Allioli 295 - Ara, la reconstrucció
Després de la dana: reconstrucció sostenible
Després de la dana, la reconstrucció física i emocional del territori valencià és urgent. Es reclama una educació crítica i una planificació sostenible per garantir seguretat, preservar el medi ambient i protegir la cultura valenciana.
Mª Ángeles Llorente Cortés
Mestra i membre de la FMRPPV (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià)
Creem una gran marea de pensament crític que garantisca el benestar de les persones, la conservació del territori, la preservació de la llengua i cultura valencianes
Diverses directores de centres públics em comentaven que curiosament els xiquets i les xiquetes, després de la dana, tenen episodis de por davant de pluges o vents forts i fins i tot malsons a les nits, però que a l’escola se senten segurs i segures. Improvisàvem que tal vegada la presència constant de persones adultes que inspiren afecte i confiança, la calor del grup, les rutines d’aprenentatge, els espais de joc, els fan viure moments d’alegria i superar eixes pors. Però, eren els centres educatius llocs segurs? Eren segurs els habitatges, els pobles, les ciutats? Ho són ara? Ho seran després d’aquesta tragèdia?
La dana que va assolar gran part del territori valencià el 29 d’octubre de 2024 s’emportà la vida de centenars de persones, va deixar sense casa i sense estris a milers de famílies i va danyar greument empreses i polígons, va deixar profundes ferides en el paisatge i en el cor de desenes de milers de valencians i valencianes. En aquestes circumstàncies, el suport social i comunitari, la reconstrucció física i emocional, la posada en marxa de mesures de seguretat a curt, mitjà i llarg termini, la coordinació de les administracions públiques en una reconstrucció ben pensada i planificada escoltant les necessitats de la ciutadania, comptant amb el saber de les persones expertes, apostant per la ciència i la transferència de coneixement, per la sostenibilitat i la inversió en la naturalesa, són requeriments urgents per a garantir la vida.
No podem cometre els mateixos errors, cal aprendre, cal voler aprendre. Per a això cal detectar els errors i les fallades i exigir responsabilitats. Només així podrem recuperar la confiança en la política, en les institucions, per a créixer en democràcia i no avançar cap al feixisme. Cal fer cas a la ciència, abordar amb serietat els efectes del canvi climàtic, revisar totes les obres pendents per a evitar les inundacions, canviar els plans urbanístics que permeten construir en zones inundables, netejar i ampliar els llits existents i desenvolupar altres alternatives per a desviar les grans riuades de les poblacions, tornar a posar en funcionament unitats d’emergències amb una vocació clarament preventiva i de formació de la ciutadania en resposta a catàstrofes de qualsevol tipus i sobretot posar els interessos col·lectius i públics per damunt dels privats i individuals, combatent tot tipus d’especulació.
En el món educatiu, més enllà de la necessitat d’assenyalar el que és evident, és pertinent una reflexió seriosa i profunda sobre com aborda el sistema educatiu en cadascun dels seus estaments i nivells la necessària “reconstrucció” de pensaments, coneixements i pràctiques perquè les persones adquirim les eines necessàries per a interpretar la nostra realitat personal i social. L’escola no pot viure de costat o d’esquena a la realitat que l’envolta en el segle XXI. Tots els centres educatius, els que han viscut la dana i els que no, han d’incloure en el currículum una reflexió profunda sobre el que ocorre, per què ocorre i com abordar els diferents esdeveniments que se succeeixen cada dia en el món.
En aquesta zona del planeta que habitem, el País Valencià, en la qual es produeixen sequeres extremes i pluges torrencials des de temps immemorials, és imprescindible tindre memòria individual i col·lectiva de la nostra història, del que som com a poble, de les nostres fortaleses i debilitats. Si no sabem com som i en quin país vivim, difícilment podrem projectar un futur d’esperança i prosperitat. El menyspreu cap a la idiosincràsia del territori i els usos tradicionals del sòl per part del PP i VOX, es manifesta també en el continu atac contra la cultura i la llengua valencianes. Només governants que no es respecten a si mateixos, ni a la història del seu país, ni els seus paratges més bells, són capaços de tindre una actitud tan negligent cap als seus compatriotes i la terra que els va veure nàixer.
Creem una gran marea de pensament crític, a favor d’una reconstrucció sostenible, que garantisca el benestar de les persones, la conservació del territori, la preservació de la llengua i cultura valencianes i el funcionament democràtic de les nostres institucions. Eixa és una tasca educativa de llarg abast que hem d’emprendre com més prompte millor. Convertir els centres educatius en referents culturals de del seu entorn, participant dels problemes que ens afecten com a societat.