Allioli 294 - La llengua no es toca

El llúpol, un descobriment que canviaria la història de la cervesa

El llúpol (Humulus lupulus)  (cast. lúpulo) és una planta enfiladissa herbàcia de la mateixa família del cànnabis. Sol créixer de manera espontània en les riberes dels rius.

Mata de llúpol enfilant-se sobre un xop

dilluns 30 setembre 2024 13:21 h

Joan V. Pérez Albero

Cada any, entre la tardor i l’hivern, la part aèria s’asseca i torna a créixer en primavera a partir d’un rizoma subterrani d’on naixen les tiges que poden assolir entre els 6 i 10 m de llargària enfilant-se entre les plantes que els fan de suport amb l’ajuda dels tricomes que té a la superfície. Les fulles, de color verd pàl·lid, tenen forma palmatilobada amb 3 o 5 lòbuls. És una planta dioica, les flors masculines i femenines naixen en diferents peus; les masculines d’un color groc verdós es troben ramificades a les axil·les de les fulles, i les femenines també apareixen en inflorescències a les axil·les, amb forma de cons. Les fotos que acompanyen aquest escrit són d’una població que vaig descobrir fa no gaire temps als marges del Vinalopó entre les poblacions de Beneixama i Banyeres de Mariola.

De tots és sabut que, hui en dia, el llúpol és un component essencial en la fabricació de la cervesa, descobriment que se li atribueix a l’abadessa benedictina Hildegard von Bingen (1098-1179) que durant els seus estudis de plantes medicinals va observar que aquesta planta, degut a les propietats conservants i aromàtiques, ajudava a equilibrar el sabor de la cervesa i controlar-ne la fermentació, a més va descobrir que la planta tenia efectes calmants i digestius i podia ajudar en el tractament de diverses malalties. Abans, s’utilitzaven una varietat d’herbes i d’espècies per a donar sabor a la cervesa, però el llúpol va demostrar ser un ingredient superior en termes de sabor i conservació.

Això sí, només les flors femenines són aptes per a elaborar cervesa degut als olis essencials que contenen: humulé i mircé principalment, responsables de l’aroma amarga típica de la cervesa, que a més li confereixen efectes sedants i relaxants a la beguda. Aquests compostos terpènics estan presents també en el cànnabis com una ferramenta defensiva contra plagues d’insectes i fongs degut al seu poder bactericida, així que no ens ha d’estranyar la sensació de plaer que experimentem en beure’ns una cervesa ben fresqueta quan fa molta calor.

Però igual que passa amb el cànnabis, els humans hem hibridat molt el llúpol, d’ací ve que existisquen varietats silvestres de poques flors com les de les fotos i altres en cultiu seleccionades per a donar un tipus d’aroma característica a la beguda, de manera que hi ha cerveses més o menys amargues i amb més o menys concentració d’olis, i és el mestre cerveser qui tria la mescla, i la planta fa la resta.