No ha sigut cap sorpresa. Tothom sabia que una de les primeres mesures del nou govern PP-VOX seria la recuperació del districte únic en el procés d’admissió de l’alumnat en els centres educatius. Per la (falsa) llibertat d’elecció de les famílies. L’STEPV sempre s’ha posicionat contra aquest sistema, perquè és un model dissenyat únicament i exclusiva per a beneficiar l’escola concertada. Ara bé, costa fer pedagogia en aquest sentit, perquè qui pot estar en contra de la llibertat? En realitat, el districte únic no afavoreix cap llibertat de les famílies, simplement posa els mitjans perquè els centres privats-concertats puguen seleccionar l’alumnat. És un primer pas per a consolidar un sistema educatiu en què les escoles públiques esdevinguen una mena de centres subsidiaris per a tot aquell que no puga permetre’s anar als concertats. D’altra banda, si parlem en termes de sostenibilitat i medi ambient, la zona única provoca desplaçaments innecessaris de vehicles privats amb el conseqüent augment de la contaminació a les nostres poblacions.
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic (en la qual està integrada l’STEPV) s’ha posat en marxa una campanya per una escola de proximitat i en contra del districte únic. La primera de les activitats fou la presentació d’un estudi que analitza l’impacte del districte únic a la ciutat de València. La principal conclusió d’aquesta obra és que aquest model reprodueix les desigualtats socials en el sistema educatiu. És per això que dos dels autors de l’estudi, José Manuel Rodríguez-Victoriano i Borja de Madaria, protagonitzen l’entrevista d’aquest Allioli. La Plataforma també ha presentat el llibre de Moisés Pérez El negoci de les aules, entrevistat en l’Allioli núm. 289, i ha organitzat una taula redona entre les escoles que van patir retallades amb l’anterior govern del PP.
Concurs de trasllats, integració en el cos únic i jubilació als seixanta
En aquest número, també ens fem ressò de la repetició del concurs de trasllats de secundària del curs 2022/2023 i d’un parell de campanyes que hem llançat de la mà de la Confederació STEs a tot l’Estat. La primera, per reclamar la integració de tot el professorat en el cos A1. La responsabilitat és la mateixa i ja no hi ha diferències de titulació.
L’altra campanya és per a reclamar la jubilació de tot el professorat amb seixanta anys. El Sindicat considera que és una mesura discriminatòria que uns ho puguen fer (els que pertanyen a les classes passives) i uns altres (el funcionariat de carrera posterior a 2011), no. És de justícia.
STEs-i i la Confederació Intersindical s’encarreguen d’elaborar aquesta eina coeducativa que cada any té més i millor acollida
L’admissió d’alumnat per al curs 2024-2025
L’escola pública no pot perdre el seu paper d’integradora i generar una distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius en funció de les seues característiques socioeconòmiques, culturals i ètniques i que lesionen dos drets fonamentals: el dret a una educació inclusiva i el dret a no patir discriminació.
La Universitat de València ha editat el llibre “La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El mapa escolar de València”, un treball que l’entorn mediàtic del PP ha intentat desprestigiar i evitar que es publicara.
No es repetirà en el cos de mestres, tot i que les sentències també l’afecten, perquè ja es van oferir les places del concurs de mèrits al concurs de l’any passat, segons Conselleria
STEPV rebutja el districte únic que introduirà el nou govern en el decret d’admissió de l’alumnat per al pròxim curs. Un model que únicament beneficia la patronal de la concertada i afavoreix la segregació escolar.
La negociació col·lectiva en el sector de les administracions públiques va nàixer amb notables deficiències respecte de la que és possible realitzar en la resta de sectors laborals.
El Ministeri d’Educació és l’òrgan competent per a tirar avant les dues mesures
L’ampliació de les titulacions requerides per a accedir a places de Valencià en difícil cobertura ha perjudicat els graduats i graduades en Filologia Catalana
El Sindicat va anar als dos centres per interessar-se per les persones agredides, traslladar-los el seu suport i oferir l’assessorament que necessiten
La Unitat de Resolució de Conflictes (URC) no s’ha reunit des del 18 de juliol de 2023
La Confederació d’STEs és l’organització que agrupa en el conjunt de l’estat els diferents Sindicats de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament i a la qual pertany STEPV
Un any més, el passat divendres 16 de febrer, es va celebrar a la seu del Sindicat de València la jornada d’Ensenyament Privat Concertat d’STEPV-Iv amb l’objectiu principal de divulgar i informar d’aquelles reivindicacions i aspectes més destacats del sector les persones delegades dels distints convenis que treballen en el sector de privada.
Les dades són les que són, i són inapel·lables. Una enquesta recent, publicada al diari El País, ens confirma que el 84% del professorat es queixa que no té temps per a preparar les classes adequadament, perquè s’han de dedicar a omplir informes, fer programacions, i a molts altres afers burocràtics.
Actualment, la societat demana que la ciència siga responsable, és a dir, transparent, íntegra i diversa però, com veurem, la universitat espanyola –principal àmbit de desenvolupament científic a l’esfera estatal – no sembla funcionar amb transparència, integritat ni diversitat, especialment pel que fa a una part essencial d’aquesta, els seus treballadors i treballadores.
L’STEPV ha celebrat, del 2 al 4 de febrer, l’Escola Sindical de Formació del 2024 a Gandia, organitzada amb la col·laboració de l’ESFMB.
Un curs més, l’ESFMB acull dues voluntàries i un voluntari del programa per a joves del Cos Europeu de Solidaritat: Jessica, Arsen i Emilie.
L’ESFMB es compromet a desenvolupar la cooperació i promoure les oportunitats que Europa ofereix a les persones aturades, especialment a les i els joves.
A l’article publicat a la revista Serra d’Or el desembre de 1977, «El riu Vinalopó. Viatge amb un poc d’història i més geografia», el geògraf mallorquí Vicenç M. Rosselló i Verger afirmava: «No seria massa ofenós dir que el Vinalopó no té ni cap ni peus, perquè la seua partida de naixement no està gens clara i la seua fi tampoc no és fefaent.»
J. M. Rodríguez-Victoriano, L. Martínez, B. De Madaria, Dir.
València: PUV, 2023. 520 pàg.
Vicent Belda Benavent, M. Guadalupe Palau Monteagudo, M. Vicenta Roig Martí i Josep Ramon Torres Baldoví.
València: Edicions 96, 2022. 368 pàg.
Atlàntic ha tornat a fer un pas avant en una trajectòria discogràfica notable, que començà a alçar el vol amb l’anterior llarga durada, Volem els ponts, amb el qual va guanyar el premi Ovidi Montllor al millor disc de pop en 2020. Amb Desnivell positiu, l’espenta d’aquest trio de València creix i brilla.
Les primeres actuacions del nou govern valencià han estat caracteritzades per un intens antivalencianisme. Davant aquesta situació preocupant, la societat civil valenciana ha reaccionat. Una de les iniciatives ha sigut la creació de -NOS! Llengua i País, una plataforma cívica per a defensar i promoure el valencià.