“El districte únic fonamentalment és un negoci per a l’escola concertada”

Vicent Xavier Contrí
Àrea de Publicacions i Comunicació d’STEPV

En la investigació es donen les claus empíriques per a saber que el districte únic és segregador i dificulta la igualtat en l’escola. Raonem amb dos dels autors, els professors José Manuel Rodríguez-Victoriano i Borja de Madaria.

Com es va iniciar l’estudi?
José Manuel Rodríguez. És una petició que fa l’Ajuntament de València en 2015, després de la derrota del PP. I ho fa per una raó, el Consell Escolar Municipal (CEM) té una atribució, que és proposar a la Conselleria quina és la distribució de l’educació obligatòria. Fins a eixe moment tot s’havia resolt a través de les ordres del govern local o de Rita Barberà; bàsicament per afavorir els interessos de l’escola concertada i privada. És a dir, el CEM proposava allò que li ordenaven, sense cap fonamentació empírica. Quan entra Maria Oliver com a regidora d’Educació pensa que per a l’assignació escolar cal un estudi i se signa el conveni Ajuntament-Universitat.

A qui beneficia el districte únic a València?
J. M. R. Fonamentalment és un negoci per a l’escola concertada. Té dues realitats. Una d’ordre ideològic i una altra d’ordre empíric, en funció del lloc concret on s’aplica. Com a realitat ideològica és la forma que té l’escola concertada de fer negoci amb l’educació obligatòria sostinguda amb diners públics.
Borja de Madaria. El conjunt de polítiques que hi ha sota el paraigua del districte únic beneficia sobretot aquells centres que tenen una oferta en les zones on hi ha menys demanda. A València beneficia els grans col·legis religiosos del centre, perquè s’han perdut habitants en la part antiga i no hi ha demanda.

Però com podem saber amb certesa què significa el districte únic?
J. M. R. Cal entendre la caixa negra del districte únic com a ideologia. Sintetitza dues polítiques educatives i dues maneres diferents d’entendre la realitat escolar. La primera és la de la confrontació de l’escola pública i l’escola privada concertada. Per una banda, uns entenen l’escola publica com a l’eina fonamental per desenvolupar l’educació obligatòria i altres que l’escola concertada té la mateixa entitat que la pública i ha de ser finançada per l’administració.

I la segona confrontació de la qual parla?
J. M. R. És el conflicte entre equitat educativa i la llibertat d’elecció de centre. És un fals conflicte. Hi ha sectors que entenen que el que és fonamental en l’ensenyament obligatori és l’equitat educativa, és a dir, que tots els centres públics tinguen la mateixa qualitat. Després hi ha sectors socials que entenen que la llibertat d’elecció està per damunt de qualsevol consideració. Els primers són les mares, pares i sindicats que entenen que des del l’Administració s’ha de resoldre la qüestió de la qualitat educativa i que siga semblant per a tota la població. Els altres sectors són, fonamentalment, els grups empresarials de l’educació i els sectors religiosos i conservadors. El districte únic és la manera que concreta aquesta elecció entre escola privada sostinguda amb diners públics i llibertat d’elecció de les famílies. És a dir, beneficia els sectors privilegiats. La confrontació clau de l’assumpte és “com no he de tindre llibertat d’elecció de centre escolar”. Pareix de sentit comú, tot el món té capacitat de triar però només té la capacitat de tria real si partim d’una equitat social real. Com que l’equitat social real no existeix, no pot haver-hi una llibertat d’elecció real de centre educatiu.

Una família de València, dels Poblats Marítims (on hi ha concentració d’escoles públiques) podrà portar la seua filla a una escola privada concertada de l’Eixample (on a penes n’hi ha de pública)?
B. M. Ahí està la trampa. Això és important per a comprendre per què és fals el debat entre llibertat i equitat. Perquè aquesta llibertat no existeix, o si existeix, només és per als centres i per a determinades famílies que puguen negociar o fer vincles amb les escoles més sol·licitades i, per tant, aconseguir l’entrada dels alumnes. Una família dels Poblats Marítims que vullga escolaritzar el seu fill a la zona de Cánovas ho farà en la mesura que tinga un lligam amb el centre. Però això també passarà amb les famílies que visquen al costat del centre privat concertat; sense el vistiplau del centre no podran entrar. Hauran de demostrar que poden pagar la quota o que tenen un ideari semblant al del centre, perquè si no és així, s’hi quedaran fora. Al remat, els centres privats concertats tindran més demanda que oferta i triaran a qui ells vullguen i no la gent que haja exercit aquesta llibertat d’escollir.

I si la Conselleria obligara la concertada a eliminar les quotes per alumne, posara més autobusos escolars per a exercir aquesta suposada llibertat de centre i tots els menjadors escolars costaren el mateix?
B. M. Tindria igual. Mai n’hi hauria prou oferta per a tanta demanda en un mateix centre. No podran incrementar les places per la seua capacitat. L’oferta mai podrà satisfer la demanda.
J. M. R.  Si tots els centres tingueren la mateixa qualitat educativa, quin motiu tindria la gent per a demanar segons quines escoles? Per exemple, jo soc de la secta de l’Opus Dei i el col·legi que em correspon per proximitat, que és el centre més adient en termes pedagògics, educatius i ecològics, va i resulta que no és del meu ideari. Aleshores demane una escola de la meua secta, per exemple el Guadalaviar (un centre de xiques). Si hi haguera equitat, no hi hauria cap problema. Però si soc d’ètnia gitana i visc a Natzaret pot passar que quan arribe al centre, la direcció pense que no tinc el perfil per a l’escola. I com m’evita? De dues maneres. Quan no hi havia districte únic s’eliminaven candidats utilitzant l’entrevista personal fent-los saber que no eren benvinguts a través de preguntes del tipus “Sou casats? Com són les vostres relacions sexuals?”. Amb la proposta del districte únic amb el punt que dona el centre entraràs o no. És a dir, la llibertat d’elecció no existeix. Únicament existeix per als privilegiats.

Tenim dades del que significarà el districte únic a mitjà o llarg termini?
J. M. R. En l’Observatori sobre la Segregació Escolar en l’Estat es constata que en la Comunitat de Madrid, que porta molts anys aplicant el districte únic, hi ha una extensió descontrolada del negoci privat en l’educació, una reducció del nombre d’estudiants en centres públics de manera alarmant i un augment de la segregació escolar per classes socials.

Han rebut pressions polítiques per no traure l’estudi?
J. M. R. El PP va començar un procés de persecució política contra mi en posar-se en marxa l’estudi. L’argument era que havia estat vinculat al comité ciutadà de Podem. Però l’origen era que el PP tractava d’evitar la investigació. Després començà la persecució judicial amb una denúncia penal. El procés va durar dos anys fins a l’arxivament. Va caure en mans d’un jutge que havia estat escollit per Francisco Camps com a representant del Consell Jurídic Consultiu.