Quan l’escola lluita contra la dana i l’administració

Equip directiu
CEIP Blasco Ibáñez de Beniparrell (Horta Sud)

La resposta de la conselleria ha sigut lenta i no s’ha anat informant de les actuacions que es realitzaven

Equip directiu CEIP Blasco Ibáñez de Beniparrell (Horta Sud)

Estem en l’escola, és un dia normal. Comencem a rebre notícies al voltant de les escoles veïnes, que van suspenent les classes per l’alerta meteorològica. Telefonem a l’Ajuntament per si s’ha valorat la possibilitat que tanquem el centre i ens donen el vistiplau. Parlem amb els mestres, el personal de menjador i cuina perquè puguen marxar.També ho fem amb les famílies perquè vinguen a arreplegar l’alumnat. Ens acomiadem a pressa. Ens n’anem tots amb un “fins demà”. Mentre tenim llum, les notícies ens permeten veure tot allò que està passant a l’interior, sense esperar el que encara quedava per vindre. Ni una gota caiguda del cel i l’aigua començà a fer-se l’ama del carrer. Les paraules sobren.

I es va ensenyorir de la nostra escola. La dana es va emportar els murs del pati i amb ells tot el que allí hi havia: el nostre hort, els nostres jocs, el nostre bibliopati… I el més important: l’aigua i el fang es van quedar en el nostre soterrani. Companys, famílies i voluntaris s’afanyaren a buidar tot, però el mal estava per dins: l’aigua havia afectat l’estructura de l’edifici i no hi havia certesa de fins a quin punt l’edifici era segur.

Comença un període de gestions, telefonades, visites, reunions… Per saber que anava a passar amb la nostra escola i el nostre alumnat. Com podrem recuperar un poc de normalitat, per al nostre alumnat? Com si fora fàcil després del que han viscut. Necessiten deixar de costat el fang i tornar a compartir jocs amb companyes i companys. Es fa un primer intent perquè l’alumnat d’Infantil quede escolaritzat a Beniparrell però no hi ha espais viables.

La solució final arriba; serem acollits a dos centres de Silla. El fet d’anar a Silla suposa, per una banda, l’alegria per retrobar-nos i continuar treballant, reprendre la marxa tant l’alumnat com les famílies. Ens reubiquen en dos escoles: Primària anirà al CEIP El Patí i Infantil al CEIP Verge dels Desemperats. Ambdues escoles han fet un esforç enorme per a acollir-nos i estarem eternament agraïts.

El primer entrebanc és que els mestres han de fer la itinerància d’una escola a l’altra i s’han d’ajustar els horaris per a poder atendre tot l’alumnat. El segon inconvenient és que l’alumnat es traslladarà amb autobusos però no hi ha autobusos per a tot l’estudiantat. Els xiquets i les xiquetes de Primària hauran de fer dos torns per anar i tornar de l’escola. Açò suposa un problema per a les famílies que han d’esperar el segon torn. A més del temps lectiu que s’està perdent. Per altra banda, el servei d’autobus no pot cobrir l’horari d’activitats extraescolars de la jornada continuada. Si l’alumnat es queda a les activitats les famílies han de desplaçar-se per arreplegar-lo.

Mobilitzacions
Aquesta situació ha provocat malestar en tota la comunitat educativa i ha comportat que molta gent culpara la direcció del centre de tot allò que passava i de la falta de solucions. Des del Consell Escolar, amb el suport i coordinació de l’AMPA, la situació es va poder reconduir i es van acordar mobilitzacions si no es veien avanços respecte a les obres del pati i els informes de l’estat de l’edifici. Tant famílies, com mestres i Ajuntament de Beniparrell anem a l’una. S’han realitzat xiulades i s’han dut a terme concentracions. Les famílies han denunciat la situació davant la sindicatura de greuges.

Burocràcia i lentitud
La resposta de la Conselleria ha sigut lenta i no s’ha anat informant de les actuacions que es realitzaven. A més ha suposat una càrrega extra de burocràcia per a l’equip directiu i prioritzant aspectes que han deixat de costat la qualitat de l’ensenyament. Durant aquesta situació s’ha canviat el centre de zona i d’Inpecció Educativa, cosa que ha comportat major dificultat per a coordinar-se. L’ajuntament és coneixedor i ha participat en tot aquest procés, però qui té les competències?

El consistori treballa per una millora de l’edifici amb l’ajuda de la direcció de l’escola, de l’AMPA i de tot el centre per a aconseguir que el retorn al CEIP Blasco Ibáñez es produïsca amb alegria, amb més força i amb la unitat de tota la comunitat educativa.

La pressió social aconsegueix les obres d’emergència
Les mobilitzacions dutes a terme per tota la comunitat educativa, des dels mestres fins a les famílies acompanyades per la mateixa AMPA, han provocat que la Conselleria haja hagut d’espavilar-se. Així, al tancament d’aquest Allioli, està previst que el CEIP Blasco Ibáñez siga catalogat amb color “verd” per l’Administració educativa, cosa que permetrà la seua adequació i obertura per al proper curs acadèmic. La pressió ha aconseguit que la Conselleria actuara i posara les solucions que es reclamaven des de fa temps.

A hores d’ara, STEPV pot confirmar que les obres d’emergència que s’estan efectuant al centre estaran acabades, perquè el centre estiga pintat i net, ja que a continuació seran els mateixos mestres, junt amb la comunitat educativa, els qui treballaran colze a colze per tornar a organitzar i refer de nou l’escola i poder donar una bona benvinguda l’1 de setembre a tot el seu alumnat.

STEPV anima la comunitat educativa, de tots els centres afectats per la dana, a continuar mobilitzant-se per exigir a la Conselleria que accelere les rehabilitacions i la reconstrucció dels edificis escolars, ja que la nefasta gestió del govern valencià està provocant retards injustificables en la reparació d’escoles, conservatoris i instituts.

---