Tot està per fer amb La Fúmiga

Vicent Xavier Contrí

Escriure sobre el nou disc de La Fúmiga, quan el grup es troba a més de la meitat de la gira de presentació, té els seus avantatges. En diferents concerts hem constatat quines cançons de Tot està per fer (Halley Records 2024) funcionen millor, més enllà del nombre d’escoltes a les diferents plataformes digitals (sempre al cim dels més sentits en català). Podem afirmar que el darrer treball discogràfic ha encaixat en plenitud dins d’un espectacle que inclou també els grans èxits del passat. Així, als directes, cal remarcar «Ja dormiré», enregistrat amb els Figa Flawas; un dels temassos de l’estiu per al públic Fumi, que embogeix quan irromp en el repertori. Després hi ha el gros de cançons que toquen la fibra. Perquè La Fúmiga sap retratar les vivències i problemàtica de la gent jove, els desamors, l’anecdotari d’una generació instal·lada de vegades en la nostàlgia i que sobreviu abraçada a les icones del present. Què serà dels viatges pendents, d’eixe tattoo per fer i a la merda les entrades de Coldplay, canten a «Finals», un dels temes pop més emotius junt a «Tornar», en el qual reflexionen sobre com curar les ferides del cor (amb homenatge als Beatles gràcies als vents del clàssic «Hey Jude»).

I si parlem d’icones i de simbologia això es tradueix també en un enramat de detalls a les cançons que abracen públics ben diferents. Hi ha petits fragments i referències a la Gossa Sorda, Laura Pausini, Aspencat, Rawl Alejandro, Quevedo o Mecano. I originalitat de continguts com en «Rècord Mundial», una composició que conta la història de Vesna Vulović i el seu accident d’avió després de salvar la vida en caure des de 10.160 metres sense paracaigudes. Si a tot això li sumem el grapat de col·laboracions (Ginestà, The Tyets, Figa Flawas o Naina) ja tenim resposta al perquè La Fúmiga és un fenomen social.

El grup riberenc està ben engreixat i programat per acabar enguany amb vora 70 concerts a la saca, que es diu prompte. I eixe és un dels altres aspectes interessants que pareix que ens transporte al relat del Tot està per fer. Haurien pogut realitzar un terç de bolos i incrementar notablement el caixet, però amb el seu múscul han preferit mantindre viu el circuit de concerts als festivals menuts i a les festes de poble. El pop electrònic amb vents de La Fúmiga captiva les masses i arrasa sota la producció, idees i maquinària de Mark Dasousa. El 2025 tampoc pararan. Hi haurà sostre per als dotze amics d’Alzira?