Vicent Andrés Estellés, el poeta cronista de València

Juli Capilla
Professor, escriptor i editor

No és per a menys, si tenim en compte que Estellés és probablement el poeta valencià més popular de tots els temps des d’Ausiàs March. Així, la Coordinadora Profundació Estellés ja celebra els “Cent d’Estellés”. L’AVL també s’hi ha adherit, al centenari. Fins i tot les diputacions de València i d’Alacant –governades pel PP!– celebraran el centenari del poeta de Burjassot amb actes de tota mena. És una magnífica notícia que cal reconéixer-li a aquesta dreta que, si més no en aquesta ocasió, ha sabut estar a l’altura de l’insigne poeta. La creu ja l’hem patida, però, en les Corts Valencianes, amb un Consell tenallat per la ultradreta que, amb l’excusa barroera del “perill” del separatisme –en nom de la catalanofòbia de sempre–, va tombar la celebració de l’efemèride.

I l’Ajuntament del Cap i Casal? Ja em vaig manifestar públicament amb motiu del lliurament dels Premis Ciutat de València amb una pregunta directa a l’alcaldessa: «¿Pensen vostés celebrar el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés?» María José Català va empomar l’envit de la millor manera, educada i esperançadora, tot assegurant que estaven fent gestions amb la Generalitat i amb el diari Las Provincias (sic) per celebrar el centenari del poeta. Tant de bo que les paraules que va esgrimir l’alcaldessa es complisquen i puguem gaudir d’un Any Estellés com pertoca. El temps dirà. Si arriben a bon port les gestions per part de les instàncies culturals de l’Ajuntament, seré el primer a reconéixer la iniciativa i a aplaudir el gest.

Perquè és, precisament, a València on més energies s’haurien d’esmerçar en l’efemèride. En primer lloc, perquè, tot i haver nascut a Burjassot, és a València on Estellés va viure i va treballar com a redactor en cap del diari Las Provincias. Va residir alguns anys al carrer Misser Mascó i va fer de periodista del diari degà fins que el van acomiadar de manera improcedent, tot just quan acabava de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Estellés va ser un gran defensor del valencià. De fet, durant anys les úniques lletres que apareixien en la llengua pròpia en Las Provincias eren uns versets innocents que publicava en una secció intitulada significativament “Bon dia” i que signava amb el pseudònim de Roc. En la redacció del diari, escrivia també cròniques, notícies, reportatges, crítiques literàries o cinematogràfiques i, en alguna ocasió especial, va fer de corresponsal d’algun esdeveniment polític, social o cultural transcendent.
               
Estellés és el gran cronista de València. La va escriure durant dècades i li va dedicar algunes de les planes més reeixides que s’han escrit mai. El Llibre de meravelles n’és, potser, la mostra més diàfana, el testament mural d’un poeta que canta i plora i lamenta i celebra i critica i pateix la seua ciutat. No és l’única, ni de bon tros. Per tota la seua obra sura o emergeix el seu particular Cant de València, el seu brindis al sol, incondicional, lliurat, insubornable, al Cap i Casal. Estellés és un dels poetes que més es va estimar i que més va escriure sobre la nostra ciutat. I caldria fer-li justícia. Algunes autoritats haurien de llevar-se la pàtina de misèria que ha sepultat la capital del País Valencià durant anys. Els capitostos del poder farien bé d’espolsar-se d’una vegada per totes l’ominosa estoreta de la mesquinesa que ens ha anul·lat durant segles com a valencianes i valencians. Tothom hauria d’estar a l’altura de l’obra i del llegat literari d’un poeta colossal que ha transcendit les fronteres estrictament valencianes i ha esdevingut universal. Tothom, dreta i esquerra incloses. Caldria celebrar com pertoca l’any del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés. Ben bé que s’ho mereix el poeta. I també el nostre poble.