Districte únic, l’antítesi de la llibertat

Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya

Tot i que la normativa dels últims anys afavoria la planificació de l’oferta de places escolars públiques, la segregació de l’alumnat en determinats centres educatius i àrees escolars continuava generant desequilibris en l’admissió. Per això, era necessari posar en marxa més mecanismes per a pal·liar el model de sistema educatiu segregador, per avançar cap a un sistema educatiu públic que siga garantia de qualitat i d’equitat. Malgrat això, contràriament, ara el nou govern ha començat el procés per a la implantació del districte únic escolar, acció que significa pegar encara més passos arrere en el sistema d’admissió d’alumnat en l’escola pública, sota una falsa idea de llibertat d’elecció de les famílies. Però, què s’amaga darrere d’aquesta demagògia?

El districte únic és l’antítesi de la paraula llibertat, ja que aquesta llibertat, en realitat, és un privilegi que cedeix la gestió de les admissions a les escoles. L’engany és gran quan diuen que aquest districte dona llibertat a les famílies, perquè a partir del moment que s’implanta la zona única, qui escull és el centre escolar. L’experiència passada en alguns territoris i diverses recerques acadèmiques ho demostra; com la de Save the Children en el seu informe Mézclate conmigo, l’estudi El mapa escolar a la ciutat de València, dirigit per José Manuel Rodríguez-Victoriano, Laura Martínez Junquero i Borja de Madaria Escudero, o el llibre El negoci de les aules, del periodista Moisés Pérez. En territoris, com ara la Comunitat de Madrid, on funciona la zona única des de fa molt de temps, s’ha demostrat que els centres concertats accepten només un 6% de l’alumnat amb necessitats especials, enfront d’un 20% que acaba en les escoles públiques.

Aquesta “llibertat” privilegiada també és classista, perquè al cap i a la fi seran les famílies amb més recursos econòmics les que aprofiten aquest nou decret d’admissió per a matricular els fills i filles en centres concertats i privats lluny del seu lloc de residència. Com a conseqüència, les escoles estaran segregades per la capacitat econòmica de les famílies.

Per tant, aquest districte segregador no assegurarà l’equilibri ni el repartiment de l’alumnat en totes les aules, per la qual cosa, unes aules estaran plenes i altres hauran de tancar perquè estaran buides o sota els mínims marcats per la Conselleria. De la mateixa manera que en unes aules es concentraran alumnes amb necessitats educatives especials i amb desigualtats socials. Així doncs, la zona única afavoreix la discriminació i segregació, no avancem en igualtat d’oportunitats i va en contra d’una escola diversa i plural on educar a xiquets i xiquetes, amb el risc que açò suposa per a garantir la diversitat a l’aula. Els centres educatius públics acaben per escolaritzar un percentatge major d’alumnat amb necessitats educatives especials i d’alumnat en situació de vulnerabilitat.

Per últim, cal esmentar que aquesta forma d’admissió afavoreix la mercantilització de l’educació i el negoci de la concertada, ja que els centres escolars concertats cobren quotes a les famílies tal com s’exposa a l’Informe Estudio de Cuotas y Precios de Colegios Concertados elaborat per la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnado (CEAPA) i l’Associació de Colegios Privados e Independientes (CICAE). Aquest model degrada l’educació pública, l’única que garanteix la igualtat d’oportunitats.  Encara que, tal com indica el decret d’admissió, per a accedir a un centre educatiu públic o concertat en cap cas el centre educatiu pot percebre quantitats de les famílies per rebre un ensenyament de caràcter gratuït, ni exigir aportacions en concepte de matrícula o per reserva de plaça, com tampoc imposar a les famílies aportacions a fundacions o associacions, la realitat és que les famílies dels centres concertats fan aportacions econòmiques que impossibiliten que les famílies amb recursos més baixos puguen escolaritzar filles i fills en els centres concertats.  

A més, aquest model d’admissió promou un sistema molt poc sostenible. La zona única provoca desplaçaments innecessaris en vehicles privats de l’alumnat ocasionant caos i contaminació als nostres pobles i ciutats, mentre que les zones escolars faciliten que les xiquetes i els xiquets s’escolaritzen al seu barri: un espai emmarcat en el seu entorn més proper i en la comunitat en la qual viuen, criteri principal de les famílies a l’hora de triar escola. Quan els duem a altres col·legis, els estem desvinculant del seu entorn, els generem uns vincles magnífics a l’escola, però amb companys i companyes amb els quals després no conviuen.

Així les coses, les famílies continuarem reivindicant i exigint la paralització d’aquest nou decret que clarament incompleix els articles 86 i 87 de la LOMLOE, perquè no té en compte el criteri de proximitat del domicili, perquè no escolta les administracions locals com marca la LOMLOE, preceptivament, i perquè no garanteix l’equilibri en la distribució de l’alumnat. Defenem que les aules han de ser un espill de la societat i ensenyar a viure i a conviure en un món divers on totes les persones tenim les mateixes oportunitats i per això tant els centres públics com els concertats tenen l’obligació d’acollir tota la diversitat de l’alumnat sense diferències, garantint l’accés i distribuint l’alumnat amb equilibri i planificació.