Un país sense didàctica? (XVII)

Ferran Pastor i Belda

Una sèrie d’articles com aquesta dedicada a textos sobre la història de la didàctica de continguts valencians ha d’incloure l’edició de L’idioma valencià a les escoles, que és la transcripció de la conferència pronunciada en l’Associació Provincial de Mestres Oficials de Castelló el 1919 per Carles Salvador, en aquells temps mestre de Benassal (Alt Maestrat). Podem afirmar que el fullet que presentem és el text fundacional del valencianisme escolar, emmarcat en la nostra embranzida nacional que va inaugurar una segona Renaixença cultural i també política, en els anys vint i trenta. La Declaració Valencianista de 1918 va ser el seu text més emblemàtic.

Fundacional, sí. Perquè moltes de les idees que hem llegit en autores i autors posteriors (Empar Navarro, Nicolau-Primitiu Gómez, Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat…) ja s’expliquen en aquesta conferència: el respecte i el foment de la cultura pròpia del País Valencià, la necessitat de l’ensenyament en la llengua materna de l’alumne (en un temps on el valencià era la llengua materna majoritària del les comarques valencianoparlants), la reivindicació d’una càtedra de Valencià en les Escoles de Magisteri, cursos de llengua per als docents que exercien al País Valencià, aplicar el que ara entenem per requisit lingüístic en la Funció Pública, etc.

Sense eixir de l’àmbit escolar, l’obra i l’activisme del grup de docents que liderava Carles Salvador en els anys vint i trenta va ser fonamental. Són ells els que varen impulsar l’Associació  Protectora de l’Ensenyança Valenciana, materials didàctics en valencià o la colònia escolar de Sant Pau d’Albocàsser.

També va ser decisiva l’obra de Carles Salvador en la divulgació de les Normes de Castelló mitjançant manuals d’ortografia i gramàtica. No és molt conegut que va ser des del 1936 el president de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana). En ple genocidi lingüístic del franquisme (1949), va crear els cursos de llengua de Lo Rat Penat amb la corresponent Gramàtica Valenciana, manual que encara usàvem els jóvens en els anys huitanta. En aquests moments d’agressions a la nostra cultura en forma de llei de llibertat educativa, ens cal recordar l’exemple de Carles Salvador.