STEs denuncia l’última campanya orquestrada contra el professorat

Assistim des de fa unes setmanes a una campanya en els mitjans de comunicació que sembla tenir com a finalitat responsabilitzar el professorat pels defectes del sistema educatiu de la totalitat de l’estat.

La publicació imminent del Llibre Blanc, encarregat pel ministre Méndez de Vigo a José Antonio Marina, va en aquesta línia. Les propostes per millorar l’educació tenen a veure amb velles receptes neoliberals amb efectes nefastos en els països on s’apliquen. La panacea per resoldre aquests problemes és l’avaluació del professorat.

Si hi ha hagut milers d’acomiadaments a l’ensenyament públic al nostre país, si la precarietat de les plantilles docents és moneda corrent en els centres educatius, si ha augmentat el nombre d’alumnat per aula, si les famílies travessen situacions econòmiques i socials gravíssimes, si han desaparegut recursos destinats a l’atenció a la diversitat, beques, menjadors escolars, si el percentatge destinat a educació ha minvat fins a un 4% del PIB, sembla clar que volen carregar la responsabilitat sobre el professorat.

De res no valen els esforços titànics dels docents -tot i les retallades brutals sofertes- per mantenir l’atenció a l’alumnat. De res no valen, davant de la campanya orquestrada contra el professorat a la qual assistim estupefactes.

L’informe presentat per l’OCDE, que en els últims anys s’ha convertit en el màxim referent en matèria educativa tot i que es tracta d’una organització de caràcter econòmic, un informe de més de 500 pàgines sobre l’estat de l’educació en els seus països membres, ha estat l’última contra el professorat.

Sembla poc casual que dels milers de dades que conté l’informe -moltes de les quals reconeixen les retallades i els seus efectes negatius en el nostre sistema educatiu- s’hagen ressaltat dues: el nombre de joves que ni estudien ni treballen i la manca d’avaluació del professorat.

Fins i tot es reprodueixen frases incomprensibles de l’informe per falsejar la realitat “a Espanya l’única conseqüència d’un mal resultat en una avaluació és no aconseguir la certificació per al lloc com a docent” segons frase reproduïda pels mitjans de l’informe. La realitat és que la immensa majoria dels docents de l’ensenyament públic ha superat proves duríssimes d’ingrés a la docència, després d’anys de formació. I que el servei d’inspecció sotmet regularment als centres educatius a plans d’avaluació organitzats per les Conselleries d’Educació. No s’analitza la sobrecàrrega de treball del professorat, l’aclaparadora burocràcia que ens tenalla, la imposició d’una llei contra la immensa majoria de la comunitat educativa…

Els problemes que actualment afligeixen a l’ensenyament públic no es resolen culpant el professorat, que és víctima de les retallades, sinó revertint-les, derogant la LOMQE, recuperant les condicions laborals anteriors a les retallades, disminuint l’horari lectiu, estabilitzant al professorat interí, acabant amb la precarietat, establint una veritable atenció a la diversitat, invertint en la millora de les instal·lacions, serveis complementaris i garantint la gratuïtat real de l’educació pública.

El que en realitat pretén el Partit Popular i lamentablement altres opcions polítiques és degradar la figura dels docents, explicar que la manca d’avaluació és la responsable de tots els mals i posar en marxa un sistema retributiu que reduesca novament els salaris docents amb l’esquer de premiar els bons docents. La raó de tot això són els compromisos adquirits davant Brussel·les per disminuir encara més el percentatge del PIB destinat a Educació fins a un 3’7% en els propers anys. I això quan el mateix Consell Escolar de l’Estat exigia arribar a un 7%. No hi ha una preocupació real al nostre país per l’educació i perquè la professió docent siga respectada. Assistim a una campanya de persecució implacable contra els que tenim a les nostres mans a la joventut d’aquest país. Recuperar almenys la situació anterior a les retallades, derogar la LOMQE, contractar milers de nous docents i un compromís perquè en la pròxima legislatura s’arribe a aquest 7% són les exigències mínimes per millorar mínimament l’educació al nostre país. Aquestes justament són les exigències de la Confederació de STEs-Intersindical que desenvolupem en una campanya estatal per acabar amb les retallades i exigir la derogació de la LOMQE.