STEs-i lamenta el continuisme de la política educativa del PP

Mariano Rajoy, de nou en la Presidència del Govern de l’Estat després dels avatars de les últimes eleccions generals, ha optat per un executiu continuista amb les polítiques econòmiques i socials imposades en els últims cinc anys. La repetició com a ministre d’Educació d’Íñigo Méndez de Vigo, sota el mandato del qual s’ha acabat pràcticament de donar compliment a l’aplicació de la LOMQE, manté a la comunitat educativa en alerta per les anunciades pretensions de mantenir aquesta llei malgrat les mobilitzacions i les proposicions no de llei aprovades recentment al Congrés dels Diputats exigint la derogació. L’anunci acabat de fer, anterior al nomenament, de congelar les revàlides no és sinó un recurs de maquillatge polític.

El govern popular està ara en minoria parlamentària, però compta amb el suport de Ciutadans per seguir mantenint les principals directrius de la legislatura passada. Així ho vam denunciar quan tots dos partits van signar el Pacte d’Investidura 150 compromisos per millorar Espanya. El sindicat s’oposarà a qualsevol pretensió de Pacte Educatiu que continue fent prevaldre els interessos privats i ideològics de la dreta i marginant l’escola pública.

STEs-i recorda als grups polítics de l’oposició el compromís adquirit de derogar la LOMQE. Ara és el moment, i sense contrapartides.

Però tampoc ens conformem amb això. Cal també que els Pressupostos Generals de l’Estat arrepleguen les partides econòmiques necessàries per a la revitalització de la despesa educativa del sistema públic d’ensenyament, amb garanties per a la recuperació de les plantilles docents, la disminució de ràtios d’alumnat per aula i d’hores lectives del professorat, la implantació d’un sistema just de beques o la dignificació de les condicions laborals i salarials del professorat. No és admissible acceptar noves imposicions dels mercats i de la Unió Europea dirigides a sacrificar els drets socials i educatius.

Si el ministre vol iniciar una nova etapa de diàleg, la reversió de les retallades, la derogació de la LOMQE i la retirada de les reformes universitàries han de ser necessàriament el punt de partida.