Allioli 291 - Districte únic
Notes sobre l’origen del Vinalopó
A l’article publicat a la revista Serra d’Or el desembre de 1977, «El riu Vinalopó. Viatge amb un poc d’història i més geografia», el geògraf mallorquí Vicenç M. Rosselló i Verger afirmava: «No seria massa ofenós dir que el Vinalopó no té ni cap ni peus, perquè la seua partida de naixement no està gens clara i la seua fi tampoc no és fefaent.»
Fragment del mapa La Spagna Vicenzo Coronelli 1691
Joan V. Pérez Albero
El concepte que tenim hui dia del riu Vinalopó ens ve de la mà de Cavanilles (1795), que el cita en diverses ocasions en la seua obra Las Observaciones i en el seu mapa representa el naixement a la foia del Bovalar (racó de Bodí). En cap document anterior a Cavanilles ni en cap representació cartogràfica anterior apareix el terme Vinalopó.
Pel que fa a l’origen del riu, la cartografia històrica consultada ens aporta nombroses i variades interpretacions, tal volta és per això que el professor Rosselló feu aquesta afirmació. Així, el mapa Parte Orientale de la Spagna, de Vincenzo Maria Coronelli (1691), traça el riu Vinalopó amb dos cursos sense nomenar-lo, un curs més curt provinent dels Alforins i un trajecte més llarg que descendeix de les serres de Iecla i Almansa provinent del regno di Castiglia, on situa el naixement. També en el mapa Reyno de Valencia dividido en sus dos goviernos…», de Francisco Antonio Cassaus (1693), torna a proposar una dualitat: un caixer curt provinent de la vall de Biar, que s’uneix prop de Saix amb un altre caixer més llarg provinent del santuari de Las Virtudes, que desguassaria les aigües de la font del Chopo. Fins i tot, el Mapa del Reyno de Valencia con las nuevas divisiones, d’Auguste-Henri Dufour (1849), situa la capçalera a Alpera (Albacete) i un col·lector provinent de la serra de Mariola.
Cap d’aquests autors va visitar la zona ni coneixia in situ la realitat del riu. Eren el que s’ha convingut a anomenar «geògrafs de gabinet», que dibuixaven els seus mapes sobre la base de les informacions que els arribaven de viatgers i d’altres fonts. Cavanilles, el primer «geògraf de camp», sí que representà la realitat conforme ell la va percebre, sense entrar en el debat si va arribar a conéixer la font del Chopo, brollador aleshores de molt més cabal que la font de la Coveta, o sols la coneixia de sentir-lo anomenar.
«Nacen en las fuentes del Chopo junto al convento de las Virtudes en término de Villena, y se conducen por la acequia del Conde hasta la rambla de Saix o rio de Vinalapó»
Tal volta si haguera visitat aquest indret la representació que feu del riu seria una altra!