Allioli 292 - Assumirem la veu del poble
Les illes a la cruïlla del PP i VOX
El mes de maig de l’any passat, es produïren eleccions a les Balears. Com al País Valencià, hi hagué tomb i el Govern caigué en mans de la dreta «popular».
Carles Cabrera
Secretari de Normalització Lingüística de l’STEI-Intersindical
La seva pretesa llibertat col·lideix amb totes les lleis lingüístiques aprovades a les Illes des de la Llei de Normalització Lingüística (1986)
No obtingueren majoria absoluta per governar i restaren a expenses de Vox, que hi entrava per primer cop. Tota la bancada de l’oposició, d’esquerres, quedava en minoria en un escenari semblant al valencià o al gallec.
El PP aviat complí la promesa d’eliminar el requisit de català a la sanitat pública: la llengua deixava de ser un requisit i esdevenia un mèrit. A part, s’intentà aprovar un nou reglament lingüístic a l’Ajuntament de Calvià, mentre que el de Palma eliminava el .cat. Fora d’aquestes qüestions, tanmateix, la mare de tots els ous s’ha centrat a l’ensenyament públic.
La dependència de Vox ha provocat que una vegada i una altra el partit d’ultradreta hagi posat sobre la taula la necessitat de vehicular una doble línia d’ensenyament en castellà i català. La societat illenca s’ha rearmat, emperò, amb el lema de «La llengua no és toca» i «No toqueu l’escola en català», a la qual cosa ells han respost amb el clam ayusista de la llibertat (d’elecció de llengua).
El problema és que la seva pretesa llibertat col·lideix amb totes les lleis lingüístiques aprovades a les Illes des de la Llei de Normalització Lingüística (1986) fins a la Llei Educativa de les Illes Balears (2022) que interdeixen taxativament de segregar els alumnes per raó de llengua. A la dreta, li ha sortit un pa com unes hòsties, perquè els suposats llibertaris no en volen ni sentir a parlar que ells segreguen!
I no n’hi ha prou amb això. Cal tenir en compte el Decret de Mínims (1997) i l’Ordre del Conseller d’elecció de la llengua del primer ensenyament (2004). Si la darrera bufava a favor seu, la primera no només reitera la impossibilitat de separar els infants; a més, insisteix que hi ha uns mínims que s’han d’ensenyar en català, bàsicament, el medi i les socials tant a primària com a secundària. I el PP es troba en la tessitura d’haver d’incomplir un desplegament normatiu —bàsicament aprovat sota els seus mandats!— per acontentar la ultradreta mentre mira de reüll els bons resultats obtinguts pel seu propi partit a Galícia sense la necessitat de dependre del grupuscle ultra.