Acaba un curs convuls. Un curs caracteritzat per la mala gestió i pels continus atacs del govern del PP contra l’escola pública i el valencià. La primera gran mobilització va ser contra la decisió unilateral del conseller Rovira de no aplicar els acords de plantilles que s’havien signat amb el Botànic i, així, poder retallar el nombre de professorat de l’escola pública valenciana. La justícia va reprendre la Conselleria en diverses ocasions i la va comminar a rectificar i a aplicar els acords, davant les denúncies de l’STEPV.
«Tria valencià»
La llengua va ser l’altre gran cavall de batalla. Entre el final de febrer i el principi de març va tindre lloc la consulta tramposa amb què les famílies havien de triar la llengua base per a l’ensenyament, com a conseqüència de la mal anomenada llei de llibertat educativa. La mobilització de les famílies va ser enorme a favor del valencià. Fins i tot en algunes comarques castellanoparlants i en l’escola concertada, on la demanda ha arribat al 30%, molt per damunt de l’oferta del 7% quan existien les línies.
«Mazón i Rovira dimissió»
Però, sens dubte, el fet que ha marcat aquest curs ha sigut la dana del 29 d’octubre, que va arrasar poblacions senceres i es va endur per davant la vida de 230 persones. La gestió del govern valencià, màxim responsable en emergències, va ser nefasta. Una gestió calamitosa que en el sector educatiu va ser molt deficient. No només perquè ―tret d’honroses excepcions com la de la Universitat de València― no es va posar en marxa cap mesura preventiva. Sinó perquè, una vegada produïda la catàstrofe, la Conselleria de Rovira va abandonar la comunitat educativa a la seua sort. Famílies i professorat amb el fang al coll ―i sense cap mesura de protecció sanitària― van netejar els centres, milers d’alumnes desplaçats, una manca de planificació absoluta… L’STEPV ha realitzat nombrosos informes per a denunciar l’estat dels centres docents de les poblacions afectades per la dana i ha exigit la dimissió de Rovira per incapacitat manifesta per a redreçar la situació.
Vaga general 29M
Aquests van ser els principals motius pels quals el Sindicat va decidir sumar-se a la vaga general del 29M convocada pel sindicalisme combatiu, entre ells Intersindical Valenciana. Juntament amb l’exigència de justícia i reparació per a les víctimes de la dana, l’STEPV va exigir altres reivindicacions pendents, com ara la recuperació del poder adquisitiu, la reducció de les ràtios i de la burocràcia i l’estabilitat del professorat interí.
El curs que continuaran les mobilitzacions. El Sindicat ha posat en marxa una campanya per la millora de les condicions del professorat. Una campanya centrada en la recuperació del poder adquisitiu, però sense deixar de banda la resta de reivindicacions que van motivar la vaga del 29M i la inquietud davant l’increment d’agressions al professorat.
Si la Conselleria no canvia les seues polítiques, l’STEPV respondrà, com ho ha fet sempre.
Les mobilitzacions continuaran el curs que ve, amb el focus en les retribucions
Crònica de la primera vaga general en clau valenciana
Després d’un exercici convuls, fem balanç amb la presidenta de l’Associació de Direccions d’Escola Pública del País Valencià i directora del CEIP Port de Xàbia. En la conversa, Isabel Moreno reflexiona sobre els principals problemes als quals s’enfronten les direccions dels col·legis: les plantilles, les retallades del Pla Edificant, la tensió generada per la consulta de la llengua base en l’ensenyament i la reconstrucció dels centres devastats per la dana.
El CEIP Blasco Ibáñez de Beniparrell (Horta Sud) va patir les inundacions per la dana i ha viscut la posterior lluita de tota la comunitat educativa per a recuperar les instal·lacions malmeses. Durant set mesos l’alumnat i el professorat han hagut de desplaçar-se a Silla, els autobusos han sigut insuficients i la Conselleria ha actuat amb lentitud mentre el poble eixia al carrer per reclamar solucions. Arriba l’estiu i sembla que Educació accelera les obres. Aquest és el relat del professorat des que la dana colpejà el col·legi.
Només han adjudicat 229 places de les 817 previstes, és a dir, un 28%
La conselleria d’educació signa «in extremis» un acord amb el comitè de vaga per a abonar totes les gratificacions als tribunals
Les mobilitzacions i vagues recents arreu de l’Estat evidencien un malestar creixent entre el professorat. La situació recorda la gran vaga de 1988, quan la precarietat laboral, la manca de regulació i unes condicions de treball obsoletes van portar més del 80% del col·lectiu a aturar-se.
STEPV homenatja el mestre i sindicalista en el 30 aniversari de la seua mort
A través de la Direcció General de Centres Docents, ens han fet arribar la circular d’abril- maig en què, entre altres coses, es tracten dues qüestions importats que afecten directament els docents dels centres concertats.
Els sindicats de l’ensenyament privat concertat, FSIE, USOCV, CCOO, UGT i STEPV-Iv van celebrar el passat 23 de maig una roda de premsa per informar de l’abandonament de les negociacions per part de la Conselleria d’Educació per a finançar la jubilació parcial del professorat.
El personal laboral de les universitats públiques valencianes és un mosaic de talent i dedicació. Des del professorat laboral (siga permanent, ajudant doctor, associat o substitut), passant pel poc PTGAS que la UV va oblidar funcionaritzar als anys 2000, fins al personal d’investigació.
STEPV ha assolit vora un 40% de representació al Consell de Govern en el terç elegit pel Claustre, amb dades especialment destacades entre el PTGAS, el professorat associat i el personal investigador.
El Sindicat ha participat en el seminari «Mobilitat i infantesa» del Centre Nacional d’Educació Ambiental situat a Valsaín, Segòvia, dins del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama.
Una delegació de docents i sindicalistes visita cuba per a intercanviar experiències educatives i teixir llaços de solidaritat
En els últims mesos, com a voluntàries del Cos Europeu de Solidaritat (CES), hem promogut projectes europeus en 25 centres educatius del territori valencià. A través de trobades amb més de 1.300 alumnes, hem tractat de sensibilitzar l’alumnat sobre les oportunitats que la Unió Europea ofereix als joves.
En un context educatiu cada vegada més globalitzat, els programes de mobilitat Erasmus+ per a docents de formació professional es consoliden com una eina essencial per a l’adquisició de competències i millora contínua.
Després de tres anys des del seu inici, el passat 5 i 6 de maig, l’ESFMB va assistir a Faro (Portugal), a l’última de les reunions transnacionals del projecte europeu Erasmus+ Green Sesame, conjuntament amb la resta d’entitats sòcies, la universitat de Wuppertal (Alemanya), la Università degli Studi G. d’Annunzio Chieti-Pescara (Itàlia), l’Associazione N.E.T. (Itàlia) i l’Escola de Tecnologias, Inovação e Criação ETIC d’Algarve (Portugal).
Durant el batxillerat, l’autor descobrí publicacions en valencià en una biblioteca familiar que reflectia la Renaixença, i destaca com iniciatives com el Compendio Geográfico-histórico del Reino de Valencia van introduir nocions de cultura i història valenciana en l’ensenyament, en un context encara dominat pel relat espanyol.
Esther Querol Forner consolida la seua trajectòria en el pop en català amb Tot comença, un disc més enèrgic i reivindicatiu que aposta per l’autoestima i la salut mental, mantenint la profunditat emocional en les seues lletres.
