Una infància en contínua emergència

Yohara Quílez Playán
Save The Children

Portem treballant des de novembre en alguns dels municipis més afectats per les inundacions i riuades que van colpejar brutalment una bona part de la província de València. Els nostres espais segurs i amigables han permés que centenars de xiquets, xiquetes i adolescents troben un lloc de referència on escapar de l’hostilitat del context, de la discontinuïtat de l’aprenentatge, de la inseguretat i l’estrés de les seues famílies i on, en definitiva, normalitzar en la mesura que siga possible una situació de crisi vital sobrevinguda.

Més enllà de proposar alleujament, aquests espais guarden la seua raó de ser en la detecció de necessitats. Els equips de professionals de Save the Children oferim suport físic, educatiu, però sobretot emocional als xiquets, xiquetes i adolescents afectats per l’emergència. Mitjançant una metodologia d’intervenció psicosocial rescatada de la nostra experiència internacional i adaptada al nostre entorn específic, estem aconseguint abordar, entre altres qüestions, l’enorme impacte en la salut mental infantojuvenil que ha tingut la catàstrofe.

Identifiquem xiquets i xiquetes amb atacs d’ansietat. Amb malsons i por de la pluja. Atenem xiquets i xiquetes que estan desenvolupant mutisme, o que s’han oblidat de llegir i escriure als 9 anys. Xiquets i xiquetes que no volen tornar a eixir de casa. En el cas dels adolescents, els símptomes més freqüents són els bloquejos i els silencis, passant per la confusió, la ràbia i la tristesa. Es percep un aïllament exacerbat, i una accentuació dels trastorns de conducta alimentària i ansietat.

Molts d’ells i elles reviuen sensacions i símptomes que ja van experimentar durant el confinament domiciliari per la pandèmia de la covid. També estan exposats permanentment a la inseguretat que transmeten la televisió o les xarxes socials, amb conflictes armats interminables com els d’Ucraïna i Gaza. Desafortunadament, s’estan acostumant a viure en contínua emergència.

És impossible que la intervenció directa del tercer sector aconseguisca donar resposta a totes les necessitats i problemàtiques que estem detectant. Insistim en la necessitat d’una aposta urgent i decidida de les administracions públiques a favor de polítiques que posen el focus en la infància i l’adolescència, incrementant recursos i places especialitzades en salut mental infantojuvenil, o amb programes de formació al professorat sobre suport psicosocial i educació emocional, per a incorporar-ho immediatament en la gestió de l’aula i la docència. No podrem parlar de reconstrucció sense aconseguir que sanen les seues ferides.