El curs del desgavell Rovira

El curs 2024-2025 ha vingut marcat en el sistema educatiu valencià per l’aplicació de les polítiques del govern del Partit Popular consistents en la retallada de les plantilles docents, la paralització de les construccions i rehabilitacions de centres públics, de l’aplicació del districte únic i de la persecució del valencià. També de la mala gestió de la dana, que va afectar diverses comarques valencianes el 29 d’octubre amb la destrossa de nombrosos centres educatius i l’afectació del professorat, del personal no docent i de milers d’alumnes.

Per a saber com el professorat ha fet front al present curs que ara enfila la recta final hem de fer memòria. El març de 2024, PP i VOX tombaven la Iniciativa Legislativa Popular per la baixada de les ràtios en els centres educatius presentada per STEPV, després d’arreplegar més de 23.000 signatures. Aquesta mesura és necessària en el sistema educatiu valencià per a millorar l’atenció del nostre alumnat.

A l’abril es van publicar el nou decret i l’ordre d’admissió que recupera el districte únic, una mesura de segregació de l’alumnat que només beneficia la concertada. El juny de l’any passat es publicava la mal anomenada llei de llibertat educativa, que persegueix arraconar el valencià. Finalment s’ha fet la consulta recentment i el valencià, com a llengua base, s’ha imposat en l’ensenyament públic amb més del 60% dels vots. En unes votacions totalment innecessàries i amb un plantejament trampós, perquè la lletra menuda de la consulta perseguia, directament, la reducció del percentatge de valencià a les aules.

El govern, en aquest curs i aplicant la llei d’arraconament del valencià, ha eliminat el requisit del C1 de Valencià per a determinats cossos docents, la possibilitat d’incrementar el percentatge d’ús vehicular del valencià en aquells centres que ho decidisquen i s’ha legislat per a evitar impartir assignatures en valencià en les comarques de predomini lingüístic castellà.

Igualment, la Conselleria va retallar en els pressupostos de 2024 la partida destinada al Pla Edificant de construcció i rehabilitació dels centres públics, una reducció d’un 40% respecte a 2023.

D’altra banda, abans de l’inici del curs, el 30 de maig de 2024, la Conselleria va denunciar i deixar d’aplicar il·legalment els acords de plantilles docents d’Infantil i Primària i Secundària i FP signats amb el govern del Botànic, que comportaven un increment de vora 5000 docents en aquestes etapes. Fins i tot, van incomplir les diverses interlocutòries del TSJ de setembre i octubre, que obligaven la Conselleria a aplicar els acords, guanyats per STEPV. Finalment, i per la pressió del Sindicat, la Conselleria ha començat a aplicar els acords a partir del 9 de gener, de manera “progressiva” i amb contractacions de professorat fins al 30 de juny. A hores d’ara, aquesta progressió només ha cobert el 15% del total de les places que s’han cobert.

Però les retallades de les plantilles també han afectat altres etapes educatives, com les escoles oficials d’idiomes o els conservatoris, on s’han retallat desenes de llocs de treball, que han afectat milers d’alumnes.

Totes aquestes polítiques han repercutit negativament sobre l’ensenyament públic i el manteniment del valencià com a llengua d’ús en l’ensenyament. La Conselleria va començar el present curs fent cas omís de moltes de les reivindicacions que van propiciar la vaga convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, el 23 de maig de 2024.

Durant l’any 2024 també hem hagut de lamentar diverses agressions greus a professorat i entre alumnat, el més greu li va costar la vida a una alumna d’un centre d’Oriola a mans d’un altre alumne.

Des de juny de 2023, que es va negociar un protocol d’agressions a professorat i personal que treballa en els centres educatius, finalment ha vist la llum pel desembre de 2024. Però al marge del protocol, cal que la Conselleria es prenga seriosament l’increment de la conflictivitat en els centres, que en cap cas passa precisament per reduir el nombre de professorat o impedir la reducció de les ràtios a les aules, sinó més prompte al contrari, entre moltes altres mesures.

I arribà la dana
La gestió de la dana per part de la Conselleria d’Educació mereix un capítol a banda, perquè s’ha gestionat de manera lamentable, en opinió del Sindicat. La comunitat educativa de la zona afectada s’ha vist totalment abandonada per part de la Conselleria, que ha estat més interessada a donar una imatge d’obertura dels centres i de normalitat sense els certificats de seguretat i desinfecció que es requerien. Les direccions dels centres han rebut pressions inacceptables quan s’han negat a obrir sense els certificats corresponents. La neteja dels centres durant les primeres setmanes de la dana, la va assumir la comunitat educativa i no va ser fins que els centres estaven sense fang que van intervindre les empreses enviades per la Conselleria.

Fins i tot, el conseller s’ha atrevit a acusar direccions per no obrir en caps de setmana quan ell defenia que tenia dret a conciliar amb la seua família just el mateix dia que va morir un operari de TRAGSA en un centre educatiu.

Per tots aquests motius, STEPV i Intersindical Valenciana van presentar denúncies a Inspecció de Treball, que ha donat la raó al Sindicat i obliga la Conselleria a posar en marxa fins a nou mesures que hauria d’haver dut a terme des del primer dia.
Així les coses,  STEPV considera que el conseller ha de deixar el càrrec, juntament amb el president Mazón.