Per què no se’n va, conseller Rovira?

Podríem substituir aquest editorial per la intervenció de Marta Murciano (regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alaquàs i mestra de l’EPA Clara Campoamor d’Aldaia) en el Congrés dels Diputats en la Jornada de 100 dies després de la dana. Des de l’STEPV subscrivim al 100% les seues paraules. Durant en el seu parlament, Murciano carrega durament contra el conseller José Antonio Rovira ―el màxim representant d’Educació― per abandonar el seu lloc de treball el dia de la dana a les 13.00 hores. A eixa mateixa hora el director de l’IES de Xest, José Martínez Toral, després d’evacuar el centre i assegurar-se que tant alumnat com professorat estaven bé, va morir en intentar tornar a casa amb el seu vehicle personal. Aquell dimarts 29 d’octubre no hi va haver cap instrucció des de l’Administració perquè se suspenguera l’activitat lectiva, tot i que des del cap de setmana, tots els indicatius ja avisaven que seria una jornada meteorològica extremadament complicada. Prova d’açò és que la Universitat de València havia suspés les classes, decisió amb què, amb total seguretat, va salvar moltes vides.

Aquest no és l’únic motiu per a exigir la dimissió de Rovira. El conseller no va estar a l’altura de les circumstàncies no només el dia 29, sinó també durant les tasques de neteja i de reconstrucció ―que encara continuen i no sabem quan finalitzaran―. Sense l’acció solidària i decidida de la comunitat educativa ens atrevim a assegurar que bona part dels centres afectats continuarien tancats. Professorat, famílies i alumnat van deixar la pell, sense rebre ni un trist drap per part de la Conselleria d’Educació, perquè escoles i instituts pogueren reobrir. Rovira també va pressionar les direccions d’uns quants centres de l’Horta Sud perquè reprengueren les classes, tot i que ningú havia emés cap certificat que es donaven les condicions higienicosanitàries adequades o de seguretat. Sobre la consciència de Rovira també ha de pesar la mort del treballador de TRAGSA durant les tasques de neteja del CEIP Lluís Vives de Massanassa. Dins de la història negra d’aquesta conselleria quedaran les posteriors declaracions de Rovira, absolutament vergonyoses, en què afirmava que havia d’anar-se’n a Alacant perquè tenia dret a conciliar la seua vida laboral amb la familiar. A penes feia unes poques hores de la mort de l’operari de TRAGSA.

Tot açò sense entrar a valorar en profunditat la seua gestió al capdavant de la Conselleria d’Educació. Encara estem pendents que aplique els acords de plantilles, com la justícia li ha ordenat reiteradament, després que l’STEPV denunciara el trencament unilateral, per part de l’equip del PP, de l’acord que s’havia signat amb el Botànic, plenament vigent. Per no parlar de la mal anomenada llei de llibertat educativa amb què pretenia arraconar el valencià del nostre sistema educatiu. Les famílies, majoritàriament, s’han mobilitzat a favor del valencià.

Senyor Rovira, per favor, faça’ns un favor: dimitisca.