, per un 65,2%. En temps de Bauzá, més del 90% també optaren pel català com a primera llengua, puix no hi havia cap demanda social que ho reclamés.
Cala Figuera, Santanyí, Illes Balears. Autor: Trolvag
Carles Cabrera
President de la FOLC i Secretari de Normalització Lingüística de l’STEI Intersindical
A Palma i en zones turístiques i costaneres de Mallorca, on les famílies i els infants veuen l’ús declinant que hi té l’idioma, no perceben tanta necessitat d’aprendre’l
Han estat les dues primeres voltes, sempre amb governs del PP, en què s’ha demanat triar la llengua d’ensenyament a infants de 3 anys perquè així ho preveia l’Ordre sobre elecció de llengua al primer ensenyament del 2004, també aprovada pels conservadors.
És important no confondre aquesta obligatorietat —ho diuen totes les lleis illenques des de la de Normalització Lingüística del 1986 fins a la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) del 2022— amb el Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua impulsat per l’actual conseller Vera per satisfer Vox. Pensem que a les Balears la ultradreta no ha governat, però el seu suport esdevingué necessari per a la investidura de Prohens o aprovar les partides econòmiques anuals. O el sostre de despesa! De fet, votaren en contra d’aquest ran que el PP s’hagués abstingut a una iniciativa sobre lliure elecció de llengua: volien fer les coses a la seva manera, implantant un projecte lliurement ayusista, voluntari i progressiu (que enguany només afecta primària).
Però el Pla se salda amb un balanç molt minso per als espanyolistes: només 11 centres de Mallorca i Eivissa concertats-privats han sol·licitat de sumar-s’hi. L’anècdota l’ha proporcionada un d’aquests centres que informa al web que l’adhesió ha tingut «com a única conseqüència que la matèria de Matemàtiques a Educació Primària, que fins ara només s’oferia en castellà, també s’impartirà en català»!
A tota la resta, doncs, continuarà vigent un model en què el català és vehicular. És clar que no tot són flors i violes. Com al Principat, però molt més que allà perquè aquí la consciència lingüística és encara més feble, trobam un bon nombre de centres on la presència del català queda reduïda a una matèria!
Bernat Joan explicava que, a Finlàndia, a l’hora de recuperar l’idioma, s’havia incidit molt més en zones com Hèlsinki que no pas en altres com Turku perquè l’ús del finès al primer havia reculat molt més. Explicava que és així com cal fer les coses. Aquí, a Palma i en zones turístiques i costaneres de Mallorca, i a les Pitiüses, on les famílies i els infants veuen l’ús declinant que hi té l’idioma, no perceben tanta necessitat d’aprendre’l. El castellà en aquestes bandes creix exponencialment, quan és on més convindria d’incidir-hi.
En canvi, a la resta de Mallorca i Menorca, on la llengua resisteix millor, les famílies i els infants perceben la importància de l’idioma, i vivim en una situació de certa normalitat que, si bé s’allunya de l’ideal, de vegades, si pares l’orella, pots arribar a somiar que ets en una espècie de Finlàndia.