L’entrada de Crist a Brussel·les

Col·lectiu de Literatura Infantil i Juvenil Pep Sempere

«I les multituds que anaven davant d’ell i les que anaven darrere l’aclamaven dient : Hosanna al fill de David, beneït qui ve en nom del Senyor» (Mateu, 21).

Sí. Heu llegit bé. Aquesta ressenya comença amb el fragment de l’evangeli de Mateu, que relata l’entrada de Jesús a Jerusalem, segons la doctrina cristiana.

I aquesta és la versió que inspirà les representacions pictòriques d’aquest fet fins que la genialitat i la irreverència de James Ensor (Ostende 1860-1949) canvià la narrativa pictòrica  amb el magnífic quadre L’entrada de Crist a Brussel·les, en 1889.

Al cap de 129 anys, Libros del Zorro Rojo publica L’entrada de Crist a Brussel·les, d’Andrea Antinori (Recanati, Itàlia, 1992), en què l’excel·lent il·lustrador, premi Andersen al Millor Llibre en 2017, juga, dialoga i es recrea amb el quadre del pintor flamenc, que participà en les avantguardes del segle xx i va ser un precursor de l’expressionisme i el surrealisme.

El llibre comença amb un espectador que mira el quadre d’Ensor, en què una multitud grotesca, diversa i carnavalesca, on no falten les màscares i les figures deformades, està celebrant una gran festa. Enmig, la figura de Crist, amb la seua aurèola daurada,  pujat sobre el seu ase. També mereix especial menció la llista de convidats: el mateix Ensor, Monsieur La Mort, René Magritte i la seua poma, el titella més famós del país… En aquesta situació serà essencial la labor dels carters, que arribaran fins a la lluna.

A partir d’ací, Antinori ens fa partícips d’una proposta visual en la qual l’explosió de color entra en perfecta sinergia amb l’humor, el sense sentit i el disbarat que traspuen tant les il·lustracions com el text. Andrea Antinori agafa el relleu de l’artista belga, recreant en aquest llibre el context previ a «l’entrada» amb una lectura visual, carregada d’ironia, d’un quadre que també és una caricatura de la hipocresia i els convencionalismes socials.

Però, com tot espectacle, aquest també acaba i ens deixa la sensació d’haver viscut una experiència lectora en què tot és desmesurat, pertorbador i, també, irresistiblement atractiu.