La incompatibilitat del districte únic i la lliure elecció de centre

Jaume Fullana i Mestre
Membre Comissió Educació d’Escola Valenciana

“districte únic” va suposar alts nivells de segregació educativa, la reducció de places escolars, etc.

Independentment de si s’aplica el principi zonal o el de districte únic, la normativa sobre admissió no obliga les famílies a escolaritzar els seus fills o filles en una zona o centre educatiu en concret, però sí que estableix unes prioritats en el cas de no existir places suficients per a atendre totes les sol·licituds d’admissió.

Amb caràcter general, les sol·licituds d’admissió en centres ubicats en la mateixa zona del domicili familiar han estat sempre majoritaris.
D’això, es desprén que són dos els factors principals que restringeixen la lliure elecció de centre per part de les famílies i que haurien d’orientar les polítiques educatives en matèria d’escolarització:

• la insuficiència de places escolars en zones properes al domicili
• i l’establiment d’un inadequat sistema de zonificació que contribueix que les famílies es vegen obligades a desplaçaments innecessaris. 

En conseqüència, el principi de lliure elecció obliga l’administració educativa a assegurar una suficient oferta de places escolars en centres educatius pròxims als seus domicilis i, en el cas de no existir places suficients, establir un sistema de zones.

En el marc reglamentari actual s’estableix un model zonal. La ciutat d’Alacant compta amb 9 zones d’escolarització, la ciutat de Castelló amb 6 i la de València amb 21. Aquest model permet a les famílies obtindre una puntuació que els dona preferència per a accedir als centres que es troben en la mateixa àrea del seu domicili.

El projecte de la Conselleria d’Educació proposa per al curs 2024-2025 retornar al model de “districte únic” ja aplicat en anteriors governs del PP i que va suposar, com tots recordem, alts nivells de segregació educativa, la reducció de places escolars, el tancament d’aules en l’ensenyament públic i la promoció de centres concertats a través de cessions de sòl públic.

En cas d’aplicar-se aquest marc normatiu (i tot sembla indicar que sí), la puntuació pel criteri de proximitat domiciliària s’establiria en 10 punts de manera idèntica al model actual. No obstant això, amb la imposició de “zona ampliada” (el mal anomenat “districte únic”)  que abasta amb caràcter general tot el terme d’un municipi1 , aquesta puntuació s’atribuiria a la pràctica totalitat de les famílies en detriment d’aquelles famílies que realment resideixen en zones properes als centres educatius. Assignar una puntuació per proximitat del domicili al centre educatiu (10 punts) i atorgar la mateixa puntuació a tothom a través del sistema de “districte únic” constitueix una estratègia per a facilitar una percepció de les famílies distorsionada que vulnera el principi de proximitat real establit en la LOMLOE2 ja que allunya la possibilitat de permetre les famílies obtenir una puntuació que els done preferència per a accedir als centres que es troben en la mateixa àrea del seu domicili.

En definitiva, un mecanisme que consisteix a esmentar els principis establits en la LOMLOE però que els infringeix.

1) Article 6.1 del projecte de Decret …/2024 del Consell, pel qual es regula el procés d’admissió en els centres docents públics i privats concertats

2) Article 84.2 de la Llei Orgànica 3/2020 per la que es modifica la Llei Orgànica 2/2006 d’Educació.

 

---