Mazón i el valencià

Joan Blanco

Aquestes paraules, pronunciades a Oriola pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, apunta al centre del debat sobre l’ús del valencià, segons la seua visió.

No podia haver sigut més clar i contundent. Segons ha vingut a dir, fer la classe de Biologia, Història o Educació Física en valencià, és una eina ideològica. Perquè això és el que es desprén de les seues paraules. Pareix una broma (de mal gust), però no consta cap incidència de la seua inspecció en l’existència d’alteracions curriculars ni que el professorat substituïsca les classes de ciències o informàtica per a adoctrinar en no se sap què. Llevat que considere que estudiar en valencià és un acte quasi revolucionari.

Mazón (i altres Mazons) té una obsessió malaltissa amb el valencià que no pareix que siga compartida per molta gent del seu propi partit que, tant ara com adés, ha estat més respectuosa amb la llengua de la seua terra des que es va aprovar, sense cap vot en contra, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, fa més de quaranta anys. En més de vint anys de governs populars en el País Valencià, no hi ha hagut un atac tan rotund i desconsiderat cap a la llengua.

Quan el govern del Botànic va presentar la llei sobre plurilingüisme amb un model on la llengua s’estableix per quotes (com a Galícia) o intentant adaptar-se a algunes sentències del Tribunal Suprem, ja vam dir –i escriure– que no era una solució. Entre altres raons, perquè aquesta part de la dreta que s’autoodia com a valenciana és insaciable. El que defenen en altres zones de l’Estat ací els pareix que és una «herramienta ideológica». Perquè, en realitat, el que els molesta és la llengua, en la seua versió valenciana o en la seua versió bilingüe. I així, el seu sectarisme ideològic els ha portat a crear un problema on no n’hi havia cap, convertint un instrument d’entesa en un mecanisme de confrontació que sobrava en les nostres escoles. Els sobra el valencià i els sobra la comunitat educativa, abocada a un enfrontament tan inútil com perillós.