Cal un nou pacte nacional per la llengua

Comissió lingüística USTEC-STES

Com a representants dels treballadors i treballadores en l’àmbit de l’educació, hem defensat sempre el model d’escola en català.

Dues dècades després de l’aplicació del sistema de normalització lingüística al Principat, podem dir que no s’ha assolit allò que es preveia i tot i que hi ha resultats notables en alguns àmbits, encara queda molt per fer. Nosaltres hem defensat aquest model perquè pensem que és la manera de no segregar ni discriminar l’alumnat per cap raó, i encara menys per la llengua, perquè és un model que pot assegurar més oportunitats, ja que molts infants i joves no tenen cap altre espai per poder aprendre o parlar català. Creiem que privar-los del dret a una capacitació lingüística plena perpetuaria les desigualtats d’entrada al sistema, i en conseqüència, les desigualtats socials.
A més cal considerar la sentència del TSJC, que estableix un mínim del 25% de les classes en castellà a les aules, com un atac frontal a aquest model d’èxit.

El català continua pràcticament relegat en bona part del món socioeconòmic i en el de la justícia. Resten encara grans col·lectius que no coneixen la llengua del país, ni tampoc pel que fa a competències específiques, com la lectura i l’escriptura. En resum, el català està esdevenint una llengua minoritzada en la seva pròpia àrea lingüística.

A l’escola, ens hauria de preocupar que segons dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat de Catalunya, el 2021, menys de la meitat dels professors (el 46,8%) de 4t d’ESO, mantenien el català sempre o gairebé sempre amb els alumnes. Per altre costat, quan parlen fora del centre, tan sols el 21,8% dels alumnes fan servir el català sempre o gairebé sempre, mentre que el 45,1% declara que no el fa servir mai o gairebé mai.
Creiem necessari respondre a la judicialització i al menysteniment de la llengua catalana amb un nou pacte nacional pel model d’immersió lingüística, que impliqui no només la comunitat educativa, sinó també la classe política i la societat en conjunt. La defensa del català a les aules no pot ser abandonada al voluntarisme dels treballadors de l’educació.

Animem la comunitat escolar, docents, famílies i alumnes a lluitar cadascú des del seu àmbit i la seva funció, per la defensa del català i la promoció del seu ús com a llengua vehicular i pròpia del nostre país. Cal proporcionar els recursos i oportunitats a tothom per tal que conegui i estimi la nostra llengua i la utilitzi en tots els ambients de la vida social, econòmica, legislativa i laboral. És necessari un pacte de país que obligui la justícia i les forces contràries a la nostra llengua a retrocedir en la seva infame croada en contra del català.

Que no ens retallin la llengua! Escola pública i en català.