STEs-i critica que no s’haja abordat una reforma més profunda que millore la qualitat de l’escola pública

En l’inici de l’actual Govern, STEs-i va exigir a Pere Sánchez i la ministra Isabel Celaá la retirada urgent de les retallades educatives impossades per l’anterior executiu del PP per la imperiosa necessitat de recuperar i millorar la qualitat educativa de l’educació pública. Aquesta reversió s’hagués pogut implementar en l’actual curs en marxa si s’hagués exercit a través d’un Reial decret llei. Però la nova norma, l’aprovada ahir pel Congrés dels Diputats, no serà efectiva en general fins al curs 2019 / 2020.

La ministra d’Educació va anunciar, com una de les seues primeres i més importants mesures, la reversió de les retallades que venia patint el sistema educatiu des de l’etapa del govern anterior. Concretament, es va anunciar la immediata derogació del Reial Decret Llei 14/2012 i la possibilitat que les administracions amb competències educatives pogueren anticipar les conseqüències d’aquest canvi al llarg del curs actual.

Des de llavors, en alguns territoris, les respectives Conselleries d’educació ja han eliminat l’espera dels 10 dies lectius per cobrir substitucions de professorat i ja han començat a reduir les ràtios i les hores lectives del professorat d’Infantil, Primària i resta d’ensenyaments.

Amb la nova llei aprovada, que deroga el RDL 14/2012, i segons la seua mateixa nota de premsa, “el Govern pretén tornar al sistema, de manera gradual, la normalitat i els recursos retallats durant la crisi econòmica”, desaprofitant, segons el parer del sindicat, l’oportunitat de millorar la normativa més enllà de la LOE, mentre deixa a criteri de les comunitats autònomes la càrrega lectiva del professorat.

La primera de les tres mesures establertes en l’únic article de què consta la llei, resitua les ràtios de l’alumnat per aula al que estableix la LOE, eliminant l’increment del 20% permès pel RDL 14/2012. Hauria estat desitjable, per STEs-i, que les ràtios s’hagueren pogut restablir amb criteris més pedagògics, en benefici de la qualitat educativa i la igualtat d’oportunitats de l’alumnat.

La segona mesura, tot i que la llei té caràcter bàsic i d’obligat compliment per a les administracions territorials, burla aquest principi al “recomanar” a les mateixes que les càrregues lectives siguen, com a màxim, de 23 hores per al professorat d’Educació Infantil, Primària i Especial i de 18 hores per a la resta d’ensenyaments, recomanació que no evita que puga mantenir el que estableix el RDL 14/2012. STEs-i ha defensat aquesta reclamació davant el MEFP i en el Consell Escolar de l’Estat, on va ser aprovada.

La tercera mesura, referent a les substitucions del professorat, deixa sense efecte l’espera de 10 dies i obliga que aquestes es realitzen immediatament des del moment de la baixa de la persona titular.

Finalment, la llei tampoc recull una de les demandes de STEs-i, avalada pel Consell Escolar de l’Estat: la necessitat d’un article transitori perquè aquells territoris que han prioritzat recuperar la qualitat educativa i des de l’1 de setembre han reduït les ràtios i l’horari lectiu del professorat, obtinguen suport legal per mantindre aquestes mesures. Les implicacions poden ser molt importants, tant des de la perspectiva laboral, en tant que han augmentat les plantilles per fer front als horaris que són necessaris cobrir i multitud de docents poden veure qüestionat el futur dels seus contractes, com des de la perspectiva jurídica, en veure exposats a possible denúncies, problemes amb la Intervenció, etc.