La comunitat educativa en lluita

Acaba un curs convuls. Un curs caracteritzat per la mala gestió i pels continus atacs del govern del PP contra l’escola pública i el valencià. La primera gran mobilització va ser contra la decisió unilateral del conseller Rovira de no aplicar els acords de plantilles que s’havien signat amb el Botànic i, així, poder retallar el nombre de professorat de l’escola pública valenciana. La justícia va reprendre la Conselleria en diverses ocasions i la va comminar a rectificar i a aplicar els acords, davant les denúncies de l’STEPV.

«Tria valencià»
La llengua va ser l’altre gran cavall de batalla. Entre el final de febrer i el principi de març va tindre lloc la consulta tramposa amb què les famílies havien de triar la llengua base per a l’ensenyament, com a conseqüència de la mal anomenada llei de llibertat educativa. La mobilització de les famílies va ser enorme a favor del valencià. Fins i tot en algunes comarques castellanoparlants i en l’escola concertada, on la demanda ha arribat al 30%, molt per damunt de l’oferta del 7% quan existien les línies.

«Mazón i Rovira dimissió»
Però, sens dubte, el fet que ha marcat aquest curs ha sigut la dana del 29 d’octubre, que va arrasar poblacions senceres i es va endur per davant la vida de 230 persones. La gestió del govern valencià, màxim responsable en emergències, va ser nefasta. Una gestió calamitosa que en el sector educatiu va ser molt deficient. No només perquè ―tret d’honroses excepcions com la de la Universitat de València― no es va posar en marxa cap mesura preventiva. Sinó perquè, una vegada produïda la catàstrofe, la Conselleria de Rovira va abandonar la comunitat educativa a la seua sort. Famílies i professorat amb el fang al coll ―i sense cap mesura de protecció sanitària― van netejar els centres, milers d’alumnes desplaçats, una manca de planificació absoluta… L’STEPV ha realitzat nombrosos informes per a denunciar l’estat dels centres docents de les poblacions afectades per la dana i ha exigit la dimissió de Rovira per incapacitat manifesta per a redreçar la situació.

Vaga general 29M
Aquests van ser els principals motius pels quals el Sindicat va decidir sumar-se a la vaga general del 29M convocada pel sindicalisme combatiu, entre ells Intersindical Valenciana. Juntament amb l’exigència de justícia i reparació per a les víctimes de la dana, l’STEPV va exigir altres reivindicacions pendents, com ara la recuperació del poder adquisitiu, la reducció de les ràtios i de la burocràcia i l’estabilitat del professorat interí.

El curs que continuaran les mobilitzacions. El Sindicat ha posat en marxa una campanya per la millora de les condicions del professorat. Una campanya centrada en la recuperació del poder adquisitiu, però sense deixar de banda la resta de reivindicacions que van motivar la vaga del 29M i la inquietud davant l’increment d’agressions al professorat.

Si la Conselleria no canvia les seues polítiques, l’STEPV respondrà, com ho ha fet sempre.