Mestres de la música tradicional de l’escola pública

Vicent Xavier Contrí
Àrea de Publicacions i Comunicació

L’atzar d’una substitució com a mestra de Pedagogia Terapèutica, en una escola del Barri del Crist d’Aldaia, va fer que Noèlia Llorens, Titana, connectara de seguida amb Susana Díaz Tejedor. En aquell col·legi, l’experimentada dolçainera exercia com a mestra ―té les especialitats de primària, Música i Anglés―. Com recorden les dues docents, era al voltant de 2011 i una jove Titana encara tenia vergonya d’actuar en públic. «Em feia por cantar davant de la gent, em posava nerviosa i plorava. De xiqueta, amb nou anys, vaig tindre una mala experiència al meu poble, Godella». La por i la vergonya s’acabaren gràcies als consells de Susana.

Titana començà la seua formació com a cantaora dins del Grup l’Olivar de la Unió Musical d’Alaquàs, allí va coincidir amb Xavier de Bétera. Després d’estudiar i passar les proves d’accés amb bona nota, estigué dos anys al Conservatori de Catarroja. «Al conservatori no vaig trobar allò que necessitava i Susana em va dir: no et preocupes, buscarem un altra solució». I així va ser quan va assistir a les classes de la mítica Victòria Sousa Genovés, Victorieta. Amb ella va millorar les tècniques de cant i va encaminar les seues pretensions artístiques.

Disc o oposicions

Passaren els anys cantant als carrers. Titana anava d’escola en escola com a mestra interina. Llavors, la cantaora va ser temptada per a gravar un disc. «Les propostes que li feien no li acabaven d’encaixar», recorda Susana. El músic Pau Chàfer i Pep Gimeno, Botifarra, l’havien buscada per al seu espectacle simfònic, però pel maig de 2018 hi havia oposicions d’Educació a la vista. Aleshores, de nou aparegué la veu de l’experiència i Susana esperonà Titana perquè guanyara una plaça en les oposicions i deixara el salt artístic als escenaris per a més avant. I la cosa anà rodada. Així, en 2020, arribà el disc de presentació, «un primer treball per dir d’on vinc, qui som i cap a on volem evolucionar en la música tradicional», apunta Titana.

La música a l’aula

Susana Díaz Tejedor és una gran investigadora de la música tradicional, n’ha publicat diferents treballs. En «La presència de les dones en el món de la dolçaina i el tabal a partir del segle XX», revista Caramella 47, reivindica les figures de les primeres referents; dones pioneres que tocaven el tabal i la dolçaina en un món d’homes. Junt amb la mateixa Titana, Miquel Àngel Flores i Abat, Lucas Ramón i Álex Torres ha dirigit el material didàctic per al professorat I a volar espardenyes!, impulsat des de la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació. L’experiència com a docent li aprofita per a fer balanç de la seua carrera musical. «Jo fa molts anys que toque la dolçaina, vaig començar en 1988 en la meua falla. Allí tocava perquè m’agradava, per fer colla. Més tard, ja em vaig introduir en la música tradicional i vaig aprendre de molta gent». Així, Susana, va donar classes en la Universitat Popular amb Alejandro Blay, del qual va retindre molta tècnica. Després ingressà en el Conservatori Municipal de València amb el prestigiós professor Xavier Richart. En la seua opinió els estudis en els conservatoris –en aquells anys–, no van complir les seues expectatives. «Jo, com a mestra, tots els cursos realitze una revisió de la programació i dels processos d’aprenentatge. Em pose a analitzar com ha evolucionat la societat, quins són els punts de motivació, com he de tractar cada estudiant perquè traga el màxim de les seues capacitats. Crec que els estudis de dolçaina que jo he conegut no parteixen d’eixos criteris. A mi els ensenyaments del Conservatori no em donaven coneixements a escala social, contextualitzacions, etc. Tot això ho he aconseguit en altres llocs i altres persones. Pots ser una gran dolçainista, però igual no eres una gran dolçainera. Tampoc sé si en els últims anys això ha millorat».

«En els conservatoris professionals
no hem trobat allò que necessitàvem»

Evolució des de l’arrel

La parella de mestres reflexiona sobre la folklorització de la música tradicional i en moltes ocasions l’autoodi, i com a poc a poc s’ha trencat amb eixa perspectiva i s’han actualitzat les lletres. També hi ha un retorn als gèneres, no a les cançons, com a punt de partida, més enllà de la revisió dels textos més vells, que en molts casos eren masclistes. Al remat és el que va fer Al tall o Carraixet en el seu moment. Susana Díaz explica que les noves tecnologies han ajudat «a connectar i crear sinergies» entre els diferents músics que treballen en aquesta línia i en diverses zones de l’Estat espanyol. Tots investiguen des de la contextualització i els canvis socials. Siga com siga, la música popular i el cant d’estil es consolida amb el protagonisme femení, en un viatge que no ha sigut fàcil. «El que està clar és que, si les dones volem guanyar els escenaris, haurem de fer-ho amb el nostre propi projecte», conclou Titana.