Al consell de govern amb un somriure: la revolta sindical incomoda

Ivan Gallego Fenollar
STEPV-UPV (Universitat Politècnica de València)

Hem fet història a la UPV. Pot sonar grandiloqüent, però és així. STEPV ha assolit vora un 40% de representació al Consell de Govern en el terç elegit pel Claustre, amb dades especialment destacades entre el PTGAS, el professorat associat i el personal investigador. Hem consolidat un model sindical participatiu i radicalment democràtic que dona fruits reals.

Les dades
El Consell de Govern té tres terços: membres nats i designats, representants d’estructures i un terç elegit pel Claustre, ací és on destaquem. Dels 22 representants elegits, 8 són d’STEPV.

Però si mirem col·lectiu per col·lectiu, la fita és encara més notable: hem obtingut el 85,71% dels representants del personal tècnic i administratiu (6 de 7), el 100% de la representació del professorat associat i també el 100% del personal de investigació.
Aquesta representació no només és quantitativament significativa, sinó que mostra que som la veu principal dels sectors més desatesos de la Universitat.

Una tendència en ascens
El nostre compromís —«Els teus ulls i la teua veu»— s’ha traduït en resultats. Fa dotze anys, una professora associada va obrir camí sola al Consell. No ha sigut una única fita, sinó un procés continu. El resultat del Claustre de fa quatre anys ens va permetre influir en els nous Estatuts, en què vam aconseguir canvis molt rellevants gràcies al nostre pes.

L’experiència demostra que estar en els òrgans de govern pot ser una eina per millorar condicions laborals i fer avançar drets. En una universitat conservadora, per no dir obertament reaccionària, cal un contrapés que impulse transformació i transparència.

La clau del nostre èxit? Escoltar-te
El nostre creixement es fonamenta en una cosa senzilla però potent: escoltar. Portem la veu dels col·lectius silenciats, especialment dels que tenen menys pes per vot. En la UPV, un catedràtic pesa molt més que una persona que tot just comença, o que el personal tècnic.

Per això ens organitzem assembleàriament: són els treballadors i treballadores els qui marquen les línies. Aquest model obert i transparent ens diferencia.

No venim a quedar bé, venim a canviar les coses. Venim amb les mànegues apujades i les idees clares.

Si incomodem, és que avancem
Tenim reptes pendents, com créixer en el col·lectiu del PDI permanent, en què encara perviuen velles dinàmiques. Però fins i tot això reforça el nostre model: davant del control vertical, participació horitzontal; davant del pacte tancat, transparència i assemblea.

Com més força guanyem, més pressió rebem. I no és simbòlica: és real, calculada i creixent. Incomodem. A l’administració i als sindicats que abans ho eren tot. El futur no s’atura: el construïm pas a pas, amb el vent en contra i la dignitat intacta.

En moments com aquest cal traure pit, mirar arrere i reconéixer el camí recorregut.