Crònica del sainet de les plantilles docents

Un poc d’història
El 31 de maig de 2024, una setmana després de la vaga educativa del 23 de maig, la Conselleria convocava una reunió de la Mesa Sectorial per a denunciar els acords de plantilles docents signats per tots els sindicats amb el Botànic; és a dir, per a deixar-los sense efecte.

STEPV va al·legar en aquella reunió que la denúncia era il·legal, perquè els acords tenen un període d’aplicació de dos cursos, 2023/24 i 2024/25, i no es poden denunciar fins que no s’apliquen totalment. Ja teníem l’antecedent de la denúncia de l’acord de professorat interí de 2010, que també va ser denunciat per la consellera Català sense respectar la vigència. De fet, STEPV va aportar la sentència del TSJ, que anul·lava la denúncia de l’acord de professorat interí.

Ni cas. La Conselleria va continuar amb la tramitació de la denúncia i va deixar sense efecte els acords per al curs 2024/25, a més de dictar unes instruccions que retallaven considerablement les plantilles previstes.

STEPV va sol·licitar la suspensió cautelar al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la denúncia dels acords i de les instruccions que les substituïen. CCOO va demanar també la suspensió cautelar, però només de les instruccions.

El 18 de setembre de 2024, el TSJ donava la raó a STEPV i suspenia cautelarment la denúncia dels acords i les instruccions, però la Conselleria va decidir recórrer la interlocutòria. El 15 d’octubre el TSJ va desestimar el recurs de la Conselleria contra la suspensió cautelar de la denúncia dels acords de plantilles i, per tant, la Conselleria estava obligada a aplicar-los i adjudicar les places que faltaven, al voltant de 900 llocs de treball, segons els càlculs de la mateixa Conselleria.

Les tensions internes en la Conselleria d’Educació sobre la gestió d’aquest conflicte van acabar amb les dimissions de la directora general i el subdirector de Personal a finals d’octubre. El 21 d’octubre, el conseller va convocar una reunió amb el nou director general de Personal, el secretari autonòmic d’Educació i amb els sindicats, per amenaçar-nos que si insistíem en l’aplicació de les interlocutòries del TSJ, els llocs de treball ja creats en aplicació de les plantilles corrien perill. Òbviament, STEPV no accepta cap amenaça i va començar a enviar escrits al TSJ per denunciar que la Conselleria no estava aplicant-les.

Gràcies a aquests escrits, la Conselleria va haver d’acatar-les finalment, perquè el TSJ amenaçava de prendre accions contra el responsable de les plantilles, el nou director general de Personal, que, el desembre de 2024, va anunciar que el gener de 2025 s’aplicarien progressivament i començant per infantil i primària.

Problema: en els pressuposts de 2024 no estaven consignades les partides necessàries per a aplicar els acords, perquè ja havien decidit, mesos abans de la denúncia dels acords, que no s’aplicarien. Un fet gravíssim perquè en el moment d’elaboració dels pressuposts, els acords estaven en vigor. Tampoc tenien el pressupost de 2025 perquè les Corts valencianes encara no l’han aprovat. Per tant, l’aplicació dels acords s’està duent a terme tan lentament que acabarem el curs sense aplicar-los completament. Al gener i al febrer només van adjudicar un 15% de les places previstes.

La negociació de l’ordre de plantilles: tornem a la casella d’eixida
El 30 de gener de 2025, la Conselleria va convocar la Mesa Sectorial per a negociar una ordre de plantilles que substituirà els acords a partir del curs que ve, tal com van manifestar des de la denúncia dels acords.

En la reunió, el director general de Personal, va informar que les places que falten adjudicar en aplicació dels acords suposen 44 milions d’euros, un xifra irrisòria per a un pressupost d’Educació de més de 7 mil milions d’euros. STEPV no acceptava una negociació d’unes noves plantilles per baix dels llocs de treball aconseguits en els acords i va instar el director general de Personal a negociar amb la Conselleria d’Hisenda garantir eixos llocs de treball, perquè per al Sindicat, els acords són la base per a una negociació que els millorara encara més i no per a retallar-los.

La Mesa Sectorial no va entrar a negociar la proposta d’ordre fins que el director general donara resposta a la petició de STEPV. A la setmana següent, el director general explicava als sindicats que havia aconseguit d’Hisenda el compromís de mantindre el mateix nombre de professorat que els establits en els acords. És a dir, tornàvem a la casella d’eixida.

Durant les diverses reunions posteriors per a tractar l’esborrany d’ordre de plantilles docents, es va evidenciar que la proposta de la Conselleria consistia en una reorganització de les mesures establides en els acords, raó per la qual algunes etapes o sectors guanyaven professorat en detriment d’altres (sobretot perd secundària i FP). Un escenari que el Sindicat rebutjava de ple, perquè manteníem que la base de la negociació havien de ser els acords i, a partir d’ací, establir millores en les etapes o sectors que s’acordaren.

Finalment, en la Mesa Sectorial del passat 6 de març es va tancar la negociació. La Conselleria va informar que finalment el nombre de professorat en aplicació de l’acord superaria en 157 el dels acords, però es mantenia en la redistribució que beneficiava uns i perjudicava uns altres. En un darrer intent per a salvar els acords, STEPV va proposar una aplicació progressiva de l’ordre, com en el cas dels acords, per tal de tindre més marge d’increment de professorat a futur i no perjudicar les etapes que perdien docents. Una proposta rebutjada inicialment però amb el compromís per part de Conselleria de revisar les plantilles i atendre les demandes sindicals més avant. És a dir, deixar-ho en mans de la bona voluntat de la Conselleria i d’Hisenda.

Conclusió
La Conselleria d’Educació ha protagonitzat un autèntic sainet amb la denúncia dels acords de plantilles, per no fer cas del que deia el Sindicat, que li ha costat quatre interlocutòries del TSJ interposades per dos sindicats, la dimissió de dos càrrecs de la direcció general de Personal, amb amenaces del conseller als sindicats recurrents i incompliments de les interlocutòries del màxim òrgan judicial del País Valencià. Tot per retornar a la casella de primer estàvem.

Una gestió nefasta que mereix la dimissió del conseller d’Educació i el secretari autonòmic d’Educació, artífex d’aquest sainet.