Allioli 297 - Un curs de mobilitzacions
«Per la vida, el treball digne, els serveis públics i l’habitatge»
Crònica de la primera vaga general en clau valenciana
Manifestació del 29M a València
Manel Àlamo
Àrea de Publicacions i Comunicacions
A Alacant, una ampla representació de l’STEPV es va concentrar a la porta de la Direcció Territorial d’Educació per traslladar les reivindicacions en matèria educativa
Àrea de Publicacions
El 29 de maig de 2025 passarà a la història com la primera vegada que la classe treballadora valenciana va dir prou a la patronal i al Consell, i es va plantar. Ha sigut la primera vaga general d’àmbit valencià. Una jornada de lluita organitzada des de baix pel sindicalisme combatiu (Intersindical Valenciana, CGT, CNT i la COS) i pels col·lectius de reconstrucció de les zones afectades per la dana. L’exigència de responsabilitats i justícia per a les víctimes de la dana han sigut els dos motius principals que van precipitar la vaga general. Però no han sigut els únics. Els sindicats convocants han incidit en altres raons, com ara la millora dels serveis públics i un habitatge digne. L’STEPV s’hi va sumar des del principi, perquè la gestió de Rovira al capdavant de la Conselleria està sent nefasta per a l’escola pública valenciana. Cal recordar que el 27 de maig de l’any passat ja es va convocar una vaga només en Educació, que va comptar amb un gran seguiment.
El context no era favorable. D’una banda, els dos sindicats majoritaris van decidir quedar-s’hi al marge. D’altra banda, la patronal i l’Administració va pressionar amb tots els recursos de què disposaven perquè les treballadores i treballadors no la secundaren. Prova d’açò són els serveis mínims abusius que van establir i que el Sindicat ha recorregut.
Les setmanes prèvies al 29M foren intenses. Des del comité organitzador es van convocar centenars d’assemblees informatives en centres de treball per explicar els motius de la vaga general. També van tindre lloc algunes accions com ara el tancament de representants dels sindicats convocants de la vaga en la seu de la patronal valenciana.
L’STEPV, per la seua part, a banda d’assemblees en escoles, instituts i les universitats, també va organitzar una sessió informativa en línia per mobilitzar el professorat i sumar forces a la vaga.
Inici de les mobilitzacions
La jornada de vaga s’inicià a les 2.00 de la matinada. A eixa hora unes 200 persones es van concentrar a les portes de Mercavalència. Aquest primer piquet va ser tot un èxit, ja que es va aconseguir paralitzar l’activitat del principal mercat d’abastiment de València, amb cues quilomètriques en l’accés, que van afectar les principals rondes d’accés a la ciutat. Posteriorment, al voltant de les 6.00, els piquets es van traslladar a les cotxeres de l’Empresa Municipal de Transports. Fet que va retardar l’inici del servei habitual de la línia d’autobusos del Cap i Casal. Juntament amb aquestes dos accions principals, també es va tallar la V-30 durant uns quants minuts.
A Castelló, durant el matí, van tindre lloc diversos talls en les rondes d’accés a la ciutat i també es va realitzar un piquet informatiu en l’estació de tren. En les comarques del sud, es van produir diverses accions a Dénia i Elx, i a Alacant, una ampla representació de l’STEPV es va concentrar a la porta de la Direcció Territorial d’Educació per traslladar les reivindicacions en matèria educativa.
Les mobilitzacions matinals van finalitzar amb concentracions i manifestacions a les principals ciutats del País Valencià. A Castelló de la Plana la marxa va eixir des de la plaça de les Aules, mentre que a Elx i Alacant, la gent es va concentrar a la plaça de Baix i la plaça de l’Ajuntament, respectivament. La manifestació més multitudinària va tindre lloc a València. Va començar a l’Estació del Nord i va recórrer els principals carrers de l’artèria comercial i econòmica. En la pancarta unitària es podia llegir la consigna següent: «Per la vida, el treball digne, els serveis públics i l’habitatge». Va participar-hi una gran representació de treballadores i treballadors de l’ensenyament. De fet, les samarretes verdes en favor de l’escola pública van omplir de color la marxa. La jornada va transcórrer amb normalitat. Tret d’alguna identificació per part de la Policia no es van produir incidents destacables.
«Mazón dimissió»
Amb tot, el plat fort arribà a la vesprada. Coincidint amb el seté mes de la dana, les organitzacions i els moviments socials que organitzen les marxes contra el president de la Generalitat, van tornar a omplir els carrers de manera multitudinària. En aquesta ocasió, en comptes d’una marxa unitària a València es va optar per convocar manifestacions a les tres capitals del país. La primera manifestació va tindre lloc a Alacant. Milers de persones van eixir des de l’IES Jorge Juan. Mitja hora després, s’inicià la de Castelló. I a les 19.00, donava començament la manifestació de València. Delegació de Govern va xifrar la participació en vora 15.000 persones. Però és evident que hi havia moltíssima més gent que van voler solidaritzar-se amb les víctimes de la dana.
Com en les ocasions anteriors, els familiars de les víctimes mortals van encapçalar la manifestació. Des del comité organitzador es va voler homenatjar a totes aquelles treballadores i treballadors que van perdre la vida acudint als centres de treball. El moment més emotiu va ser en l’inici de la marxa quan els milers de persones que s’havien apostat a les voreres, esclataren en un fort aplaudiment de suport dels familiars amb crits com ara: «Mazón dimissió» o «El president a Picassent». Perquè, no es tracta només que Mazón assumisca responsabilitats polítiques, també se l’ha de jutjar per les 230 morts que es van produir com a conseqüència de la seua nefasta gestió.
Solidaritat amb la vaga general del 29M
La importància de la vaga va traspassar les fronteres del País Valencià i va comptar amb el suport de nombroses organitzacions socials i sindicals d’arreu de l’Estat i de diverses parts del món que van fer públics comunicats de suport. A més a més, es van convocar concentracions a Valladolid, Barcelona, Lleida, Madrid, Múrcia, Mèrida i Saragossa.
El camí s’ha iniciat i ja no hi ha possibilitat de tornar arrere. La lluita continuarà, perquè les valencianes i els valencians no ens mereixen un govern que només treballa per a la patronal i deixa de banda les vides de les persones.