Mobilitzem-nos per la llengua

STEPV

Els atacs contra la llengua es van iniciar, pràcticament, des de la presa de possessió del nou Consell i dels consistoris governats per la dreta i la ultradreta. De tots aquests atacs, podem citar-ne dos, no per ser més greus, sinó pel seu pes simbòlic. L’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado (PP), va tardar uns pocs dies a llevar el nom de Vicent Torrent a l’auditori de la població. Poc importaren els centenars de persones que s’hi van manifestar en contra. Dies abans, l’Ajuntament de Borriana decidia cancel·lar la subscripció d’una sèrie de publicacions en la nostra llengua, com ara Camacuc. En aquest últim cas, la pressió ciutadana sí que va aconseguir revertir la decisió del consistori. La croada antivalencianista de PP i VOX també s’ha vist en el món de les arts. D’una banda pel que fa a la retallada de subvencions a totes aquelles entitats que empraren el terme País Valencià, com es va vanagloriar el conseller de Cultura, l’extorero Vicente Barrera. I de l’altra, amb la censura i cancel·lació d’espectacles o xarrades, com ara la que l’escriptor Manuel Baixauli tenia programada a la Biblioteca Valenciana.

L’àmbit educatiu no s’ha deslliurat d’aquesta fòbia contra la llengua. El conseller d’Educació José Antonio Rovira es va permetre el luxe de qüestionar l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més, des del Consell presidit per Carlos Mazón es demana a l’Acadèmia una normativa més propera «al valencià del carrer». És a dir, un model lingüístic més castellanitzat i allunyat de criteris científics. Ara bé, el principal atac contra la llengua ha sigut la modificació de la llei de plurilingüisme per limitar el dret de l’alumnat a cursar assignatures en valencià. STEPV s’ha mostrat contundentment en contra, perquè és una clara discriminació cap a l’estudiantat d’aquestes comarques, ja que els priva de conéixer una de les dues llengües oficials del país. La Conselleria també ha insinuat eliminar el requisit lingüístic per al professorat de conservatoris, amb l’excusa surrealista que Rostropòvitx no podria ser professor al País Valencià. Cal tindre en compte que el violinista fa vora 20 anys que va faltar.

De la resta de l’Administració valenciana, destaca el cas de la Conselleria de Sanitat, que va intentar reduir la puntuació del Valencià en els processos selectius per davall inclús del coneixement de llengües de la Unió Europea. La reacció contundent de sindicats, com la Intersindical Valenciana, va obligar la conselleria dirigida per Marciano Gómez a rectificar.

Davant d’aquest panorama negre, la societat civil valenciana ha reaccionat. Una trentena d’organitzacions, entre les quals hi ha Escola Valenciana, Acció Cultural, STEPV i Intersindical Valenciana, han constituït la Plataforma -NOS. L’objectiu de l’agrupació d’entitats és defensar i promoure el valencià. El camí és difícil i no estarà absent d’obstacles. Però la vida ens ha demostrat que quan la ciutadania es mobilitza, fins i tot les coses més complicades es poden aconseguir.