Docents o buròcrates?

Aleixandre Vercher Grau
STEPV Ensenyament Privat

Les dades són les que són, i són inapel·lables. Una enquesta recent, publicada al diari El País, ens confirma que el 84% del professorat es queixa que no té temps per a preparar les classes adequadament, perquè s’han de dedicar a omplir informes, fer programacions, i a molts altres afers burocràtics. Paral·lelament, diferents estudis revelen que un 40% dels i les docents reconeix haver sofrit ansietat o esgotament físic i mental que, en molts casos, deriven en baixes laborals, o inclús abandonaments de la professió docent.

Dit açò, com podem atendre, en aquest context, la diversitat de l’alumnat i adaptar-nos a les seues necessitats específiques?

El temps que el professorat, i principalment també els equips directius, han de dedicar a emplenar papers cada vegada és més asfixiant, i comporta que hi haja menys temps per a dedicar a establir una bona comunicació i coordinació entre els equips docents, i amb els pares i mares, i a atendre d’una manera individualitzada l’alumnat i les famílies. El professorat ja no sap ben bé com fer-ho, si la major part del temps s’utilitza per a altres tasques, diguem-ne gens pedagògiques.

STEPV-Iv fa ja molt de temps que denuncia aquesta situació, i de fet, s’han convocat diferents concentracions, i fins i tot els mateixos equips directius van elaborar un manifest per fer paleses les seues mancances i reivindicacions.

L’aplicació dels nous currículums derivats de la LOMLOE, la reformulació de les programacions didàctiques, l’adaptació a la nova normativa, etc., està suposant una ingent, i ens atrevim a afirmar, que en molts casos, absurda burocràcia, que resta qualitat a l’ensenyament, ja que lleva temps per a dedicar-nos al que realment és important: el disseny, i la planificació de les nostres classes, i l’atenció adequada a l’alumnat.

Hem de fer un bon pensament al respecte perquè ja està passant factura al professorat, que cada vegada se sent més frustrat, esgotat i cremat. Allò que és una professió en principi i en molts casos vocacional, molts ja no la senten així perquè se senten més administratius que docents.

Però, com es podria revertir o pal·liar açò? En aquest cas, la solució no és massa difícil i passa per allò que STEPV-Iv ha demanat i exigit des de fa ja massa temps. Es podria resumir així:

• Reducció de la burocràcia absurda i innecessària
• Dotació de personal d’administració i serveis (PAS) per a tots els centres educatius.
• Augment de les plantilles
• Reducció d’hores lectives en tot el sistema educatiu. I ací cal un apunt. Hem de pensar que en el cas de la privada-concertada, tant el professorat de primària com de secundària, té 25 hores encara.
• I com no, reducció real de ràtios per a poder atendre i donar una atenció de qualitat i més personalitzada al nostre alumnat.

Fet i fet, tot açò es podria resumir en poques paraules: es tracta de creure de veritat en l’educació.  Perquè quan es creu vertaderament en una cosa, s’estima. I quan s’estima, s’inverteix en el que és necessari: en temps, en accions, i per descomptat, també en diners, que fa molta falta.