Allioli 294 - La llengua no es toca
SOS aragonés
Si una de les llengües de l’Estat espanyol es troba en perill d’extinció, tal com ratifica la UNESCO en el seu Atles de les llengües del món en perill, eixa és sens dubte l’aragonés. No podem permetre la desaparició d’una llengua mil·lenària.
Paisatge de la Serra d'Espierba. Autor: Basotxerri
Àrea de Llengües Minoritzades d’STEA-i
La situació ha millorat lleugerament, gràcies a l’acció de la Direcció General de Política Lingüística, la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua
Entre les llengües llatines l’aragonés té la peculiaritat de ser una parla de transició entre les occitanoromàniques i les iberorromàniques. Redescoberta per lingüistes francesos en el segle XIX en estudiar les llengües presents als Pirineus, i impartida en classe per primera vegada en una universitat parisenca.
En el seu moment de major extensió, l’aragonés ocupava el gruix de l’actual Aragó, part de les comarques occidentals el Regne de València, així com l’est de Castella i l’actual Regió de Múrcia (territoris que passen després a la Corona Castellana). A Múrcia el panocho és un testimoniatge lingüístic que reflecteix, entre altres, eixa influència. En l’actualitat la seua presència es limita a les comarques del nord d’Aragó.
La decadència de l’aragonés comença amb la introducció de la dinastia Trastàmara en la Corona d’Aragó (arran del Compromís de Casp). Mentre que les institucions valencianes i catalanes continuen usant el català com a llengua administrativa, en la Diputació General d’Aragó el castellà substitueix l’aragonés. Entre el poble continua sent l’idioma aragonés la llengua comuna durant diversos segles més.
Malgrat el ressorgir d’un fort moviment de recuperació de l’aragonés i el català a Aragó durant els inicis de la Transició, l’estatus legal de totes dues llengües, ha sigut precari des de la recuperació de l’autogovern. Fins i tot els governs “progressistes”, s’han limitat a protegir-les en ser “llengües pròpies”, però sense atorgar-los cap cooficialitat, ni tan sols en les seues zones d’implantació, tot i que els noms de les poblacions o dels carrers s’han anat traduint. Un estatus molt semblant al de l’asturià.
En els últims anys la situació ha millorat lleugerament, gràcies a l’acció de la Direcció General de Política Lingüística, la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (amb l’Institut de l´Aragonés i el Institut Aragonès del Català) i la introducció en l’ensenyament d’aquestes llengües en els centres educatius de les comarques on es parlen. Si bé en els centres docents la llengua vehicular continua sent el castellà. Una de les principals activitats de l’Acadèmia ha sigut afavorir una gramàtica unificada davant la gran fragmentació dialectal de l’aragonés, vital per a garantir el futur d’una llengua mil·lenària.
La tornada al poder del PP i VOX ha suposat un atac directe a les polítiques en favor de l’aragonés i català. La primera mesura del nou govern va ser dissoldre la Direcció General de Política Lingüística, això ho diu tot. Des de la societat civil s’ha respost augmentat les iniciatives en favor del català i aragonés per a suplir la total falta de suport institucional. El nostre sindicat ha pres part activa en aquestes iniciatives.
És moment que l’aragonés i el català deixen de ser llengües minoritzades a Aragó.
¡Luita, con rasmia y sin reblar! (Lluita amb força i sense rendir-te).