Podríem substituir aquest editorial per la intervenció de Marta Murciano (regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alaquàs i mestra de l’EPA Clara Campoamor d’Aldaia) en el Congrés dels Diputats en la Jornada de 100 dies després de la dana. Des de l’STEPV subscrivim al 100% les seues paraules. Durant en el seu parlament, Murciano carrega durament contra el conseller José Antonio Rovira ―el màxim representant d’Educació― per abandonar el seu lloc de treball el dia de la dana a les 13.00 hores. A eixa mateixa hora el director de l’IES de Xest, José Martínez Toral, després d’evacuar el centre i assegurar-se que tant alumnat com professorat estaven bé, va morir en intentar tornar a casa amb el seu vehicle personal. Aquell dimarts 29 d’octubre no hi va haver cap instrucció des de l’Administració perquè se suspenguera l’activitat lectiva, tot i que des del cap de setmana, tots els indicatius ja avisaven que seria una jornada meteorològica extremadament complicada. Prova d’açò és que la Universitat de València havia suspés les classes, decisió amb què, amb total seguretat, va salvar moltes vides.
Aquest no és l’únic motiu per a exigir la dimissió de Rovira. El conseller no va estar a l’altura de les circumstàncies no només el dia 29, sinó també durant les tasques de neteja i de reconstrucció ―que encara continuen i no sabem quan finalitzaran―. Sense l’acció solidària i decidida de la comunitat educativa ens atrevim a assegurar que bona part dels centres afectats continuarien tancats. Professorat, famílies i alumnat van deixar la pell, sense rebre ni un trist drap per part de la Conselleria d’Educació, perquè escoles i instituts pogueren reobrir. Rovira també va pressionar les direccions d’uns quants centres de l’Horta Sud perquè reprengueren les classes, tot i que ningú havia emés cap certificat que es donaven les condicions higienicosanitàries adequades o de seguretat. Sobre la consciència de Rovira també ha de pesar la mort del treballador de TRAGSA durant les tasques de neteja del CEIP Lluís Vives de Massanassa. Dins de la història negra d’aquesta conselleria quedaran les posteriors declaracions de Rovira, absolutament vergonyoses, en què afirmava que havia d’anar-se’n a Alacant perquè tenia dret a conciliar la seua vida laboral amb la familiar. A penes feia unes poques hores de la mort de l’operari de TRAGSA.
Tot açò sense entrar a valorar en profunditat la seua gestió al capdavant de la Conselleria d’Educació. Encara estem pendents que aplique els acords de plantilles, com la justícia li ha ordenat reiteradament, després que l’STEPV denunciara el trencament unilateral, per part de l’equip del PP, de l’acord que s’havia signat amb el Botànic, plenament vigent. Per no parlar de la mal anomenada llei de llibertat educativa amb què pretenia arraconar el valencià del nostre sistema educatiu. Les famílies, majoritàriament, s’han mobilitzat a favor del valencià.
Senyor Rovira, per favor, faça’ns un favor: dimitisca.
El 29 d’octubre va començar un dels episodis meteorològics més devastadors de les últimes dècades. La dana (depressió aïllada en nivells alts) va deixar al seu pas inundacions, destrosses massives i un sentiment d’impotència col·lectiva.
STEPV presentara una nova campanya de participació en les pròximes setmanes.
Una catàstrofe climàtica sacseja Picanya i, enmig del caos, l’IES Enric Valor es transforma en un centre logístic d’ajuda, atenent més de 5.000 persones en 12 dies gràcies a la solidaritat col·lectiva.
La dana del 29 d’octubre va devastar Utiel i l’IES Alameda, però la solidaritat va emergir amb força. Veïns, estudiants i voluntaris es van unir per netejar i reconstruir, demostrant que la comunitat és el millor refugi davant l’adversitat.
La dana del 29 d’octubre va devastar el nostre centre educatiu, evidenciant la vulnerabilitat de les infraestructures. Tot i la solidaritat rebuda, reclamem mesures urgents per garantir espais escolars segurs i adequats.
Tres mesos després de la dana, l’educació a Paiporta continua afectada amb escoles desplaçades i serveis bàsics suspesos. La comunitat educativa exigeix solucions immediates per garantir el dret a l’educació de l’alumnat.
Després de la dana, la reconstrucció física i emocional del territori valencià és urgent. Es reclama una educació crítica i una planificació sostenible per garantir seguretat, preservar el medi ambient i protegir la cultura valenciana.
Save the Children ofereix espais segurs i suport psicosocial a la infància afectada per les riuades a València. Reclamen més recursos en salut mental i educació emocional per garantir una recuperació real.
L’urbanista Josep Lluís Miralles alerta sobre la influència d’una mala planificació territorial en les conseqüències de la dana i defensa un model urbà basat en la prevenció i la sostenibilitat per a minimitzar els riscos d’inundació.
El Ministeri d’Educació ha anunciat un procés negociador per a un nou estatut docent, però STEPV alerta que el model proposat fomenta la jerarquització i la competència individual. El sindicat exigeix una negociació real que garantisca drets laborals, estabilitat i una educació pública de qualitat.
El sindicat ha demanat la pròrroga de l’actual model de concertació i l’obertura d’un procés participatiu per a buscar una solució estable
«El valenciano no se volverá a utilizar como herramienta ideológica en las aulas.»
La gestió de la Conselleria d’Educació en el curs 2024-2025 s’ha caracteritzat per la persecució al valencià, la retallada del pla Edificant, la pèssima gestió en la dana i la desobediència a la interlocutòria de l’ampliació de les plantilles
Han passat deu mesos des que el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, va denunciar il·legalment els acords de plantilles docents. I set mesos des que STEPV va guanyar la primera interlocutòria del TSJ, que obligava la Conselleria a aplicar-los. En quina situació estem ara?
El passat 9 de gener de 2025 es va negociar l’esborrany del nou decret de personal expert d’FP i professorat especialista de règim general al País Valencià. Un text que ha generat diverses reaccions.
Les agressions al professorat s’han convertit en una de les problemàtiques més greus dins de l’àmbit educatiu. La publicació del Protocol d’Actuació davant Agressions en l’Àmbit Educatiu per part de la Conselleria d’Educació és un primer pas, però encara queda un llarg camí per recórrer.
La jubilació parcial ha sigut reformada a través del reial decret llei publicat en el BOE el passat 24 de desembre de 2024. Les modificacions d’aquesta regulació han sigut ja convalidades pel Congrés dels Diputats el passat 22 de gener. La nova regulació de la jubilació parcial entrarà en vigor a partir de l’1 d’abril de 2025.
L’any 2021, el Ministeri d’Universitats va convocar un programa d’ajudes (Decret 289/2021, de 20 d’abril, publicat a BOE núm. 96, de 22/04/2021) per a la requalificació del Sistema Universitari Espanyol denominades Margarita Salas, per a la formació de joves doctores i doctors.
La ciutat de València acollí els dies 24, 25 i 26 de gener les VI Jornades Confederals d’Universitats. Un ambient de treball i convivència ha presidit les jornades desenvolupades durant aquests dies.
En l’actualitat, la lluita per la igualtat de gènere cobra cada vegada més rellevància, no sols en l’àmbit social i polític, sinó també en el cultural.
Gandia ha acollit l’Escola Sindical 2025 de l’STEPV entre el 31 de gener i el 2 de febrer.
La USTEC i l’STEI van compartir les seues estratègies d’acció sindical.
Article de Julien Farges, vicepresident del Comité Sindical Europeu d’Educació (CSEE)
El voluntariat en l’ESFMB a través del Cos Europeu de Solidaritat ha sigut una experiència transformadora, combinant aprenentatge laboral i immersió cultural. Tot i els desafiaments inicials, l’acollida i el suport han facilitat una adaptació enriquidora.
La intel·ligència artificial transforma l’educació personalitzant l’aprenentatge i optimitzant la tasca docent. L’ESFMB impulsa la formació amb el curs «Educar amb IA» per integrar aquesta tecnologia de manera innovadora i ètica.
L’IES Consuelo Aranda destaca els beneficis de formar part del consorci STEPV-ESFMB, que ha impulsat la internacionalització, la motivació de l’alumnat i l’augment de la matrícula en els seus cicles formatius.
STEPV-Iv participa en el XIX Congrés Internacional Pedagogia 2025 a l’Havana, destacant la defensa d’una educació pública, inclusiva i de qualitat, així com la importància de la unitat sindical davant els interessos neoliberals.
L’arribada de Javier Milei a la presidència de l’Argentina ha suposat un desmantellament de les polítiques educatives públiques, reduint el finançament i promovent una visió subsidiària de l’Estat, en contra del marc constitucional vigent.
El lledoner (Celtis australis L.) és un arbre amb gran valor cultural i tradicional al Mediterrani, utilitzat per a fabricar eines i associat a llegendes i creences mítiques. A més, és essencial per a la papallona Libythea celtis, que depén d’ell per a la seua reproducció.
Autor: Andrea Antinori
Traducció: David Paradela
Editorial: Libros del Zorro Rojo, 2018
Recomanat a partir de 10-11 anys
El 47 és una faula de lluita veïnal que narra la història real de Manolo Vital, qui va segrestar un autobús per exigir millors condicions per al barri de Torre Baró. Dirigida per Marcel Barrena, la pel·lícula retrata la precarietat i la resistència de la immigració interior a la Barcelona dels anys 70.
L’edició de L’idioma valencià a les escoles (1919) de Carles Salvador és un text fundacional del valencianisme escolar, reivindicant l’ensenyament en valencià. La seua obra i activisme van ser claus en la defensa de la llengua i la pedagogia valenciana durant el segle XX.
Després d’una dècada, Mox torna amb Paret Mitgera. Construint músiques (2024), un disc que fusiona rock progressiu i cançó tradicional. Amb producció de Pep Toni Ferrer, el grup de Puçol ofereix un viatge intens i identitari a través de deu cançons vibrants.
Després de les inundacions, la població afectada s’ha organitzat a través d’entitats com l’Associació Víctimes de la Dana 29 d’Octubre per aconseguir en els tribunals allò que el Consell nega: l’assumpció de responsabilitats. La mala gestió en el sistema d’alarma, l’abandonament dels centres educatius i la recuperació emocional de les víctimes esperonen el veïnat a la recerca de justícia.