Allioli 295 - Ara, la reconstrucció

Les víctimes de la dana reclamen justícia

Després de les inundacions, la població afectada s’ha organitzat a través d’entitats com l’Associació Víctimes de la Dana 29 d’Octubre per aconseguir en els tribunals allò que el Consell nega: l’assumpció de responsabilitats. La mala gestió en el sistema d’alarma, l’abandonament dels centres educatius i la recuperació emocional de les víctimes esperonen el veïnat a la recerca de justícia.

divendres 21 març 2025 13:18 h

Vicent Xavier Contrí
Àrea de Publicacions

Merche Alabau: «Rovira va deixar l’alumnat i el professorat abandonats, no va avisar de res quan en la Universitat ja s’havien suspés les classes a les 7.30 h»

La seua cara reflecteix a parts iguals pena, dignitat i ràbia per uns fets que han deixat diferents membres de l’associació sense parella, fills, pares, germans, nebots o cosins. Són els i les grans afectades de la dana; perquè la pèrdua d’un ésser estimat mai és comparable amb la reconstrucció d’una vivenda o la desaparició de qualsevol bé material. Fruit del dolor, però també de la reflexió, ha nascut l’Associació Víctimes de la Dana 29 d’Octubre. I ho fa per demanar justícia davant d’uns fets que van comportar la mort de 227 persones, en les inundacions, i dues víctimes mortals més com a conseqüència de les tasques de reconstrucció. 

La presidenta de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre, la catarrogina Mariló Gradolí, ha manifestat la voluntat de l’associació de presentar una nova querella contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, la vicepresidenta del Consell, Susana Camarero i contra el conseller d’Educació, José Antonio Rovira. Aquesta iniciativa judicial se sumarà a totes les que ja s’han presentat per la mateixa causa en el jutjat número 3 de Catarroja.

Entre els responsables polítics denunciats destaca el titular d’Educació. Merche Alabau, veïna de Castellar-l’Oliveral (pedania de València) va recordar, en l’acte de presentació de l’associació, com aquell fatídic 29 d’octubre “Rovira va deixar abandonats a xiquets, xiquetes i professorat. No va avisar de res quan la Universitat de València ja havia suspés les classes a les set i mitja del matí”. De fet, el conseller se’n va anar a sa casa d’Alacant durant la barrancada, amb els centres educatius oberts i sense prendre mesures de prevenció. La gestió posterior a la dana no ha sigut millor, com ha denunciat STEPV. El sindicat ha realitzat un seguiment exhaustiu dels centres afectats, dels danys materials, de l’alumnat desplaçat i del perill estructural dels edificis. Cal recordar que un operari va morir mentre feia tasques de neteja en el CEIP Lluís Vives de Massanassa. STEPV va sol·licitar a la Inspecció de Treball que la Conselleria d’Educació adoptara “les mesures necessàries per a garantir que en els centres educatius afectats per la dana tinguen totes les mesures de seguretat i salut dels treballadors i treballadores que presten els seus serveis en aquests, perquè, en cas contrari, es podrien ocasionar danys irreparables per a la seua salut i seguretat”, com així va ocórrer. La Inspecció de Treball va donar la raó al sindicat.

Ara, els arguments que fonamenten la denúncia de les víctimes són sobradament coneguts. La falta de reacció dels dirigents de la Generalitat davant de la catàstrofe, amb l’avís Es-Alert enviat tard i amb informació errònia, va suposar la mort de desenes de persones, que no s’haurien ofegat si l’alarma haguera arribat a hora. «Qui m’anava a dir a mi que estaria ací informant de la mort del meu home de 63 anys i de la meua única filla de 24 anys. Van ser assassinats per la ineptitud, a Benetússer no plovia. Va ser una negligència total», va explicar entre plors Toñi García, quan es va presentar l’Associació de Víctimes el passat 14 de febrer en la Societat Coral el Micalet de València.

Un fet que descriu la jutgessa de Catarroja en les seues interlocutòries, quan parla d’un “aclaparador” i “evitable” nombre de morts per la “inactivitat” del Consell en una catàstrofe en la qual “els danys materials no es podien evitar, les morts sí”. La titular del jutjat número 3 remarca que “la Universitat de València acordà encertadament la suspensió de les classes” i subratlla que les “recomanacions” a la població “arribaren massa tard” i van ser “completament inútils”.

Mobilitzacions
Mentre la iniciativa judicial segueix el seu camí en els tribunals, el col·lectiu de damnificades i damnificats continua creixent i organitzant-se. S’ha fet visible al carrer, en les protestes. Al tancament d’aquesta revista ja s’havien celebrat cinc manifestacions multitudinàries a València i una concentració a les Corts Valencianes on PP i Vox van evitar un pronunciament de tot l’hemicicle per a demanar la dimissió de Mazón.

L’associació va agrair a les persones organitzadores de les manifestacions que cediren la capçalera de la darrera marxa a les famílies de les víctimes. La petició de dimissió del president de la Generalitat continua latent encara que, de moment, no hi haja moviments explícits en les files del PP. La pressió ciutadana es manté de nord a sud del País Valencià i el president és escridassat en cadascun dels actes en els quals participa: visita a Oriola per parlar de la llei de llibertat educativa, compareixença en una farmàcia de Paterna per mostrar el nou sistema de dispensació de medicaments, en la Universitat d’Alacant en la presa de possessió de la rectora Amparo Navarro, en les obres del Hospital General de Castelló de la Plana o en el Congrés de Formació Professional celebrat a València i on el mateix Mazón arribà a dir davant de les protestes que es respectara l’acte «encara que no es respecte el president de la Generalitat».

En paral·lel a la desavinença que manté la societat amb Mazón, les accions del col·lectiu de víctimes se centren en la reparació i l’ajuda, més enllà de la demanda de responsabilitats polítiques. Mariló Gradolí va argumentar que volen anar poc a poc, “fer les coses bé”. A més a més, la gent que ha perdut familiars té diferents velocitats d’implicació, quan el dol, la pena i la desesperació continuent presents.