Per l’escola pública, de proximitat i en Valencià

Alexandra Usó i Carinyena
Presidenta d’Escola Valenciana

Tenim uns drets socials i nacionals que necessiten actuacions clares emmarcades dins del nostre Estatut d’Autonomia i legislades en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, perquè la nostra història i la nostra entitat jurídica venen de lluny, des del segle XIV.

Per tot això, els representants públics i del poder executiu han de complir amb el marc legal i vetlar pels equilibris col·lectius. Si no ho fan, les polítiques públiques governamentals afecten l’harmonia social, ja que creen desequilibris de drets i obligacions. Les polítiques lingüístiques necessiten institucions públiques que facen apostes clares i equilibrades per la convivència. Però, l’actual govern de la Generalitat pretén fer un canvi cultural i social gravíssim, de retrocés en la societat valenciana. A tall d’exemple, enumerem algunes decisions que provocaran inestabilitat i retrocés social i cultural del present i del futur més immediat:

• Modificar la llei de plurilingüisme mitjançant la Llei 7/2023, que pretén arraconar el valencià a les comarques de predomini castellanoparlant, la qual cosa implica eliminar la possibilitat d’estudiar en valencià almenys una altra matèria no lingüística.
• Fomentar l’exempció de l’assignatura de valencià, un desavantatge que ningú ha tingut la valentia d’eliminar en quaranta anys de LUEV. El valencià és la llengua pròpia del nostre territori. Negar-ne a l’alumnat el coneixement significa vulnerar els seus drets.
• La probable eliminació del requisit en graus de formació professional i conservatoris de música.
• La rebaixa del mèrit lingüístic del valencià en l’àmbit de la Sanitat.
• Eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics i del Consell Social de Llengües, que deixa la ciutadania sense protecció legal davant de qualsevol atac o vulneració als seus drets fonamentals i llibertat d’expressió. Segons l’informe anual de vulneracions lingüístiques d’Escola Valenciana, tres de cada quatre es produeixen en l’àmbit de l’Administració.
• El nou decret del “districte únic” com a sistema d’admissió de l’alumnat, un model altament segregador i que perjudica la diversitat i la igualtat d’oportunitats de les famílies, que és un principi constitucional. Aquesta mesura és l’avantsala de la privatització de l’educació obligatòria i universal.

Fet i fet, l’educació pública és l’element essencial per a garantir la igualtat d’oportunitats en la infància i l’adolescència; alhora, és l’eina que ajuda a corregir les desigualtats en la societat. En tant que dret bàsic, ha de ser gratuïta, laica, integradora, inclusiva, feminista, equitativa, democràtica i de qualitat. Qualsevol ingerència privada suposa un perill per a la justícia social i no garanteix la igualtat d’oportunitats. És responsabilitat de l’Administració vetlar perquè infants i joves tinguen garantit el seu dret a l’educació.

Defensem l’escola pública i en valencià dels nostres barris i pobles. Us esperem en les Trobades 2024, una acció comunitària i interseccional per la llengua, la cultura i el patrimoni. En aquest context de gran hostilitat política i social envers la nostra identitat, reivindiquem la nostra diversitat i unitat, assumim la veu del nostre poble.

Fem poble, parlem valencià!