El 4 de setembre de 1924, Europa vivia el miratge ingenu que la historiografia va batejar amb el nom dels feliços anys vint. Un parèntesi entre les dos grans guerres i la greu crisi del 29. En aquella època, el País Valencià continuava sent una societat majoritàriament agrícola. Va ser aquell dia i en aquell context quan, en una casa humil del poble de Burjassot (Horta Nord), va nàixer Vicent Andrés Estellés. Des de l’STEPV, amb aquesta publicació i diversos actes, ens sumem a la commemoració del centenari del poeta valencià més gran des d’Ausiàs March. El poeta que va cantar a l’amor, a la mort, a la passió i també al poble.
Estellés no és l’únic autor que serà homenatjat enguany. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha declarat el 2024 com a l’Any Maria Ibars, dedicat a la poetessa de Dénia. El Sindicat també farà costat a aquesta efemèride, perquè és el moment de reivindicar les nostres autores i autors, i també de posar en valor la llengua i la cultura valenciana. Els atacs contra el valencià s’han multiplicat des del desembarcament del PP i VOX a les institucions. Per sort, la societat civil valenciana ha reaccionat. Fruit d’aquest compromís han sorgit diverses iniciatives, una de les quals és el naixement de -NOS! Llengua i País!, una plataforma integrada per una trentena d’entitats dins de la qual es troben STEPV i Intersindical Valenciana.
Fem poble, parlem valencià
Aquest és el lema de l’edició d’enguany de les Trobades d’Escoles en Valencià que organitza Escola Valenciana. És la gran festa reivindicativa per la llengua i per l’escola pública en què cada primavera participen milers de famílies de tot el País Valencià. Les trobades d’enguany tindran una significació especial com a conseqüència d’aquest context polític i social d’hostilitat contra la llengua. Entre el 22 de març i el 14 de juny hi ha programades 21 trobades arreu del territori valencià.
L’STEPV, com cada any, hi participarà activament. Estarem en totes les trobades posant el nostre gra d’arena per a reforçar els nostres trets identitaris com a poble. Per això, jugant amb un dels versos més coneguts d’Estellés, hem triat aquest lema: «Assumirem la veu del poble». Assumim-la i cridem ben fort que volem continuar vivint, estimant i plorant en valencià.
El valencià és part important de la nostra cultura; representa una de les senyes d’identitat de les persones que vivim al País Valencià.
L’arribada del PP i VOX a les institucions valencianes s’ha traduït en un visceral antivalencianisme.
USTEC-STEs (IAC) va néixer fa més de 35 anys. Actualment, som el sindicat majoritari en l’ensenyament públic a Catalunya, amb representació en totes les zones educatives i seus territorials.
El mes de maig de l’any passat, es produïren eleccions a les Balears. Com al País Valencià, hi hagué tomb i el Govern caigué en mans de la dreta «popular».
Les Corts Valencianes han girat l’esquena a un dels poetes fonamentals de la història de la nostra literatura.
El 4 de setembre pròxim Vicent Andrés Estellés hauria fet cent anys. Per commemorar-ho, associacions i institucions públiques de tot el País Valencià han anunciat diverses iniciatives.
Aina Monferrer Palmer és investigadora i professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de València.
L’IES Maria Ibars de Dénia, l’únic del País Valencià que porta el nom de l’autora, celebra amb un fum d’activitats el mig segle de vida i la declaració d’Escriptora de l’Any per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Pau Alabajos
Sembra Llibres. València, 2024. 164 pàg.
Juli Capilla
Edicions Sidillà. La Bisbal d’Empordà, 2023. 260 pàg.
Manel Àlamo
Lletra impresa. Gandia, 2023. 190 pàg.
Aina Torres
Edicions 96. València, 2023. 28 pàg.
Un dels temes de conversa amb el company aragonés/valencià Miguel Clemente Tomás és Oriola i el Baix Segura.
El poeta i músic de Castelló de la Plana, Artur Álvarez, torna a traure disc aquest 2024 amb deu poemes musicats de Vicent Andrés Estellés. Un treball cadenciós que ens acosta l’autor de Burjassot a ritme de guitarres que visten les estructures i les sensacions que transmeten els versos.
La docència les va unir. Noèlia Llorens, «Titana», era una jove cantaora i Susana Díaz Tejedor una experimentada dolçainera. D’aquell encontre va sorgir una col·laboració estreta que ha permés la consolidació del fenomen Titana. Feminisme i cançó popular en una veu que ja és cap de cartell dels principals escenaris del País Valencià.