Llibertat de qui?

No ha sigut cap sorpresa. Tothom sabia que una de les primeres mesures del nou govern PP-VOX seria la recuperació del districte únic en el procés d’admissió de l’alumnat en els centres educatius. Per la (falsa) llibertat d’elecció de les famílies. L’STEPV sempre s’ha posicionat contra aquest sistema, perquè és un model dissenyat únicament i exclusiva per a beneficiar l’escola concertada. Ara bé, costa fer pedagogia en aquest sentit, perquè qui pot estar en contra de la llibertat? En realitat, el districte únic no afavoreix cap llibertat de les famílies, simplement posa els mitjans perquè els centres privats-concertats puguen seleccionar l’alumnat. És un primer pas per a consolidar un sistema educatiu en què les escoles públiques esdevinguen una mena de centres subsidiaris per a tot aquell que no puga permetre’s anar als concertats. D’altra banda, si parlem en termes de sostenibilitat i medi ambient, la zona única provoca desplaçaments innecessaris de vehicles privats amb el conseqüent augment de la contaminació a les nostres poblacions.

Des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic (en la qual està integrada l’STEPV) s’ha posat en marxa una campanya per una escola de proximitat i en contra del districte únic. La primera de les activitats fou la presentació d’un estudi que analitza l’impacte del districte únic a la ciutat de València. La principal conclusió d’aquesta obra és que aquest model reprodueix les desigualtats socials en el sistema educatiu. És per això que dos dels autors de l’estudi, José Manuel Rodríguez-Victoriano i Borja de Madaria, protagonitzen l’entrevista d’aquest Allioli. La Plataforma també ha presentat el llibre de Moisés Pérez El negoci de les aules, entrevistat en l’Allioli núm. 289, i ha organitzat una taula redona entre les escoles que van patir retallades amb l’anterior govern del PP.

Concurs de trasllats, integració en el cos únic i jubilació als seixanta
En aquest número, també ens fem ressò de la repetició del concurs de trasllats de secundària del curs 2022/2023 i d’un parell de campanyes que hem llançat de la mà de la Confederació STEs a tot l’Estat. La primera, per reclamar la integració de tot el professorat en el cos A1. La responsabilitat és la mateixa i ja no hi ha diferències de titulació.

L’altra campanya és per a reclamar la jubilació de tot el professorat amb seixanta anys. El Sindicat considera que és una mesura discriminatòria que uns ho puguen fer (els que pertanyen a les classes passives) i uns altres (el funcionariat de carrera posterior a 2011), no. És de justícia.